El motor del Terset, el cultiu de la creïlla per a exportació i el centenari de la Jutera (La via verda, À Punt)

Este vídeo és el recull de tot el contingut relacionat amb Foios que es va emetre al programa La via verda, d’À Punt, el dia 15 d’abril de 2026. En la graella de la publicació teniu l’enllaç al programa complet, però avise’m que els programes d’À Punt solen desaparèixer passat un temps, per això hem recuperat els fragments que interessaven a este arxiu. A continuació podeu llegir la transcripció completa del reportatge en el que apareixen Francesc Balanzà, Vicent Garcia Devís i Sergi Ruiz.

Transcripció

Mathies Muñoz (presentador, plató).- I és impensable concebre per separat la nostra tradició agrícola i les nostres alqueries i altres construccions que es van alçar el segle passat. Hui visitem una joia on es produïa un producte vital per a la nostra economia. Fèlix Tena.

Fèlix Tena (corresponsal).- Mathies esta fàbrica està d’aniversari, complix 100 anys. Era una juteria (sic). I què era una juteria (sic)? Una fàbrica dedicada a l’ús del jute, un producte que era molt important per a l’economia de l’horta. Vos explicarem en què consistia el treball i el seu valor patrimonial, encara a dia de hui.

[Seqüència d’inici de programa]

Mathies Muñoz (presentador, plató).- Ara de seguida tastem eixe polp [sobre un reportatge no inclós en este recull], però abans atenguen a açò perquè és innegable que hi ha productes del camp que contribuïren a canviar el funcionament i el paisatge de l’Horta de València, des de poblacions com Foios, a finals del segle XIX. I entre d’altres elements en esta zona estan les creïlles, i precisament també allí es va construir el primer motor de la zona que va provocar tota una revolució en oferir aigua a la carta. Entre camps de creïlles camina hui Fèlix Tena acompanyat per dos grans savis que coneixen bé eixe terme municipal.

Fèlix Tena (corresponsal).- Hem vingut ací a Foios, amb dos persones que coneixen molt bé el terme, per a  parlar d’una construcció molt important per l’horta, que va marcar la història, un abans i un després de la història de l’horta: econòmica, social… no?, una revolució.

Francesc Balanzà.- Efectivament, el motor del Terset és una –ho has dit molt bé–, una revolució. Mireu la data: 1898. La importància se centra en tres aspectes: primer, és el primer motor de l’horta, amb capital anglés, que posa, diguem-ne, el reg al servici d’una agricultura d’exportació. Bàsicament una creïlla que era molt apreciada en el mercat anglés. Una importància decisiva en un aspecte molt important, que és el canvi de propietat. Compteu que tota l’horta era propietat, o bé de l’església o bé dels senyors feudals, en el cas de Foios per exemple el Baró d’Alcalalí. Gràcies a l’exportació de la creïlla la propietat se desplaça d’eixos grans propietaris als llauradors que treballen l’horta.

Fèlix Tena (corresponsal).- Es democratitza l’horta.

Francesc Balanzà.- Es democratitza l’horta.

Fèlix Tena (corresponsal).- Anem a vore’l.

Francesc Balanzà.- Anem a vore’l. Mira, ací podem imaginar-nos tres moments: el moment inicial en 1898 que és el motor de vapor; vint anys després el motor elèctric, i ara el motor dièsel. Esta és un poc l’evolució de… la cultura de la modernització agrícola de l’horta.

Fèlix Tena (corresponsal).- Sí, perquè açò continua en actiu.

Francesc Balanzà.- Açò continua en actiu. És un suplement del reg tradicional de les sèquies, de la sèquia de Montcada, etcètera.

Fèlix Tena (corresponsal).- Hem fet vindre fins ací també a Vicent Garcia Devís, és el conegut periodista, també company d’À Punt ha sigut, i volem preguntar-li, perquè ell sap molt de l’entramat que crea açò, este motor. Al voltant d’açò hi ha un entramat econòmic, social… que desenvolupa l’horta.

Vicent Garcia Devís.- Són anglesos, com deia Balanzà, que venen a l’horta a fer diners i a industrialitzar l’agricultura de l’horta. I això provoca que necessites com embolicar-ho, no? Hi ha un senyor alemany, que és una família jueva-alemanya que venen a primeries dels vint: Hugo Bacharach, que ve amb la família. I ara fa cent anys que s’inaugura o se posa en marxa la jutera de Foios, en 1926-1927.

Fèlix Tena (corresponsal).- I això de la jutera què és? Una fàbrica o què és això?

Vicent Garcia Devís.- És una fàbrica de jute, que són per a fer sacs per a l’exportació de creïlla i ceba a l’Europa central i a Anglaterra.

Fèlix Tena (corresponsal).- I eixa fàbrica encara està? Podem vore-la?

Vicent Garcia Devís.- Eixa fàbrica encara està i podem vore-la.

Fèlix Tena (corresponsal).- Anem, va vinga.

Mathies Muñoz (presentador, plató).- Parem ahí i ara de seguida fem la visita a eixa fàbrica.

