| Títol | «La organización de un municipio de la huerta de Valencia a través de sus ordenanzas: Foios en el siglo XVI» |
| Referència bibliogràfica completa | José Royo Martínez y José Ramón Sanchis, «La organización de un municipio de la huerta de Valencia a través de sus ordenanzas: Foios en el siglo XVI». En Actes de les 1.es Jornades d’Història d’Alboraia. Ajuntament d’Alboraia, 1995, pp. 157-170. |
| Data de publicació en Foiospèdia | Dimecres 8 de juliol de 2026 |
José Royo Martínez i José Ramón Sanchis: «La organización de un municipio de la huerta de Valencia a través de sus ordenanzas: Foios en el siglo XVI». En Actes de les 1.es Jornades d’Història d’Alboraia. Ajuntament d’Alboraia, 1995, pp. 157-170.
A les Primeres Jornades d’Història d’Alboraia (7 al 9 d’abril de 1995), els historiadors i cronistes de Torrent, José Royo Martínez i José Ramón Sanchis i Alfonso, presentaren la ponència “Ordenances de guarderia rural a l’Horta Nord: Foios al segle XVI”. La ponència prengué forma d’article en la publicació de les Actes.
Com sol passar, aquell ambiciós llibre d’actes està descatalogat i només es pot trobar en algunes poques biblioteques (no sempre prestable), de manera que amb el permís dels autors el reproduïm ací per a que estiga accessible per a qualsevol persona interessada.
L’article s’estructura en dos parts: una anàlisi dels continguts i la reproducció de les ordenances. De quin tipus d’ordenances es tracta? En paraules dels autors:
El conocimiento de la organización municipal en la época foral en un núcleo rural de la Huerta de Valencia es el objetivo que perseguimos, utilizando para ello dos ordenanzas conocidas del lugar de Foios del siglo XVI, correspondientes a los años 1568 y 1593, que se complementan. Ambas presentadas al portantveus de general governador, que las aprobó y confirmó el 11 de febrero de 1594, aunque anuló de éstas los capítulos 13, 14, 43 y 44; rectificó en parte el capítulo 2 de las ordenanzas de 1568, y dejó intactas las de 1593.
Conèixer la regulació de la vida quotidiana al Foios del segle XVI ens permet albirar aquella societat i aquell paisatge perdut.
Agraïm a Francesc Balanzà la notícia d’esta publicació.
Com que és un text llarg (22 p.), es pot llegir ací baix i també en format PDF, fent clic sobre la imatge de la portada de les Actes i sobre el botó següent:
La organización de un municipio de la huerta de Valencia a través de sus ordenanzas: Foios en el siglo XVI
José Royo Martínez y José Ramón Sanchis. En Actes de les 1.es Jornades d’Història d’Alboraia. Ajuntament d’Alboraia, 1995, pp. 157-170.
El conocimiento de la organización municipal en la época foral en un núcleo rural de la Huerta de Valencia es el objetivo que perseguimos, utilizando para ello dos ordenanzas conocidas del lugar de Foios del siglo XVI, correspondientes a los años 1568 y 1593, que se complementan. Ambas presentadas al portantveus de general governador, que las aprobó y confirmó el 11 de febrero de 1594, aunque anuló de éstas los capítulos 13, 14, 43 y 44; rectificó en parte el capítulo 2 de las ordenanzas de 1568, y dejó intactas las de 1593.
Cualquier ordenanza municipal, para poderse implantar, previamente debía aprobarse en consejo general del lugar y posteriormente ser presentada al gobernador del reino para su autorización y promulgación mediante decreto. No podía estar ninguno de sus capítulos en contradicción con las leyes generales de rango superior, como eran los privilegios y fueros.
PAISAJE Y CULTIVOS
El lugar de Foios en esta época era eminentemente agrícola. Los productos que se cultivaban, similares a los de cualquier otro municipio de la Huerta de Valencia, configuraban el paisaje, con dos áreas plenamente diferenciadas, la irrigada o de huerta y la de secano. Todo un sinfín de caminos y acequias atravesaban su término, y comunicaban el lugar con las diferentes partidas y poblaciones vecinas.
En la huerta tenemos noticia, a través de las ordenanzas aquí estudiadas, de la existencia de árboles frutales, hierba para el alimento de animales, trigo y cebada, entre otros cereales que con diferentes denominaciones se mencionan: «forment», «ordi», «civada», «dacsa», «panis o lavarbe», etc., aunque el árbol más frecuente era la morera, que ocupaba una considerable extensión.
En el secano el cultivo de la vid desempeña un destacado papel, tanto para uva de mesa como para la obtención de vino u otros productos, como el «agras», una especie de mosto que se hacía con la uva verde. También se cultivaban cereales, aunque con rendimientos mucho menores. El algarrobo tenía una enorme extensión, se pretendía con estas ordenanzas reducirla o al menos paralizar su extensión; así, se penaba con una multa de tres sueldos cada pie de este árbol que se plantase y con un sueldo cada injerto que se hiciese. La higuera, frecuente en el paisaje, también quedaba penada con un sueldo su plantación.
El abonado, sobre todo en las tierras de huerta, que padecían una sobreexplotación y consecuente empobrecimiento, era necesario y requería una especial dedicación de los labradores, que para ello se servían del abono orgánico o «fem», que amontonaban en sus campos.
ORGANIZACIÓN MUNICIPAL
Las autoridades municipales de Foios en 1568 al igual que en 1593, que aparecen en las ordenanzas eran un justicia, dos jurados, un edil y un ministro o alguacil; figura además en las de 1568 el síndico, y en las de 1593 un acequiero, un «llochtinent de justicia» y dos «obrers de la esglesia». El total de vecinos relacionados en los consejos generales celebrados al efecto fue de 25 en 1568 y de 39 en 1593.
Consejo general
La reunión de todos los vecinos del lugar constituía el «consell general», que había de ser convocado por los jurados del lugar mediante una «promisió». El ministro, tras ésta, convocaba a todos los vecinos y oficiales, quienes quedaban en la obligación de asistir, bajo pena de 5 sueldos (Cap. 51). La convocatoria debía estar precedida de una reunión del «consell secret», también llamado ordinario o particular, para preparar los asuntos a tratar en ese consejo general (Cap. 8).
Consejo particular
El consejo particular estaba constituido por el justicia, los dos jurados y el mustasaf, elegidos para ese año; las personas que habían ejercido los cargos citados el año anterior, que recibían el nombre de «vells», y cuatro «consellers» nombrados al efecto; en total, lo formaban 12 personas (Cap. 7).
El justicia
El cargo de mayor rango en la organización municipal era el justicia. Encargado de juzgar a los vecinos del lugar y a los forasteros que hubiesen cometido faltas en la población o término de Foios, donde tenía jurisdicción (Cap. 12). Para ello convocaba corte, asistido normalmente por un asesor o escribano, aunque sin éste podía juzgar faltas que no superasen los 10 sueldos de multa. Cuando celebraba corte, además del escribano, para su asesoramiento elegía a dos o tres hombres del lugar. El escribano entre sus funciones tenía también la de llevar un libro donde registrar los juicios.
Otras competencias del justicia aparecen en las ordenanzas, como la facultad de detener a cualquier vecino del lugar o forastero que hubiese realizado faltas; para ello, si necesitaba ayuda podía requerir a cualquier vecino, que debía prestársela, incurriendo en caso de negarse en la pena de 40 sueldos. Tenía poder para expulsar a cualquier persona del lugar (Cap. 21) y para permitir avecindarse a forasteros, facultad ésta que también podían ejercer los jurados (Cap. 52), al igual que autorizar una estancia temporal.
En el lugar estaba prohibido el juego de dados y cartas, con penas que oscilaban entre los 20 y 60 sueldos para los jugadores, y del doble para el dueño de la casa donde se practicase; la sanción podía llegar incluso hasta la prisión de tres días a pan y agua, en caso de no satisfacer la multa. La reincidencia llevaba aparejada la duplicidad de las penas anteriores y, si el penado era forastero, la expulsión de la población. Estos juegos estaban permitidos si el justicia concedía licencia, pero si existía prohibición y cualquier vecino iba a otro lugar a ejercerlos, incurría en las mismas penas (Cap. 4, 5 y 6.).
Los insultos estaban igualmente castigados, y más aún si se trataba de mujeres, sobre todo si éstos eran injuriosos. La multa era de 5 sueldos para los insultos entre mujeres, de 20 sueldos si el insultado era un hombre, y del doble si el injuriado era un oficial municipal. En todos estos casos el justicia podía modificar la sanción si, estudiada la causa, encontraba motivación en la mujer, por haber sido ésta injuriada de palabra o de hecho (Cap. 36). Los hombres sólo incurrían en sanción por insultos en caso de injuriar a algún oficial, con 20 sueldos, y no en otros casos (Cap.17).
El justicia tenía entre sus funciones la de velar por el trabajo de los jornaleros en el lugar, tanto en el cumplimiento del dueño en cuanto al pago como del trabajador en desarrollarlo; en caso de no cobrar, el jornalero podía interponer la denuncia correspondiente y el justicia, por ello, debía obligar al dueño a que efectuase el pago y llegar incluso a la confiscación de sus bienes para pagar los jornales (Cap. 16). Las ordenanzas también castigaban al jornalero que no acudía a su trabajo sin causa justificada; en este caso satisfacía al dueño el doble de su jornal (Cap. 37). Con el fin de que el término de Foios tuviese la mano de obra necesaria, siempre que hubiese trabajo en el término no se podían ir a otros lugares a realizarlo, y en caso de hacerlo incurrían en una sanción de cinco sueldos (Cap. 52).
