Josep Corell: «Fra Tomàs Gascó Navarro: Un il·lustre fill de Foios al Museu del Prado» (1985)

El cronista va publicar en dos parts (que reunim ací) la informació disponible sobre Fra Tomàs Gascó Navarro, frare de la Mercè natural de Foios. Una de les singularitats sobre Fra Tomàs és que fou retratat per Vicent López en una obra que es troba al Museu del Prado.

Generalment reproduïm les imatges de les publicacions del cronista, però en este cas ens ha paregut apropiat descarregar una fabulosa reproducció de la web del Museu del Prado: Fray Tomás Gascó.

«Un il·lustre fill de Foios al Museu del Prado (I)»

Butlletí d’Informació Municipal, any II, núm. 7, març de 1985, p. 30.

En la Biblioteca del Monestir del Puig es conserva un interessant manuscrit que porta per títol: “Libro 2 de los religiosos difuntos de esta provincia de Ia Merced de Valencia”. El manuscrit és una espècie de matrícula dels religiosos que l’Ordre de la Mercè ha tingut en la província de València. De cada religiós, que duu un número de seient, s’indica quan, com i on va morir, d’on era natural, etc. Aquestes dades generalment no ocupen més de quatre o cinc línies. Però de tant en tant, pel que fa als personatges més destacats, es donen més detalls sobre llurs vides.

Doncs bé, el personatge del que ens ocupem ací, Fra Tomàs Gascó Navarro, es troba en el número 16, “folios 1 vuelto a 3 recto”. És a dir, la seua ambdues cares: en total 129 línies. Açò ja ens suggereix la importància excepcional que s’atribuïa a la seua persona.

Al “folio 1 vuelto” es diu: “Día 10 de marzo de 1795, a las diez de la noche murió Fray Thomás Gascó… Fue natural del lugar de Foyos”. Tot seguit s’hi traça el perfil biogràfic del nostre paisà, al qual s’hi presenta com a un home emprenedor, amb un gran do de gent, sacrificat i entregat per complet a fer el bé a tothom. però deixem per a una altra ocasió la seua vida, puix que avui sols vull ocupar-me de les quatre últimes línies, en les quals es diu una cosa molt interessant, i que ha donat motiu al present article. Hi llegim açò: “Se mandó hacer su retrato, que lo pintó Don Vicente López, peritíssimo, y es el que está al lado de la Capilla de Nuestra Señora de la Misericordia, en el claustro, a mano derecha” (fol. 3^er). En una nota que hi ha al marge, amb lletra molt posterior, es diu: “Está en el Museo del prado”. En les línies anteriorment esmentades, s’al·ludeix a la capella del convent que l’Ordre de la Mercè tenia a València, en l’actual Plaça de la Mercè.

En el 1835, amb la Desamortització, l’Ordre desapareix de València, i els seus béns passen a poder de l’Estat. Pel que fa al quadre, sols sabem (car consta en la part posterior) que ingressà al Museu del Prado en el 1915, com a legat de Don Pablo Bosch. Des que ens vam assabentar que aquest il·lustre fill de Foios havia estar retratat pel gran pintor, vam fer les gestions escaients per localitzar-lo i aconseguir, si més no, una fotografia, però, com que al Museu del Prado han estat de reformes i s’hi han produït canvis i trasllats de quadres, no ha resultat fàcil d’obtenir allò que volíem.

Per fi, a l’octubre del 1984, gràcies a Don Felipe Marín Gascón, vaig poder saber exactament que el quadre estava catalogat al Museu del Prado amb el número 2690. Vaig escriure-hi, i de seguida em van contestar i me’n van enviar una fotografia. Es tracta d’un llenç de 0,65 x 0,44 pintat a l’oli per Vicente López Portaña. (Es dóna la curiositat que el retrat el va pintar quan l’autor comptava tretze anys d’edat). Al quadre apareix, de mig cos, Fra Tomàs, ja ancià (calcule que uns setanta-quatre anys), vestit amb l’hàbit de la Mercè.