***

Mathies Muñoz (presentador, plató).- I de la taronja [d’un reportatge no inclós en este recull] passem a parlar de la creïlla i no només del producte sinó també de la manera de transportar estes creïlles. Tradicionalment s’ha fet amb sacs d’un teixit anomenat “jute”. El jute prové d’una planta d’origen tropical que va començar a ser utilitzada de manera industrial a partir del segle XIX i fins ben entrat el segle XX. El major productor a l’Horta Nord va ser la Jutera de Foios, una fàbrica que ara compleix 100 anys i hui les instal·lacions encara continuen en actiu, com a factoria però això sí, dedicada a la producció d’accessoris industrials. L’origen d’aquella fàbrica està lligat a la família Bacharach. Este llibre que tenim ací, Akiva: Fugint dels llops, del periodista Vicent Garcia Devís, conta eixa tempestuosa història d’eixa família. I quina relació té eixe relat amb l’horta i la seua evolució? Fèlix Tena li ho ha preguntat a l’autor.

Fèlix Tena (corresponsal).- Vicent, ja estem ací davant la Jutera, no?, esta antiga fàbrica.

Vicent Garcia Devís.- Sí. Enguany compleix cent anys de la seua construcció. Ací arribaren a treballar més de 1.500 persones. Hòmens i dones de tota l’horta, de tota l’Horta Nord, inclús de València. I ací se feia el jute per a embolicar les grans exportacions de creïlla i ceba.

Fèlix Tena (corresponsal).- Què és això del jute? Perquè la gent ja no ho sap.

Vicent Garcia Devís.- El jute era una espècie de pèl, de pèl vegetal que venia de la Índia i que venia en barcos al port de València i ací estava el trenet amb un moll enorme.

Fèlix Tena (corresponsal).- Mira el trenet, mira el trenet! Mira, Miquel, mira el trenet!

Vicent Garcia Devís.- Exactament. I ací se posà la fàbrica perquè estava molt ben comunicada amb València i amb el Grao, per importar i exportar el material.

Fèlix Tena (corresponsal).- Encara hui passa per ací la via…

Vicent Garcia Devís.- I funciona este metro que era “el trenet”.

Fèlix Tena (corresponsal).- Això eren els sacs, no? Eixos sacs antics que encara podem vore en algun lloc…?

Vicent Garcia Devís.- Eixos són els sacs antics de jute que servia per a encaixar-la bé en la bodega del barco per a exportar pues a Hamburg, a Liverpool, a Ambers… a tota Europa.

Fèlix Tena (corresponsal).- I ara el que açò té és un evident valor històric i patrimonial.

Vicent Garcia Devís.- La veritat és que està molt desaprofitat, però el poble és una cosa molt seua perquè ací s’ha emparellat pràcticament tota la joventut de l’Horta. Eixe xalet d’ahí que està mig caiguent-se és de 1942. Allò (la Jutera) és del mateix arquitecte de la Finca Roja (València), dels anys 26-27. És una autèntica meravella este entorn. I la veritat és que… en fi, crec que qui més informació te pot donar és l’alcalde.

Fèlix Tena (corresponsal).- Anem a parlar amb l’alcalde?

Vicent Garcia Devís.- Naturalment.

Fèlix Tena (corresponsal).- Pues anem allà a vore si ens atén. (…) Ací tenim l’alcalde de Foios. A vore, volem preguntar-li: en quina situació està la rehabilitació d’esta casa?

Sergi Ruiz.- A vore, este xalet, perquè era l’antiga residència del director de la fàbrica, de la Jutera, és un edifici catalogat, és un edifici protegit, és Bé Local, i bé, com a tal i estant en propietat privada com està, el propietari té l’obligació de matindre’l. Visat en 1942 per un arquitecte de tanta rellevància com és Enric Viedma Vidal, que perquè la gent tinga una referència és el mateix arquitecte que va construir La Unión y el Félix enfront de l’estació de Renfe de València, la Finca Roja i també els xalets dels periodistes de l’Avinguda Blasco Ibáñez. És a dir, és un arquitecte de referència.

***

Fèlix Tena (corresponsal).- Tot açò, tot este patrimoni, prové d’una família que fins i tot has dedicat un llibre a la història d’esta família. Una família d’origen jueu que fuig d’Alemanya… Titular d’esta família.

Vicent Garcia Devís.- El titular són les guerres i és el patiment de la humanitat. Són els Bacharach, que són jueus alemanys, ací ho oculten perquè resulta que això ja estava vist, i un germà d’Hugo, d’Hugo Bacharach que és l’amo d’esta fàbrica, és el que en l’any 35, a les portes de la Guerra Civil, arriba a València. Veuen que torna una altra guerra, són metges, tenen diners, ho han perdut tot a Munich, a Baviera, arriben ací i veuen, com un hàmster que roda en la mateixa roda contínuament, de guerra en guerra, i acaben amb una tragèdia els quatre que només sabreu el final si llegiu el llibre.

Fèlix Tena (corresponsal).- Ah! Caldrà llegir el llibre.

Vicent Garcia Devís.- Caldrà llegir-lo.

*