Era una costumbre generalizada, al igual que en el sistema gremial, la existencia de personas ajenas a la familia propietaria de la explotación agraria que se comprometían a vivir en ésta y trabajar para el dueño del campo, a cambio del sustento y una pequeña retribución económica o en especie.
Estos mozos tenían que permanecer trabajando con el dueño de la propiedad un tiempo determinado, estipulado previamente. Las ordenanzas de Foios en alguno de sus capítulos condicionan las relaciones entre mozos y amos, en defensa de estos últimos. Así, al mozo que estuviese durante ocho días seguidos sin trabajar se le condenaba a pagar 60 sueldos, y si reincidía, con su expulsión del lugar (Cap. 42). También, si el mozo no cumplía el período de tiempo estipulado debía satisfacer a su dueño el doble del sueldo que por ese período le correspondía, siempre que no existiese justa causa para ello, con conocimiento del justicia (Cap. 43). Además el dueño podía denunciar al mozo que no cumpliese con su trabajo; previamente, en el mes de marzo tenía que haber comunicado al justicia lo ocurrido para que se corrigiera la falta, para en caso de no hacerlo tener que satisfacer al dueño el doble de su salario y ser despedido (Cap. 44). Estaba prohibido a cualquier dueño contratar a mozos que no hubiesen cumplido la totalidad de sus contratos con otros dueños, a no ser que fuese con la voluntad de éstos.
El robo, en dinero o en especie, era incumbencia del justicia su resolución. En caso de producirse bien en el pueblo o en el término, el justicia tenía facultad de registrar aquellas casas que considerase sospechosas, si era requerido (Cap. 35).
Para evitar el robo de forrajes, al parecer muy frecuente, todos los propietarios de ganado caballar tenían que justificar al justicia o a los jurados de dónde obtenían la paja y la hierba para su alimentación, en caso de no tener estos productos de cosecha propia (Cap. 52).
Todas las penas que imponía el justicia debían repartirse en tres partes iguales, una para el propietario, en caso de que la denuncia afectase a su propiedad, y en los demás para la iglesia del lugar, en manos del «obrer» de ésta, y las otras dos partes, una para el justicia y la otra para el acusador (Cap. 38).
Los jurados
Los jurados se nombraban todos los años el día de Pascua de Espíritu Santo, cincuenta días después de la Pascua de Resurrección, y juraban su cargo durante la celebración de la misa, tras la lectura del Evangelio, ante el justicia del lugar (Cap. 1 a). Eran los encargados de la administración de los bienes del municipio, llamados de propios; así, subastaban tanto la carnicería como la tienda. Dicha subasta se anunciaba por el ministro cinco o seis semanas antes de la fiesta de San Juan, del mes de junio, y se adjudicaba al mejor postor ocho o diez días antes de esta festividad, para cumplir con los capítulos del lugar, que prohibían su adjudicación si previamente no se había hecho público en la plaza (Cap. 2, 3 y 4 a); de este acto tenía que otorgarse carta pública a cargo del arrendatario y satisfacer el pago del arrendamiento en tres tercias anticipadas (Cap. 4 b, 5, 6 y 7 c).
Otras funciones de los jurados eran convocar a los otros oficiales cuando deseaban celebrar consejo particular, así como a todos los vecinos para el consejo general (Cap. 51). Se encargaban de satisfacer los salarios a todos los oficiales y a las personas que prestasen servicios al lugar (Cap. 18) al ser los responsables de su administración, pagaban los impuestos del municipio, como el de «murs y valls», entradas, bagajes, servicios, etc. Por todo ello, al terminar su mandato, en los dos meses siguientes estaban obligados a rendir cuentas, bajo pena de tres libras, y en caso de dejar impagados, satisfacerlos de sus propios bienes (Cap. 9), en esta obligación se encontraban los otros oficiales que administrasen dinero público. El clavario presentaba sus cuentas a los jurados, pero no al finalizar su cargo, sino tres veces al año, en los meses de noviembre, marzo y junio (Cap.5).
Era competencia de los jurados valorar los daños y talas producidos en el campo por el ganado lanar y cabrío (Cap. 52). El ganado tenía prohibida la entrada en los campos de la huerta recién regados hasta transcurridos 10 días, o después de haber llovido; la misma prohibición existía para los campos en barbecho trabajados con arado de dos rejas (Cap. 25). Estaban igualmente penados los animales caballares (yeguas, machos, mulas, etc.) que pasturasen libremente, así como los toros y vacas, con multas, entre uno y diez sueldos (Cap. 28 y 29); con cinco sueldos se multaba al que atase su animal en propiedad ajena (Cap. 32). La prohibición afectaba también al ganado de cerda, que no podía andar suelto por calles, huertos o heredades, bajo pena de cinco sueldos (Cap. 30), así como gallinas, ocas, pavos, etc. Los animales, entre los meses de abril y mayo, para poder circular por las sendas del término debían llevar bozal, bajo pena de un sueldo (Cap. 33). También los perros debían llevar bozal entre los meses de agosto y noviembre, bajo la misma pena, para proteger la uva de las viñas; el ganado lanar tenía prohibida la entrada en las viñas jóvenes o «mallols» durante los dos primeros años. La explotación de colmenas en el término de Foios estaba regulada en las ordenanzas; así, desde el mes de junio hasta primeros de noviembre no se podía ejercer la apicultura (Cap. 52).
El guarda
La vigilancia de los frutos y pajares del término correspondía al guarda; en caso de tener que realizar trabajos propios, podía poner en su lugar a algún vecino que le sustituyese. Si ocurrían daños en los campos y no encontrase quién los hubiese cometido, tenía obligación de pagarlos con sus bienes; por ello, los jurados antes de satisfacerle su salario debían hacer pregón público para que si alguien hubiese sufrido daño lo denunciase en un plazo de cinco días y poder descontarle el importe del daño.
Cuando encontraba a alguien cometiendo robo en algún lugar del término, si podía debía tomarle prenda como prueba del delito, y en caso de no poder hacerlo, interponer denuncia del hecho ante el justicia en un plazo máximo de treinta días; mas si el infractor era vecino, tenía obligación de comunicarlo al dueño de la propiedad y en su domicilio (Cap. 18).
Las penas eran variables según el tipo de daño producido; así, el robo de uva oscilaba entre uno y sesenta sueldos, según se hubiese cometido de día o de noche, con cesto o sin él, con animal de carga, etc. (Cap. 18 y 19). Era frecuente el robo de uva verde, con la que se realizaba una especie de mosto o brebaje llamado «agras» (Cap. 20). Penas intermedias, entre 10 y 20 sueldos, se aplicaban al robo de fruta, leña, hierba, estiércol, y las mayores, entre 20 y 60 sueldos, reservadas a los granos, que podían llegar a la pena personal de 50 azotes y destierro del lugar, en caso de no satisfacerse. Todas estas sanciones quedaban agravadas por el hecho de que el denunciado debía responder de todo daño cometido en el lugar hasta 10 días antes. Ante la noticia de que alguien poseyese en su casa una cosecha robada, era el justicia el que estaba obligado a registrarla (Cap. 35).
El espigolar en los campos sin licencia del dueño no se podía realizar mientras estuviesen las haces del cereal en el campo (Cap. 52).
El acequiero
A los jurados les correspondía ejecutar las penas a los propietarios que no limpiasen sus acequias en el período estipulado (Cap. 39); eran éstas y los brazales que estuviesen lindantes con su propiedad, en especial cuando el «sequier» hacía pregón público el 20 de julio, para que en un plazo de 10 días se limpiasen, bajo pena de 20 sueldos. Tras el pregón, el «sequier» recorría todas las acequias y brazales, para poner en conocimiento de los jurados la relación de las deficiencias encontradas y con posterioridad acudir al lugar junto con uno de los jurados para valorar la anomalía y hacérsela pagar al dueño de la propiedad.
El «sequier», para realizar el trabajo de limpieza que no ejecutasen los propietarios en sus acequias, podía elegir a cuatro hombres que le ayudasen. En la realización de la limpieza tenía que seguir un itinerario previamente señalado, sin dejar trabajo retrasado (Cap. 1 al 7 d). Esta tarea debía iniciarse el 1 de agosto y cobrar el «sequier» 20 sueldos, pero si se retrasaba tenía que satisfacerlos él al lugar (Cap. 8 d); en este caso los jurados nombraban a otra persona para hacer el trabajo (Cap. 9 d) y abonarle, además del salario estipulado de cinco sueldos diarios, dos de dobla. Cantidad que percibían igualmente sus ayudantes (Cap. 14 d). Si al revisar las acequias encontrasen trabajos mal realizados, debían avisar al dueño de la propiedad para que subsanase la deficiencia en un plazo de tres días (Cap. 11 d), siempre que hubiese tiempo suficiente.
Para los trabajos de limpieza el «sequier» cortaba el agua, pero si algún propietario la necesitaba debía soltarla, siempre que corriese a su cargo el salario del «sequier» (Cap. 17 y 18 d).
Además de la limpieza, los trabajos en las acequias podían ser de ampliar la caja, bien ahondarla o ensancharla; su importe lo estipulaban los jurados tras la revisión y valoración de la obra.