*

«Fra Tomàs Gascó Navarro: Un il·lustre fill de Foios (II)»

Butlletí d’Informació Municipal, any II, núm. 8, juliol de 1985, p. 19.

En el número anterior del B.i.M., vaig parlar del quadre de Vicente Portaña, que es conserva al Museu del Prado i que representa Fra Tomàs Gascó Navarro. Allí deia que en una altra ocasió m’ocuparia de la seua vida. Això, doncs, és el que faré avui.

Malauradament, per a aquesta tasca no comptem més que amb el manuscrit “Libro 2 de los religiosos de esta provincia de la Merced de Valencia” que es conserva a la biblioteca del monestir de El Puig. No es troben els llibres de l’arxiu de la Comunitat de Mercedaris a València, als quals fa referència l’esmentat manuscrit[1]. D’altra banda, han desaparegut els llibres parroquials tant de Vinalesa com de Foios, llibres que ens podrien donar alguna notícia interessant al respecte.

Fra Tomàs era fill de Tomàs Gascó, natural de Vinalesa, i de Catalina Navarro, natural de Foios, i va nàixer a Foios. Però no sabem quin any nasqué; probablement a principis del segle XVIII, puix que l’any 1730 va prendre l’hàbit de l’Orde de la Mercè.

Un dels fets que el manuscrit destaca més en la seua vida, s’esdevingué l’any 1752. Aleshores, juntament amb Fra Raimond Josep Rebollida, féu un viatge a Alger per tal de rescatar captius cristians, missió que era fonamental a l’Orde en temps passats. Amb moltes penes i dificultats, car Alger es trobava delmada per la pesta, van poder rescatar 240 cristians[2].

Ell va renovar l’església i el convent de València, així com els claustres, els quals féu decorar amb imatges i pintures de màrtirs de l’Orde de la Mercè. Per a aquestes pintures buscà el pintor Josep Vergara, amic i protegit seu.

El manuscrit, després de parlar força elogiosament de les seues virtuts, afegeix: “Todos le estimaban, todos buscaban su trato, y todos le respetaban, chicos y grandes, pobres y ricos, nobles y religiosos…”

Ja ancià, i amb poques forces per a dur endavant els càrrecs que havia exercit durant molts anys, els va deixar per tal d’entregar-se a la lectura i a la reflexió.

L’any 1790 va sofrir un atac d’aplopexia. Aquesta malaltia anà minant a poc a poc les seues forces, fins que el 10 de març del 1795 s’esdevingué la seua mort, que va causar una profunda emoció entre la gent. Segons ei manuscrit, concorrien “muchísimas personas a verle y venerarle y aún tocarle“.

Així és, a grans trets, el perfil biogràfic d’aquest religiós, fill de Foios: un home actiu i emprenedor, amic de l’art i d’artistes, entregat als altres fins el punt de posar en perill la seua salut pròpia i la seua vida, un home que sabé suportar els sofriments d’una llarga i pesada malaltia. No és, doncs, res d’estranyar que anàs tanta gent a retre-li testimoni de la seua estima.

[1] El manuscrit “Libro 2…”, al foli 2 diu: “Así es de ver todo en el libro de ingresos y profesiones que está en el Archivo de la Comunidad“. I més avant diu: “…los grandes trabajos que pasaron los padres redentores en esta redención se refieren por menor a varios manuscritos y ingresos que están en el Archivo de la Santa Redención a donde me remito“. Al foli 3 llegim encara: “Él hizo el patio grande y otras muchas… y constan por menor en los inventarios del convento y sacristía“. He consultat el prior del monestir de El Puig, Dr. Juan Devesa Blanco, el qual m’ha dit que de tot aquest material no se sap actualment res.

[2] Vegeu Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, vol. 5, pàg. 40. Ignore d’on ha tret Joaquim Millan Rubio aquestes dades que no porta el manuscrit en què em base.