Durante el año, aparte de la obligación del «sequier» de limpiar la acequia de hierbas en el mes de abril, para evitar los peligros de inundación (Cap. 10 d), podía ser requerido por cualquier regante que encontrase alguna deficiencia en la acequia, y avisar al propietario que le correspondiese para que en un plazo de cinco días la subsanase, y si no lo hiciese, realizarlo el «sequier» a su costa (Cap. 12 d).
No se podían hacer paradas de tierra o de barro en el interior de las acequias, bajo la pena de 10 sueldos (Cap. 20 d). También era sancionado el regante que sorregase la propiedad de otro, siempre que el dañado presentase denuncia (Cap.41 y 19 d), y también el que cogiese agua para el riego sin solicitarla previamente al «partidor», con penas de 5 sueldos (Cap. 40 d).
LOS BIENES DE PROPIOS
La tienda
La tienda del lugar servía para abastecerlo de los productos más necesarios, que se ceñían a pan, aceite, vino y jabón; en caso de faltar, el tendero debía satisfacer una sanción de 60 sueldos. El pan y el vino tenían que ser de buena calidad, conforme lo estipulado en los fueros de Valencia, bajo la misma pena. Para evitar posibles abusos o fraudes en el vino, el tendero debía informar a los jurados cada vez que ingresase vino de dónde procedía, y si era por compra, a qué precio lo había adquirido. El porcentaje de ganancia permitido en su venta era de 12 dineros por cántaro de vino adquirido en el lugar y de 18 dineros del comprado fuera; en caso de proceder de cosecha propia eran los jurados los que señalaban el precio (Cap. 4 b). Con el aceite y el jabón, aparte de regular su calidad, autorizaban su venta con el beneficio de un dinero más que la ciudad de Valencia por libra vendida. En el lugar se permitía la venta pública por cualquiera de productos que no fuesen los cuatro propios de la tienda, que quedaban reservados con exclusividad al tendero; así, éste también tenía facultad para tener en ella y poder vender cualquier otro género (Cap.4 b).
La carnicería
El arrendamiento de la carnicería suponía además el derecho de pilón del lugar y el aprovechamiento de las hierbas del término (Cap. 5 c). La carnicería abastecía a los vecinos de la carne fresca necesaria y en buen estado; para ello estaba obligado a cortarla diariamente a conocimiento de los jurados (Cap. 1 c).
La matanza de los animales debía realizarse a plena luz del día y corresponder a carneros o «moltons» y no a ovejas y cabras; igualmente, estaba prohibido tener en el mostrador de la carnicería la carne de «rafalí» (cordero enfermo), sino colgada de estacas, y no venderla a peso sino a ojo (Cap. 2, 3 y 4 c). Todos los animales enfermos, antes de su sacrificio, tenían que ser examinados por los jurados, bajo pena de diez sueldos (Cap. 52).
Para el abastecimiento de la carnicería, el ganado de ésta podía aprovechar las hierbas del término con un rebaño de hasta 200 «moltons», pero no ganado cabrío (Cap.24), con prohibición para otro ganado que no fuese del carnicero (Cap.23).
LOS HORNOS DE CAL Y LADRILLOS
Los vecinos de Foios podían cortar toda la leña que necesitasen para sus hornos, bien de cal o de ladrillos. Los forasteros para cortar leña tenían previamente que obtener licencia de los jurados; a cambio de ésta, se obligaban a entregar un cahíz de cal y ofrecer preferentemente a los vecinos la posible adquisición producida en el término. En caso de contravención, si eran sorprendidos cortando o recolectando leña sin permiso, se les imponía una sanción de 20 sueldos y la confiscación de ella (Cap. 52 b.).
RELIGIÓN
El espíritu religioso está presente en las ordenanzas de Foios; al igual que en cualquier manifestación de esta época, su lugar es preferente, al tener dedicados los tres primeros capítulos. El primero condenaba y penaba el hecho de prestar juramento ante Dios, la Virgen o los Santos, al igual que los fueros de Valencia; podía oscilar la sanción entre 30 dineros y 60 sueldos.
La devoción ante determinados santos queda patente en el capítulo segundo, que prohibía la recogida de productos del campo, así como su venta los días de la festividad de Sant Pons y Sant Roc, así como en cualquier otra fiesta solemne o domingo. En caso de necesidad se podía obtener licencia del vicario y de los jurados del lugar.
La asistencia de los vecinos a la celebración de la misa los domingos era controlada, condenando al que faltaba a la multa de 5 sueldos, y en caso de no satisfacerlo, a prisión por un día y una noche. Esta pena se endurecía en caso de reincidencia, pudiendo llegar incluso, si la falta era por tres domingos seguidos, a la expulsión del lugar.
Valencia, 1594, enero, 24.
Ordenanzas del lugar de Foios de 1568 y 1593 presentadas al portantveus de general governador de Valencia para su aprobación por Joan Llorens Roures sindico de dicho lugar.
Archivo del Reino de Valencia. Gobernación 2166, mano 4a, fol. 17.
Die XXIII januari MDLXXXXIIII present Joan Lorens Roures notari sindich y procurador.
Per la universitat del lloch de Foyos e singulars persones de aquell consiliarment congregats, son estats fets certs capitols y ordinacions respectants al bon regiment y govern dels offiçis de justicia, jurats y altres offiçials del dit lloch, y beneffici dels particulars de aquell, ab dos actes rebut so es lo hu per Pere Baga notari a XXVII de juni MDLXVIII y lo altre per Joan Llorens Roures notari al primer de agosto MDLXXXXIII, e com per a dites ordinacions y capitol sien millor guardats y executats, sia necessari sien per vostra senyoria autoritzats y decretats. Per ço et alias Joan Lorens Roures notari en nom de sindich de dit lloch ab los presents scrits fa exhibicio y presentacio a vostra senyoria dels dits dos actes precacendats e de les ordinacions y capitols en aquells continuats y requir y demana a vostra senyoria mane veure y regoneixer dites ordinacions y capitols y no havent-hy en aquells cosa contra justicia, furs y privilegis del present regne mane autorizar dits capitols interposant en aquells les seues auctoritats e decret judicials com axi etc. compliment de la qual etc. implorantes.
E posa dalt.
JHS. Vissis capitulis quod in debitur.
Los quals capitols son del tenor seguent:
In Dei nomine amen. Noverint universi quos Joannes Baptista Pujol, justicia in presenti anno loci de Foyos, Martinus Abat et Petrus Loçano jurati, Dominicus Lucar edilis, Petrus Rodrigo siyndicus dicti loci, don Sebastianus Antist nobilis et miles Vincentius Bruxola, Joannes de Callent et Jacobus Joannes Andreu civis, Vincentius Sauri, Vincentius Fronfria, Salvator Vidal, Petrus Domenech, Franciscus Agosti, Petrus Vilama, Martinus Peris, Arnaldus Salvaterra, Joannes Peris, Franciscus Agusego, Antonius Melo, Franciscus Grau, Merinus Muntanyes, Miquel Granell et Didacus Truboy, agriculturores, vicini et habitadores presentis loci de Foyos; convocati et congregati per ministrum dicti loci, in domo dicti nobilis don Sebastiani Antist, ubi pro hiis et similibus soliti sumus convocati et consilium tenere asserentes in huiusmodi convocacione forem mayorem partem vicinorum et habitatorum dicti loci totum consilium et universitatem facientes representantes. Attendentes et considerantes quod pro bono regimine et administracione justicia conveni capitula et statuta facere et ordinare et cum cuilibet universitati de justicia sit hostum et permisum capitula et statuta condere propterea nos omnes unanimes et conformes et nemine nostrum descrepante, facimus et ordinamus capitula et statuta pro dicto bono regimine seguentia:
CAPITOL PRIMER DELS JURAMENTS
E primerament statuim y ordenam que tot hom que jurara lo cap o altres parts del preciosisim cos de nostre senyor Jesuchrist o de la sua beneyta mare o de altres sants, lo qual per fur de Valencia es tengut e obligat pagar en cinch sous, pague dos sous e sis diners, e si per lo dit fur sera tengut pagar deu sous ne pague cinch, é si algu jurara major jura com es vote, pese o descrech, en aquest cas pague sexanta sous y si nols pora pagar les dites penes, sia punit a coneguda del justicia, e per que millor sia guardat lo dit capitol lo acusador haja lo ters de les dites penes pecuniaries.
CAPITOL SEGON QUE VEDA QUE NINGU PUGA COLLIR FRUYTA Y PORTAR A VENDRE, SEGAR HERBA Y ALBARDAR
Item statuim y ordenam que qualsevol persona que lo dia del sant diumenge o dia de festa solempne, es a saber de la Sacratisima Verge Maria, apostols y dia de Sent Pons y de Sent Roch culliran fruyta per a vendre, o la que tindran collida portara a vendre fora del lloch, y los que segaran herba, o albardaran bestia sens extrema necessitat, la qual haja de conexer lo vicari y jurats, y los que faran altra qualsevol fahena, com es segar y sens la dita necessitat hagen de pagar major pena a coneguda dels jurats y consell, als quals pertanyga conexer aço.
CAPITOL TERCER QUE MANA ANAR A MISA LOS DIES DELS DIUMENGES DE L’ANY
Item statuim y ordenam que com sovint s’esdevinga que en los dies dels diumenges y altres festes colents, moltes persones poch tements a Deu estaran en la plaça o per los carrers y no aniran a oyr lo offici divinal, lo qual es mal exemple y senyal de persones poch tements de Deu, com sia cosa certa esser hy obligats per manament de Sancta Mare Esglesia sots pena de pecat mortal, per tal ordenen que qualsevol persona que en los sobredits dies colents se trobara estar en la plaça o carrer apres que hauran tocat les tres batallades, que acostumen de tocar al evangeli fins lo prevere haja sumit lo cos precios de Nostre Senyor Deu, pague de pena cinch sous, y si no tindra de que pagar estiga en la preso un dia y una nit.
Item statuim y ordenam que per quant molts ab poca temor de Deu estan molt diumenges sens oyr misa, que qualsevol persona que estara tres diumenges continuos sens oyr misa sino tindra just impediment pague de pena cinch sous y si no tindra de que pagar que sera fadri o jornarler estiga un dia y una nit en la preso y si sera pertinas sia bandejat de lloch perque no sia causa que altres facen lo mateix. Totes les sobredites penes sien per a la capsa de Nostra Senyora salvo lo ters per al acusador.
CAPITOL QUART DELS JOCS DE DAUS Y CARTES
Item statuim y ordenam que ningu no goze jugar a joch de daus ni de cartes o naips sots pena de vint sous de dia y sexanta sous de nit, y quils acollira en casa pague la pena doble y si no tindra de que pagar stiga tres dies en la preso a pa y aygua.
CAPITOL V DEL MATEIX JOCH
Item statuim e ordenam si algu sera vicios en jugar y sera ocasio que algins se fasen jugadors a d’aquest, tal no li sia donada licencia de jugar en dit lloch de Foyos, y si jugara y sera fadri foraster, sia bandejat del lloch y si sera natural del lloch o casa tenint, o vehy pague la pena doble posada en lo capitol ans de aquest.
CAPITOL VI DEL JOCH
Item statuim y ordenam que si algu o alguns per no haver-los volgut donar lo justicia licencia se’n yran a jugar aquell dia que haura demanat licencia fora del terme, encorrega en la matexa pena com si en lo lloch haguesen jugat sens licencia, la qual pena sia obligat de executar lo justicia tota hora e quant tornaran a dit lloch.
CAPITOL VII QUE DONA PODER ALS CONSELLERS
Item statuim e ordenam que per quant per a cascun consell que se ha de tenir per a negocis faents per al be y util del present lloch y per a les coses que entre el any s’esdevenen se hagues de ajustar consell, qual seria molt danyos als vehins del present lloch y per a la universitat, per ço que nos porien totes hores haber y ajustar y ajustant-se moltes vegades perdrien sos negogis, per ço, ordenam que per lo justicia y jurats y mustasaff que seran presents en aquell any, y lo justicia y jurats y mustasaff que seran darrerament exits, que si acostumen de dir vells, y quatre altres consellers, per a d’aço elets que son dotze, tot lo que los sobredits consellers o la major part de aquells faran en tot negocis de la universitat de dit lloch de Foyos sia hagut per fet y per acte de consell, aço sia empero entes en coses que no sien molt ardues, com es fer syndicat per maulenar alguna quants o semblants coses, es car en tal cas sia ajustat major consell com es acostumat.
CAPITOL VIII QUE NO ES PUGA AJUSTAR CONSELL GENERAL EN NINGUNA COSA QUE NO SIA PASAT PRIMER PER LO CONSELL ORDINARI
Item statuim ordenam que nos puga ajustar consell general per alguna cosa que no sia pasada primer per lo consell ordinari o secret dels dotze proms, perque aquells vejen si sera cosa ques dega pasar per consell general per evitar escandals.
CAPITOL VIIII DE DONAR COMPTE
Item statuim ordenam que los jurats que ara son o per temps seran hajen de donar compte dins dos mesos apres que sien exits de jurats, e aço sots pena de tres lliures y esten ben executades y lo mateix s’entenga de qualsevol altres oficials que tindran administracio de diners de dit lloch, y si pasas lo termini vindran despeses a dit lloch per no haver-les pagat la entrada o servici o murs y valls o per qualsevol altra cosa hajen de pagar ells de sos propris bens dites despeses.
CAPITOL X DE DIT COMPTE
Item statuim ordenam que tots aquells que donaran compte de llurs administracions no dupliquen una partida dos vegades o mes, aço sots pena de la dobla de la dita partida duplicada y aço hajen de pagar de sos bens propris.
CAPITOL XI DEL SALARI DELS JURATS
Item statuim ordenam que quant los jurats o altri per ells anira a jutjar algun dany o tala hajen per son salari cascu de aquells per cada tachacio que faran al cap del terme un real, y a mig terme un sou, y de cada cequia deves lo lloch sis diners, y si los dits jurats seran requests que vajen a tachar alguna tala y dins dos dies no y aniran que la paguen de sos bens, y aço a coneguda de aquell que haura rebuda la tala, jurant lo que pora valer lo dany que haura rebut.
CAPITOL XII QUE LO JUSTICIA SENS ASSESOR PUGA JUSGAR QUALSEVOL CAUSA FINS EN SUMA DE DEU SOUS
Item per evitar danys y missions dels vehins y habitadors del lloch de Foyos que lo justicia que ara es o per temps sera puixa jutjar e determinar qualsevol questio o questions debats o clams que davant li vendran de deu sous en avant sens scriva ni altre assesor, mes tant solament ab consell de dos o tres proms per ell eligidors de dit lloch, entes que no sien donats per sospitosos, la qual sospita estiga a coneguda del dit justicia, si maliciosament se allega per alguna de les parts de dita sospita, y que en tal juhy sien foragitades totes misions de escriptures, sino solament se proceherera sumariament y de paraula, y apres de jutjada la causa lo justicia puixa executar aquella y en aço sien entesos los vehins de dit lloch y tots los altres.
CAPITOL XIII DE LES PENYORES QUES VENDRAN
Item statuim e ordenam que si ningunes penyores se venen en lo lloch de Foyos per qualsevol raho no puixen ne sien venudes a persona forastera, si no a persona de dit lloch y si aquell de qui seran estades venudes les penyores dins deu dies tornaran lo preu a d’aquell que les hauran comprades les y haja de tornar a aquell dit comprador, aço sots pena de la dobla de allo que comprat haura, e si cas sera que lo qui fara vendre les penyores sera foraster y nos trobara en dit lloch compre dites penyores en tal cas comprant dit foraster haja de dexar les penyores que axi comprat haura del justicia y temps de deus dies, y per ço que dins los deu dies aquell com a bens del qual son estades venudes les puga cobrar pagant lo preu.
CAPITOL XIIII QUE NINGU POSE CLAM SINO DAVANT LOS OFFICIALS DEL LLOCH DE FOYOS
Item statuym y ordenam que sots pena de vint sous ningu sia gozat posar clam davant ningu altre jutge sino davant lo justicia de dit lloch, o davant los jurats, o mustasaff, o altre qualsevol official de dit lloch segons sera la calitat del clam.
CAPITOL XV DEL QUE VOLDRA AJUDAR A PENDRE AL QUE LO JUSTICIA REQUIRIRA
Item statuim e ordenam que si lo justicia requirira agun home del lloch de Foyos que li hajude a pendre algun home que sen contradiccio o fasa, y si li contradiu y no u fara, pague de pena quaranta sous, aplicadors a la caxa de la sglesia de la Verge Maria.
CAPITOL XVI QUE LOS JORNALERS SIEN PAGATS EN CONTINENT SENS DILACIO
Item statuim ordenam que tot hom ques clam per loguer que haja guanyat lo justicia fasa pagar a qui lo y deura de continent o vena penyora de casa del deutor.
CAPITOL XVII DE PARAULES INJURIOSES CONTRA LOS OFFICIALS
Item qui dira paraules injurioses al justicia o a qualsevol altre official pague vint sous, ultra la qual li sia salvo son dret al official.
CAPITOL XVIII DEL GUARDIA
Item statuim ordenam que lo guardia que ara es o per temps sera, sia tengut de guardar los blats y les palles y tots los fruyts que dins lo terme estaran, y totes les coses que per lo semblant estaran en les eres, y si algu sera atrobat en mala feyta en qualsevol lloch de tot lo terme, sia tengut dit guardia de pendre penyora si haver-la pora, y si no pose clam de continent davant lo justicia, y si sera del lloch que tantost que l’aura trobat en malfer sia tengut de dir-li termi vos per acusat o per tot aquell dia, y sino pora haver aquell dia o haja de dir en sa casa del dit malfactor o al senyor de la possesio en pena de cinch sous, e que lo guardia sia tengut de anar per tot lo terme tots dies, de manera que no reste dit terme sens guardar sots pena de cinch sous, la matexa pena tinga sis llogara a fer fahena no posant altri que guarde per ell.
Item statuim e ordenam que si algu trobara tala o dany que sia tachada y que lo guardia si no dona talador haja de pagar la tala y los tachadors e que lo dit guardia sia tengut de fer execucio dels acusats dins trenta dies, i si no u fara perda son dret.
Item statuim e ordenam que ans que lo guardia sia pagat, los jurats facen fer una crida que tothom que haja rebut tala que vinga a ser pagat a casa dels jurats dins sinch dies y si dins sinch dies no vindran los jurats li puguen pagar al guardia lo que li deuran.
Item statuim e ordenam que tothom que sera atrobat prenint rahims en vinya de altri sens sistella ne altre vaxell pague un sou de dia y dos de nit esmenada la tala.
CAPITOL XVIIII DELS RAHIMS AB VEXELL
Item si sera atrobat algu en mala feyta o ab vaxell que capia de quatre rahims ensus pague de pena deu sous de dia y trenta de nit esmenada la tala, y porta bestia sexanta sous.
CAPITOL XX DE AGRAS
Item statuim e ordenam tothom que prenga agras o brots de vinya de altri pague deu sous de dia y vint de nit.
CAPITOL XXI DE ESGARRAR VINYES
Item que esgarara vinya de altri pague de pena de dia trenta sous y sexanta de nit esmenada la tala, e si no tindra de que pagar estiga tres dies en preso y sia bandejat a beneplait del justicia.
CAPITOL XXII DE HERBA, FRUYTA, LENYA O ALTRES COSES DE LES HERETATS
Item statuim e ordenam que tothom que pendra herba, lenya o fruyta o altra cosa de la heretat de altri, pague de pena deu sous de dia y vint de nit; la matexa pena tinga qui arrancara ab ferro goma de arbre de altri; la matexa pena tinga qui pendra fem de heretat de altri o de femer.
Item statuim e ordenam qui pendra arb[r]e enpelt o que fa bona fruyta pague de pena de cada arbre sexanta sous, esmenada la tala, y sino sera empeltat o no fara bona fruyta pague un sou de cada arbre.
CAPITOL XXIII DE NO ACOLLIR BESTIAR ESTRANGERS
Item statuym e ordenam que tothom que acollira bestiar estranger si no es del carnicer que dona carn a dit loch pague de pena sexanta sous.
CAPITOL XXIIII QUE LO CARNICER NO PUGA TENIR EN LO TERME MES DE DOSCENTS MOLTONS
Item que lo carnicer no puga tenir en lo terme del present lloch de doscents caps de bestiar enjus y si aquest bestiar haja de ser de moltons de manera que no y puga tenir cabro ne cabra alguna sots pena de LX sous.
CAPITOL XXV DEL BASTIAR
Item tot bestiar que entra en la orta, en los arbres pamficats axi del carnicer com de qualsevol altra persona que sia, dins deus dies apres que haja plogut o regat pague quatre diners per cap, tant de dia com de nit esmenada la tala, y lo mateix se entenga en guarets de dos relles, y si a cregut lo amo de son jurament y si y a algun bestiar que no sia del carnicer de dit lloch de Foyos sera trobat en mala feyta pague la matexa pena esmenada la tala, en Io carnicer sols sia tengui a esmenar la tala sino sera moll o escalmat.
CAPITOL XXVI QUE NINGUN BESTIAR PUGA ENTRAR EN LES HERES SINO LO DEL CARNICER
Item statuym y ordenam que les heres de dit lloch per ningun temps y puga entrar bestiar de algu sots pena de quatre diners per cap, salvo si no es lo del carnicer no y puga entrar en temps que y haura blats alguns, ni estant blanes y si en tal casos entrara tinguera la matexa pena de quatre diners per cap y si dany fara esmene la tala.
CAPITOL XXVII DE LES HERES
Item satuym e ordenam que tota persona que de les heres furtara forment, ordi, çivada o dachsa, panis o lavarbe, alfals, palla, qualsevol que sia o qualsevol altra cosa de dites heres pague de pena vint sous de dia y sexanta de nit y sino tindra de que pagar en pena de cinquanta asots y desterrat y qualsevol que dos vegades y sera atrobat sia açotat y bandejat.
CAPITOL XXVIII DE BESTIAR GROS
Item statuym y ordenam que tot bestiar gros com son rocins, hegua, macho, mula, ase, somera que sera atrobat en mala feyta pague de pena un sou de dia y tres de nit esmenada la tala.
CAPITOL XXVIIII DELS BOUS
Item tot bou o vaca que sera atrobat en mala feyta pague de pena cinch sous de dia y deu de nit per cada cap esmenada la tala.
CAPITOL XXX DELS PORCHS
Item tot porch que vaja solt per les carreres, orts y heretats pague de pena cinch sous esmenada la tala, y la pena sia a coneguda del justicia si sera viciosament fet o per desasive
CAPITOL XXXI DE LES GALLINES
Item tota gallina o aneda o oca, pago, que faran mal pague de pena dos diners per cada cap esmenada la tala y si aquell de qui seran diran que no son sues, lo acusador en tal cas ne puga matar dos caps ensus.
CAPITOL XXXII DE LLIGAR BESTIA
Item statuim e ordenam que tota bestia que sera ligada en camp de altri el que la haura ligada pague de pena cinch sous si lo amo de la heretat voldra executar la pena.
CAPITOL XXXIII DE PORTAR BOS Y BESTIA EN ABRIL Y MAIG
Item statuym e ordenam que en los mesos de abril y maig tota bestia que per les sendes vehinals yra sens bos, per cada vegada pague un sous de pena esmenada la tala si ho fara.
CAPITOL XXXIIII DE LES CENDES QUES CRIDARAN
Item estatuym e ordenam que si algu fara cridar cendes que no puga pasar de una persona o de bestia mes de un clam fins tant haja executat aquell, empero apres de feta la primera execucio puga posar clam o clams tants com ne podra adverar, lo mateix sia entes de qualsevol altra cenda encara que no sia cridada.
CAPITOL XXXV DEL QUE SERA TROBAT EN MALA FEYTA EN NO DAR RAHO
Item statuym e ordenam que tota persona que tendra heretat o sin te no tindra d’ella fruyta o altra qualsevol cosa que li sera trobada a d’aquest tall o guardia li haja de demanar de hon porta dita fruyta y sino dara raho verdadera de hon porta la fruyta o herba o qualsevol altra cosa, cayga en pena de deu sous y vint de nit per lo semblant si es, los tals tindran en ses cases dites coses hajen de dar raho de hon ho han hagut y que lo justicia sia obligat a fer escorcoll si sera request per algu.
CAPITOL XXXVI DE DONES QUES BARALLEN
Item statuym e ordenam que tota dona ques baralla ab altra dona his diran paraules injurioses, la que començara pague cinch sous, y si alguna dona dira paraules injurioses cal algun home pague vint sous, y si lo home sera official pague la pena doble, resta modifficacio que lo justicia veja si lo home lo ques pogues voltes sis deu e haura primer de paraules injuriada o de fets dita dona.
CAPITOL XXXVII DELS JORNALERS
Item statuym e ordenam que tot hom que sera llogat y no yra a fer lo jornal pague la dobla si no tindra justa causa.
CAPITOL XXXVIII DE COM SE HAN DE PARTIR LES PENES
Item statuym y ordenam que totes les penes sobredites y davall mencionades sien partides en esta manera, ço és quen sien fetes tres parts, la primera sia donada al justicia y l’altra al senyor de la proprietat, la tercera al acusador y si la pena sera tal que no y haja a qui se haja de donar la part tocant al senyor de la proprietat, en tal cas sia aquella part per a la Verge Maria y aquella rebran lo obrer per a ornament de la esglesia de dit e present lloch de Foyos.
CAPITOL XXXVIIII DEL PARTIDOR DEL RECH DE MONCADA
Item statuym e ordenam que lo çequier dels rolls o files o de altres çequies del present lloch sia tengut de fer cridar que aquells que tendran heretats regant de dits rolls, files o çequies dins deu dies hajen netejat y escurat la çequia de son enfront y braçals, axi en fer dita crida com al fer que ab tot effecte si fasen dites çequies y braçals y executara als qui no hauran escurat dites çequies y braçals encorrega en pena de vint sous, la qual pena sien tenguts executar los jurats tota hora y quant y haura algun hereter ques clamara o que dara noticia a dits jurats, dient com lo çequier o partidor es negligent en fer fermar etc. y si los jurats no executaran dit partidor encorreguen en pena de dits vint sous y lo ters de dita pena sia del acusador. La forma que lo çequier tindra és la seguent: Que pasats deu dies apres de feta la crida de dit partidor haja de vesitar totes les çequies y braçals de dita çequia, y si trobara alguna çequia o braçal que no sia scurat no tambe com seria menester, en tal cas dit partidor sia tengut de anar als jurats y fer-ne relació, y los jurats los dos o lo hu haja de anar juntament ab dit partidor y si dita çequia o cequies o braçals no estaran com dehuen ho fasen fer a despeses de aquell de qui sera la çequia o braçal y sia tengut lo dit çequier de fer escurar en lo mes de agost com es acostumat.
CAPITOL XXXX DE PRENDES AYGUA SENS LICENCIA DEL ÇEQUIER
Item statuym e ordenam que qualsevol que pendra l’aygua de dit rech del present lloch de Foyos sens demanar-la de dit partidor o demanada no la pendra per ordre del dit çequier l’aura partida encorreguda en pena de cinch sous si y aura clamater y en temps de bundacia y en temps de estretura de aygua lo dit partidor puga executar y son ofici sens clamater.
CAPITOL XXXXI DEL SORREGAT
Item statuym e ordenam que qui sorregara heretat de altri pague cinch sous de pena esmenada la tala y que lo dampnificat haja de posar lo clam en poder del partidor.
CAPITOL XXXXII DELS MOÇOS VAGABUNDOS
Item per remediar los mals que causen los mosos vagavundos que estan en lo lloch sens afermar-se, perque d’estos tal ni sia alguns que son jugadors y traballen, que los que per ventura no y serien sien y que no serveixquen a sos amos com seria menester y es de raho y tambe que causen los moços que estan afermats servixquen a sos amos ans de complir lo temps, aconsellant-los bo los dits vagavundos y tambe son causa de altre mal que ningun vehi de dit lloch ni hereter es senyor de la fruyta de sa heretat perque estos ho demoren axi de nit com de dia, perque com diu lo refray qui res no te es y tambe lo jugador com ha perdut no y a cosa que no acometa per a haver diners per a jugar y encara estos inçiten als fills del lloch a robar a sos pares per a jugar. Per tant ordena dit consell que ningun moço puga estar en dit lloch sens afermar-se de huyt dies avant, sots pena de sexanta sous y qui lo acollira en sa casa tinga la matexa pena y lo moço que sera pertinas siga bandejat.
CAPITOL XXXXIII DEL MOÇO QUE NO COMPLIRA LO TEMPS AB SON AMO
Item ordena dit consell que lo moço que se n’yxira ans de complir lo temps ab son amo si ya no tindra justa causa la qual haja de conexer lo justicia haja de pagar de tot lo temps que li restara a servir lo doble de la soldada que en dit temps haura de guanyar.
CAPITOL XXXXIIII DEL MOÇO QUE NO SERVIRA COM ES TENGUT
Item estatuym e ordenam que si algun moço lo qual haura estat en lo temps del ivern y apres en lo mes de mars y de alli avant no servira tambe com fins alli perque lo amo s’enfarte sil havia, si tal se provara, encorrega en dita pena del doble y que lo amo se n’haja de clamar al justicia, y lo justicia li fasa manament al dit moço servixca lealment y si no s’esmenara tunch encorrega en dita pena si lo amo lo despedia provant dit mal servici y no en altra manera.
CAPITOL XXXXV QUE NINGU PUGA AFERMAR MOÇO SENS CONSENTIMENT DEL PRIMER AMO
Item statuym e ordenam que ningu puga afermar ningun moço al qual li restara algun temps per servir en casa de altri sens voluntat del primer amo de casa del qual sera eixit sots pena de sexanta sous.
CAPITOL XXXXVI DEL QUE SERA ATROBAT FENT ALGUN DANY O FENT EN LES HERETATS Y HERES
Item statuym e Ordenam que al temps que algu sera atrobat en mala feyta es a saber furtant fruyta o lenya, o qualsevol altra cosa axi de heretat com de les heres, o de casa, o corral algu, aquell tal que axi sera atrobat sia obligat a dar raho y conte de tot lo dany que en dita heretat, casa o corral y hera dins deu dies en ans que ell sera atrobat o sera provat haver fet dit mal o furt, y pagar tot lo mal que dins los deus dies sera fet y aço tambe s’entenga de tales fetes per qualsevol bestiar gros o menut.
CAPITOL XXXXVII DELS QUE PACEN PER CAMP DE ALTRI
Item perque es vist diverses vegades que moltes persones axi homens com dones tenint viçi de pasar per camps de altri a pesar de sos amos de dits camps dient que no es fan mal y per que se haja provat moltes vegades lo amo de dit camp no clamar-se debades e sens causa alguna, per tal lo dit consell per escusar semblants porfies y questions y que cascu sia senyor de ço d’ell, se n’ordena, que qualsevol persona axi home com dona, fadri o fadrina que pasara per camp de altri sens licencia pague de pena cinch sous partidora la pena segons es dit.
CAPITOL XXXXVIII DE QUI PASARA AB ROCI PER ERA DE ALTRI
Item que moltes persones de poca raho, ni voler conexer aquella, tenint sos camins per ses heres cascu pasçen per les heres sos vehins axi enbargades de blats com encara estant blanes ab los roçins per lo qual moltes voltes se causen molts inconvenients y questions, y per escusar semblants greuges y danys lo dit consell ordena que ningu sia gozat de pasar ab roçi en pel, ni albardat, ni carregat per hera de altri per a pasar a la sua y si hy pasaran encorreguen en pena de deu sous esmenada la tala, partidora segons es contengut en lo capitol damunt dit de les penes.
CAPITOL IL DELS MOÇOS QUE TRENCARAN ENPELTS
Item ordena dit consell que si per malicia y per haver-li el amo o senyoria el moço per reptar trencara enpelt algu llaurant o en altra manera pague de pena sexanta sous y per qualsevol altra un sou y si per desastre no podent hy fer mes sia a coneguda del justicia y dels jurats o de temps pasat per lo justicia o per les parts en tal cas no sien obligats a pagar res.
CAPITOL L DE PORTAR GANCHO LOS GOSOS
Item que per evitar que en lo lloch de Foyos haja molts gosos en demaçia y devoren les veremes, per tal ordena dit consell, que los gosos hajen de portar cascu un gancho de tres pams al coll desde el primer dia del mes de agost fins a Tots Sants y lo que nol portara lo amo pague un sou de pena, y aço tantes vegades el amo de la vinya o lo guardia de aquella jurara que I’haura pres en la vinya y la pena desus dita sia partida com desus es dit.
CAPITOL LI DE TENIR CONSELL
Item ordenaren que tota hora y quant los jurats del present lloch de Foyos voldran tenir consell general o particular sia feta promisio per aquells que los consellers y vehins de dit lloch sien convocats a consell y per lo ministre de dit lloch sia feta la convocacio manant als consellers y a tots los vehins que a pena de cinch sous vinguen a consell general y lo qui no vindra sia executat en dita pena.
CAPITOL LII DELS QUE PENDRAN LENYA O PEDRA DE MONTANYA O COLMENES
Item ordena dit consell que ningu goze tenir colmenes en lo lloch ni terme des del mes de juny y fins a Tots Sants sots pena de sexanta sous.
Item ordenaren que ninguna persona puixa tallar lenya per a rajolars y ni per a cals en lo terme del present lloch, ni fer cals en aquell sino sera vehy del present lloch sots pena de vint sous y la lenya perduda y si algun foraster voldra fer cals demanada licencia als jurats donant un cafis de cals per al present lloch la puixa fer y que los vehins sien primers al carregar la dita cals que altres persones forasteres sots la dita pena.
Item ordenam que qualsevol bestiar llanar o cabriu que entrara en alguns mallols en lo primer y segon any pague de pena quatre diners per cap esmenada la tala, la qual se haja de tachar per los jurats del dit lloch y si estaran differents y discordes pugam pendre un prom a coneguda de aquells.
Item ordena dit consell que les garrofes que seran plantades en lo seca que tinguen de pena per cada peu de garrofera borda tres sous y per cada peu de figuera un sou.
Item ordena dit consell que les garrofes que seran enpeltades tinguen de pena per cada una y per qualsevol manera de enpelt un sou. .
Item ordena dit consell que lo camicer que es o per temps sera que no sia gosat de pesar ningun molto rafali que no sia examinat per los jurats de dit lloch a pena de deu sous.
Item que qualsevol que tindra roçi y no tindra herba ni palla per a governar-lo que sia tengut donar conte y raho al justicia de quina herba y palla governa lo dit roçi en altra manera pague lo dany a d’aquell ques clamara y venara lo dit roçi y los jurats veuran per a quants dies te herba per a governar lo roçi que tenia.
Item que qualsevol home foraster que vindra a viure al present lloch no pogue estar en aquell sens licencia del justicia y jurats per a que sien examinas qui son y com venen, y de hon venen, y com vihuen y per quina causa venen a viure al present lloch.
Item que ningu entre a espigolar sens licencia de son amo estant les garbes en lo camp.
Item per quant moltes persones ingrates dels benefficis que reben en lo present lloch folguen mes de llogar-se a fer faena fora lo lloch que no ab los vehins y pobladors de dit lloch, lo qual es molt gran dany y perjuhy de la universitat y singulars de aquella, per ço estatuym e ordenam que ningun jornaler nos puga llogar ab ningun foraster tenint jornal que guanyar los del dit lloch per a anar fora de aquell a pena de cinch sous.
Item statuyxen y ordenen que qui arrancara y tallara moreres de camp de altri encara que no sien enpeltades pague de pena sexanta sous esmenada la tala.
Et lectis e publicatis dictis capitulis omnes nos laudantes et aprobantes dicta capitula et eorum singula volumus ipsa ire comsari per dictum locum observari et executari ducere requirentes notario infraescrito de premisis instrumento recepto quod fuit receptum per me Petrum Baga notarium die XXVII mensis junii anno a Nativitate Domini MDLXVIII honorabiles Petro Marti, Arnaldo Badia agricultoribus presentibus presentibus [sic].
Et quia preinserta capitula et statuta in precedentibus viginti tribus cartis presenti comprehensa exarata recepi ego Petrus Baga apostolica regia ac valitura autoritatibus presentis civitate e regni Valencie hic me sub scripsi mensus solitum artis no que apono sign + num.
Die primo mensis augusti anno MDLXXXXIII.
In Dei nomine amen. Noverint universi quos Franciscus Carceller justicia presentis loci de Foyos, Petrus Domingo et Vincentius Rausell jurati, Dominicus Llusar edilis, Antonius Sauri cequierius, Mateus Peris locum tenens justicie, Natali Vela et Jacobus Gracia opperarii ecclesie, Petrus Rodrigo major natu, Franciscus Benetus cubero, Jacobus Rodrigo major natu, Vincentius Rausell major natu, Dominicus Llusar major natu, Arnaldus Badia, Antonius Vicente, Joannes Rodrigo, Petrus Orts, Joannes Cantaloba, Joannes Peris minor natu, Ludovicus Rodrigo, Joannes Mediola, Josephus Sans, Baptista Pujol, Franciscus Cebria, Joannes Dorea, Bartolomeus Andres, Micael Marco, Petrus Martines, Petrus Rodrigo minor natu, Martinus Calbo, Jacobus Llusar, Petrus Castilla, Michael Abbat, Joannes Peris minor natu, Arnaldus Salvaterra, Nicholaus Garces, Baptista Alos et Vincentius Orts minor natu, omnes vicini et habitatores dicti loci de Foyos, convocati per Petrum Basco ministrum dicti loci, hic presentem et relacionem facientem se ad presentes diem et horam hoc tratim convocasse omnes vicinos dicti loci et congregati in platea eiusdem loci ubi solitum est nos pro similibus et aliis negociis per agendiis convocari et congregari asserentes et afirmantes nos esse in presenti congregacione mayorem et sanorem partem omnium vicinorum dicti loci ad consilium generale celebrantum sufficientes et totum diptum locum representantes omnes unanimes et concordes et nemine nostrum discrepante vice et nomine totuis universitatis dicti loci et singularum personam eiusdem presentium, absentium et futurorum majorum minorum cum suis sexus, status et condicionis existant facimus et imperpetuum statuimus et ordinamus statuta et ordinaciones sequentes:
ORDINACIONS PER A L’OFFIÇI DE JURATS
I. Primo statuim y ordenam que los jurats del present lloch en lo principi de son offiçi cascun any çó es lo dia Pasqua de Esperit Sant acabat lo evangeli de la misa major, agenollats y posades les mans sobre un misal, hajen de jurar en poder del justicia de dit lloch a Nostre Senyor Deu y als sants quatre evangelis de aquell de haver-se be y lealment en son ofici y de mirar per lo be y util de la cosa publica y de guardar les ordinacions, usos y bons costums de dit lloch.
II. Item statuim e ordenam que los dits jurats tinguen obligacio de fer subastar publicament lo arendament, axi de la carneceria com de la tenda de dit lloch, cinch o sis semanes ans del dia e festa de Sent Joan de junii, per a que les persones que y voldran dir tinguen temps per a deliberar lo que mes li convinga y que dits jurats tinguen obligacio de lliurar los dits arrendaments huyt o deu dies ans del dia e festa de Sent Joan de junii, per a que les persones a quis lliuran tinguen temps per a provehir-se del necessari.
III. Item statuim e ordenam que los dits jurats sien obligats a fer subastar y lliurar los dits arrendaments ab los capitols e ordinacions que davall se posaran en respecte del tender y carnicer respectivament e no sens aquells ni en altra manera, donant trellat de dits capitols al ministre qui subastara dits arrendaments per a que les persones que y voldran dir los puguen veure y llegir y apres no puguen allegar ignorancia.
IIII. Item statuim e ordenam que los dits jurats no puguen arrendar ni fer dit arrendament de callada ni arreco sino en publica plaça a les persones que vetrinament restaran en dita y per medi del ministre de dit lloch.
V. Item statuim e ordenam que los dits jurats sien tenguts y obligats a demanar conte al clavari tres vegades en lo any, ço es lo primer diumenge de nohembre, lo primer diumenge de mars, y lo dia de Sant Joan de junii; y que dit dia se haja de pendre dit conte al dit clavari sens admetre-li deute ni rosech algu y que en qualsevol de dits terminis que los dits jurats dexaran de pendre dits contes, lo justicia y la major part dels consellers puguen demanar dit conte al dit clavari.
CAPITOLS Y ORDINACIONS PER AL TENDER
[I]. Primo statuim y ordenam que lo tender sia tengut y obligat a tenir provehyda la tenda ordinariament de pa, vi, oli, sabo, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que li faltara alguna de [les] quat[r]es coses aplicadores als jurats de dit lloch les dos terceres parts de dita pena y I’altra tercera part a la esglesia de la qual tercera part no se’n puga fer remisio alguna, sino que los dits jurats sien obligats a cobrar-la y donar-la als obrers de dita esglesia y que aquells la asenten y se’n facen carrech en lo conte de la obreria, salvo empero si lo dit tender haura tengut just impediment.
[II]. Item stauym y ordenam que estiga en facultat y electio del dit tender tenir y vendre en la dita tenda qualsevol altres coses y provisions ultra de les quatre coses en lo precedent capitol expresades.
[III]. Item statuym y ordenam que lo dit tender sia obligat a vendre lo pa bo y rebedor y conforme lo for y les onçes ques donaran en la ciutat de Valencia, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravindra partidors y aplicadors en lo modo y forma desus dits.
[IIII]. Item statuym y ordenam que lo dit tender haja de tenir oli y sabo, bo y rebedor y nol puga vendre sino un diner mes per lliura del for de la ciutat de Valencia sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contraviundra, partidors y aplicadors en lo modo y forma desus dits. f
[V]. Item statuym e ordenam que lo dit tender sia obligat a tenir vi, bo y rebedor y nol puga vendre sino al for que li senyalaran los jurats d’esta manera, que cascuna vegada que mudara vi lo haja de mostrar als dits jurats y jurar en poder de aquells a hon y a quin preu lo havia comprat y dits jurats li hajen de donar al dit tender facultat de vendre’l un sou mes per canter del vi que haura comprat en lo lloch y dihuyt diners del vi que haura comprat fora del lloch, y si lo vi sera de la collita del tender o lo aura comprat aforrant de trull los dits jurats li hajen de donar lo for quels parexera juxta sa conciencia sens perjuhy del tender ni de la republica y que lo dit tender no puga vendre Io vi de altra manera sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravendra al present capitol partidors y aplicadors en lo modo e forma desus dits.
[VI]. Item statuym y ordenam que qualsevol margenter, palleter o altra qualsevol persona puga vendre en lo dit lloch qualsevol coses y provisions com no sien les quatre coses que lo dit tender te obligacio de tenir, ço es pa, vi, oli y sabo, en les quals tan solament puga fer impediment lo dit tender de que ningu les puga vendre sino ell y no en qualsevol altres coses y provisions.
[VII]. Item statuym e ordenam que lo dit tender tinga obligacio de donar bones y sufficients fermanges a coneguda dels dits jurats, haja de pagar lo arrendament en tres terçes antiçipades.
[VIII]. Item statuym e ordenam que de l’arrendament de dita tenda se’n haja de rebre acte publich y que lo dit tender haja de pagar lo salari del acte per entregue.
CAPITOL Y ORDINACIONS PER AL CARNICER
I. Item statuym y ordenam que lo carnicer de dit lloch tinga obligacio de donar y tallar cascun dia prou carn bona y rebedora a coneguda dels jurats sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravendra aplicadores les dos parts de dita pena als jurats y I’altra tercera part a la esglesia, de la qual tercera part no se’n puga fer remisio alguna sino que los dits jurats sien obligats a cobrar-la y donar-la als obrers y que aquells la asenten y se’n fasen carrech en lo conte de la obreria.
II. Item statuym y ordenam que lo dit carnicer tinga obligacio de matar en sol y no puga matar y tenir en la taula sino molto bo y rebedor y no cabro, cabra ni ovella sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravendra en alguna de dites coses aplicadors y partidors en lo modo e forma desus dits.
III. Item statuym e ordenam que lo dit carnicer no puga tenir en la taula carn de rafali sino penjada en les staques y no la puga vendre a pes sino a ull sots pena de sexanta sous aplicadors y partidors en lo modo e forma desus dits.
IIII. Item statuym y ordenam que lo dit carnicer no puga posar les barres, garrons ni lleu sino tan solament los tres dies de Carnestoltes y en tot lo altre temps los haja de donar d’esta manera, ço es lo cap sanser per set diners, los quatre peus per un diner, y lo lleu per diner, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravindra aplicadors y partidors en lo modo e forma desus dits.
V. Item statuym y ordenam que lo dit carnicer haja de pagar lo preu del arrendament del pilo y herbaje en tres terces anticipades.
VI. Item statuym y ordenam que lo dit carnicer haja de donar bones y sufficients fermances a coneguda dels jurats.
VII. Item statuym y ordenam que del dit arrendament se n’haja de rebre acte publich y lo carnicer haja de pagar tot lo salari del acte y entregue.
CAPITOLS Y ORDINACIONS PER AL ÇEQUIER
I. Primo statuym y ordenam que lo çequier de dit lloch tinga obligacio de fer crida per medi del ministre lo vinten dia del mes de juliol, de que tots los hereters fasen les çequies y brasal dins deu dies, sots pena de sexanta sous ço es que pasat lo dit termini lo dit çequier entrara a fer-les a despeses dels amos de les çequies que no les hauran fetes.
II. Item statuim y ordenam que lo dit çequier tinga obligacio de entrar a fer les çequies lo primer dia del mes de agost, comensant a la vora de la mar seguint la çequia del roll de Foyos, y que dit çequier no puga trencar lo fil de la çequia fins que haja pasat fins al roll Major, o fins a la canaleta que es lo cap de la marjal y si lo dit çequier parara a la canaleta que no puga eixir de la marjal que no sien fetes totes les çequies y brasals de la marjal y que la darrera çequia de la marjal sia de la font de Sarni, tot lo qual se enten y haja de entendre de les çequies corribles.
III. Item statuim y ordenam que lo dit çequier haja de nomenar quatre homens de dit lloch sufficients y abonats per a fer les dites çequies y tachar la faena que faran prenont-los en jurament per dit effecte.
IIII. Item statuim y ordenam que lo dit çequier ab la gent que porta pasada la çequia del Roll haja de pasar a la çequia de la Fila començant als partidors de la Misericordia fins a les canals del moli de Vinalesa, y de alli fins al rollet que esta junt al olivar de Joan Abbat y que apres vaja per los brasals.
V. Item statuim y ordenam que en cas que lo dit çequier començades a fer les çequies paras a la canaleta tinga obligacio acabada la marjal tornar a començar a la canaleta y que vaja fent faena fins al roll Major.
VI. Item statuim e ordenam que lo dit çequier no puga trencar lo fil de la çequia que començara ni dexar faena arrere, y si comença los brasals del roll no puga saltar als brasals de la fila ni de altra çequia alguna sino que començada la una çequia haja de fer los brasals de aquella sens parar ni pasar a altra part, y en cas que lo dit çequier contravinga a alguna de les coses contengudes en lo present capitol no puga en dit cas guanyar jornal.
VII. Item statuim y ordenam que per quant lo çequier no pot faltar ni dexar faena arrere quant anira ab la gent fent les çequies corribles si trobara alguna çequia mal feta no trenque lo fil ni passe avant sens que primer la fasa mirar als homens juramentats que porta si esta rebedora o no, y si aquells diran que no esta rebedora la fasa fer conforme es raho a despeses de la persona que tenia obligacio de fer-la.
VIII. Item statuim y ordenam que entrant lo dit çequier a fer les çequies lo primer dia de agost li hajen de donar per lo poble vint sous y si no entrara dit dia sols guanye sos jornals y aquell haja de pagar al poble vint sous, axi com lo poble los y havia de pagar entrant dit primer dia de agost.
VIIII. Item statuim y ordenam que no entrant lo dit çequier a fer les çequies lo dit dia primer de agost, los jurats de dit lloch puguen nomenar un home quels parexera per a que puga fer les çequies y brasals del terme de dit lloch, lo qual guanye son jornal conforme lo çequier y dos sous de dobla sobre lo dit çequier.
X. Item stauim y ordenam que en lo mes de abril ço es al temps que lo çequier major sbrosara o escurara, lo çequier de dit lloch fasa la çequia del dit lloch de Foyos des del partidor de la Vallada fins al partidor de damunt casa de Marti Abat perque la dita çequia estiga bona per a temps a fortuyt de aygues.
XI. Item statuim y ordenam que si anant lo dit çequier fent les çequies trobara alguna çequia corrible mal feta y te temps de avisar al amo qui la haura feta li mane que dins hu o dos o tres dies segons lo temps li podra donar dit çequier la torne a fer perque arribant lo dit çequier ab la gent ab tal çequia no pot dexar de tornar-la a fer per no trencar lo fil segons desus esta dit.
XII. Item statuim y ordenam que si lo dit gequier ente I’any sera request de fer alguna çequia o brasal que aquell mane a la persona que te obligacio de fer-la que dins cinch dies la fassa pasat lo qual termini puga lo dit çequier entrar a fer-la ab la gent que haura menester a despeses de la tal persona que tenia obligacio de fer-la tachant la faena conforme a raho.
XIII. Item statuim y ordenam que lo dit çequier no puga tornar a fer ningun brasal sech que se haja fet en lo temps ordinari si no es requerit de algun hereter.
XIIII. Item statuim y ordenam que lo dit çequier no pague ni puga pagar mes de cinch sous per jornal ni el puga guanyar mes de cinch sous per son jornal ara fasa faena ara no la fasa.
XX. Item statuim y ordenam que quant lo çequier requerit entre l’any fara alguna çequia o brasal si porta un home guanye lo dit çequier dos sous de dobla y sin porta dos ne guanye quatre sous de dobla y si porta tres o mes homens que lo dit çequier no guanye mes de son jornal.
[XVI]. Item statuim y ordenam que si lo dit çequier fent alguna çequia o brasal fara algunes sobres en afondar o descaxerar demasiat, en tal cas los jurats vajen a veure dita faena y tachen lo ques deu llevar al dit çequier per la dita sobra y demasia que haura fet, y si als dits jurats parexera que lo dit çequier no ha fet sobra ni demasia en tal cas pague la anada als dits jurats la persona que es haura requerit anasen.
XVII. Item statuim y ordenam que al temps y quant lo çequier en lo temps ordinari fara alguna çequia o brasal que puga llevar la aygua de la tal çequia o brasal fent destorp e impediment la aygua a la gent que per a fer sa faena e si alguna persona tornara a girar la aygua lo dit çequier mane una o dos vegades a la tal persona que no toque ni gire la aygua y si no voldra dexar de girar-la y per dita raho la gent no podra fer sa faena en tal cas la tal persona pague tots los jomals.
XVIII. Item statuim y ordenam que quant lo dit çequier scurara la çequia que passa per mig del lloch al temps que sera en lo lloch ans de arribar a les cases, puga lo dit çequier llevar la aygua en temps per a poder escurar davall de les cases.
XVIIII. Item statuim y ordenam que qualsevol persona que soregara camp de altri ultra de la tala y dany pague cinch sous de pena, la mitat per al çequier y l’altra mitat per a la part interesada.
XX. Item statuim y ordenam que qualsevol persona que fara parada de terra o de fang en qualsevol çequia corrible tinga obligacio de traure a ses despeses la arruina de la çequia y pague per pena X sous.
Quibus quidem capitulis et ordinacionibus per notum infraescriptum alta et intelligible voce lectis et publicatis ea et eas laudamus, facimus, statuymus et ordinamus pro ut superius continentur et per nos successores nostros quos cumque et vice et nomine totuis universitatis dicti loci et singularum personarum eiusdem presentium absentum et futurorum maiorum et minorum cum suis sexus et condicionis existant promitimus stare dictis ordinationibus et omnia et singula in eis contenta observare et ad implere et nullo contrafacere vel venire nec aliquem venire permitere palam vel oculte aliqua racione sive causa de iure nec de facto injudiciones extra judimus sub bonorum omnium et juririum dicti loci obligacione et eis posesa quod estatum in dicto loco de Foyos die primo mensis augusti anno a nativitate Domini MDLXXXXIII sig + narum Francisci Carceller, Petri Domingo, Vincentii Rausell, Dominici Llusar, Antoni Sauri, Matei Peris, Natalis Vela, Jacobi Gracia, Petri Rodrigo mayoris natu, Francisci Beneti cubero, Jacobi Rodrigo mayoris natu, Vincentii Rausell mayoris natu, Dominici Llusar mayoris natu, Arnaldi Badia, Antoni Vicente, Joannis Rodrigo, Petri Orts, Joannis Cantaloba, Joannis Peris minoris natu, Ludovici Rodrigo, Joannis Mendiola, Josephi Sans, Baptiste Pujol, Francisci Cebria, Joannis Doria, Bartolomei Andres, Micaelis Marco, Petri Martinis, Petri Rodrigo minoris natu, Martini Calbo, Jacobi Llusar, Petri Castillo Michaelis Abbat, Joannis Peris mayoris natu, Arnaldi Salvaterra, Nicholai Garces, Baptiste Alos et Vincentii Orts minoris natu predictorum qui hec laudamus concedimus et firmamus.
Huius rei sunt Bartolomeus Marti et Mateus Rosella agricultores in dicto loco de gentes.
In quorum fidem et testimonium ego Joannes Laurenciis Roures civitatis et regni Valencie notarium publicis eorumdem receptor his meum solitum eppono sui sig + num.
Ulterio vero die intitulato XI mensis februarii in MDLXXXXIIII davant la presencia del dit senyor governador e veus a cort e audiencia personalment comparegue los discret Joan Llorens Robres notari procurador y syndich ab lo qual fonch publicada la provisio eo sentencia del tenor seguent:
JHS. Et dictus ad modum spectabilis gerens vices generalis gobernatoris in hac civitate et regno. Valencia vissis dictis capitulis et ordinacionibus factis et firmatis per justiciam, juratis, et omne consilium oppidi sive loci de Foyos duobus instrumentis capitulorum et determinationum receptis virum videlicet per Petrum Baga notarium die septimo junii MDLXVIII et aluit per Joannem Laurentium Roures notarium primo die mensis augusti MDLXXXXIII et omnibus et singulis in eis respective comentis attento quod dicta capitula concernunt bonum regimen utilitatem et comodum dictorum officialium et singularium personarum dicti oppidi et ut fraudes inter eo scribi advenientes evitentur et quod dicta capitula no sunt foris et privilegis ac bonis moribus presentis civitatis et regni contraria sed pro bono regimine et administracione justicie satis utilia ideo sua spectabilis laudaret aprobat et confirma omnia capitula supradicta in dictus duobus instrumentis contenta exceptis tamen decimo tercio, decirno quarto, quadragesimo tercio et quadragesimo quarto capitulis contentis in dicto instrumento recepto per dictum Petrum Baga notarium decimo septimo junii MDLXVIII quorum respectu retinet acordum et per eorum majori robore et firmitate suam interponit auctoritate pariter et decretum durante tamen eius beneplacito ac libera voluntate et curo hoc quod pena adjecta in secundo capitulo proxime dicti instrumenti non excedat sumam decem solidorum pro qualibet vice laudarnus.
Vidit don Felip Taluda assesor.
Senyoria.
Presents foren per a la publicacio de dita suplica Rafael Esteve y Salvador Berranos habitadors de Valencia.
| Títol | «La organización de un municipio de la huerta de Valencia a través de sus ordenanzas: Foios en el siglo XVI» |
| Referència bibliogràfica completa | José Royo Martínez y José Ramón Sanchis, «La organización de un municipio de la huerta de Valencia a través de sus ordenanzas: Foios en el siglo XVI». En Actes de les 1.es Jornades d’Història d’Alboraia. Ajuntament d’Alboraia, 1995, pp. 157-170. |
| Data de publicació en Foiospèdia | Dimecres 8 de juliol de 2026 |





Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!