Un patrimoni cultural immaterial propi de Foios és la seua tradició musical al voltant de la dolçaina i el tabalet. En este sentit, es tracta d’una tradició vinculada també a una família: la família Xirivella.

Fa uns mesos es va lliurar el Premi Foios Cultural 2020 pòstumament a Rosa Xirivella Rausell (1948-2020), tabaletera, cantant i difusora de la música tradicional. L’itinerari musical de la família Xirivella s’inicià amb Leonardo Xirivella Saurí, que a més va ensenyar música a bona part dels que després formarien la Societat Musical Santa Cecília de Foios. L’activitat d’esta nissaga va assegurar la continuïtat de la tradició durant tot el segle XX, fins a l’actualitat on està assegurada per l’Escola de Tabal i Dolçaina Música Tradicional Pepe Palau de Foios, que compta amb moltes desenes d’alumnes.

Més enllà del record familiar, estes imatges són estampes de cultura pròpia, tan locals com universals, i mostren els trets i l’evolució d’una cosa tan nostra com la participació en festes de la dolçaina i el tabalet.

Leonardo Chirivella Saurí i el seu fill, Leonardo Xirivella Rausell (a qui seguirem veient més avant), davanta d’un teló de fotògraf en una bonica foto d’estudi. De Leonardo Xirivella Saurí sabem per l’entrevista a Rosa Xirivella que era fill d’un sabater de Catarroja que se’n vingué a Foios i que va ser algutzil; ell es feu fuster, feina que heretà el seu fill Adolfo (pare de Rosa), i tocava la dolçaina i el fiscorno. És l’autèntic “pare” de la música de banda a Foios en el segle XX, tal com afirmava Miguel Rodrigo Plasencia i tal com reivindica Rosa Xirivella a l’entrevista esmentada; ell ensenyà a uns quants amics a tocar i a desfilar, i d’ell eixqueren els primers professionals: Miguel Rodrigo Corell, per exemple, professional de la música, mestre de la Municipal de València des de 1925 i director de la banda de Foios entre 1931 i 1955. D’aquella primera bandeta va eixir la Societat Musical Santa Cecília de Foios, fundada el 19 de setembre de 1921 i dirigida en principi per Mariano Puig.

Leonardo Chirivella tocà també l’orgue de l’església de forma autodidacta, tot i ser republicà, a principis del segle XX, tal com contava Rosa en la seua entrevista. Una figura a reivindicar.

Un altre tema interessant del que parlava Rosa és que els músics anaven molt mudats, com correspon a la solemnitat dels actes que acompanyaven; de fet, tenien en casa la tela comprada expressament per fer-los els trages. En les fotos següents podrem veure l’elegància que era habitual en estos músics.

I una última qüestió: si ens fixem veurem que el tabal que es tocava antigament era planet, metàlic i amb parxes de pell. En l’actualitat s’ha tornat a la fusta, amb un sistema de tensió amb corda de cànem.

**********

Leonardo i Adolfo Chirivella Rausell, amb 25 i 22 anys respectivament, acompanyant alguna processó en un lloc indeterminat. Ací Leonardo toca la dolçaina i Adolfo el tabal, un paper que intercanviaven sense cap problema.

L’acompanyament són xiquetes bàsicament; segurament a l’altre costat anirien els xiquets. Àngel Castanyer i Rausell conta al seu llibre Els valors dels vengçuts. De Foios a París passant per Barcelona [Lleida: Pagés editor, 2003, p. 21], que el costum de posar davant a xiquetes i xiquets el va crear Don Eugenio, el retor de Foios en la immediata postguerra: «…la xicalla, sempre revoltosa, havia d’anar separada dels adults i agrupada obligatòriament al davant de la processó per no trencar-ne l’harmonia i per no tacar de cera els vestits dels grans. Si afegim que a aquelles processons les dones anaven per un costat i els homes per un altre, resulta —oh divina coherència!— que a aquell sistema polític que considerava la institució de la família, amb el municipi i el sindicat  vertical com un dels tres pilars de la societat, li molestava, no sabem per quina diabòlica raó, que pares, mares i fills poguessin anar junts a la processó! Queda clar i més que demostrat que l’ordre —també a les processons— no es manté sense alguns sacrificis. (…)».

**********

Una altra foto preciosa dels dos germans Chirivella Rausell, Leonardo i Adolfo, tocant, respectivament, tabalet i dolçaina (al contrari que en la imatge anterior). Possiblement es tracta d’una imatge feta cap a l’any 50, amb els dos músics molt jovenets i seguint la tradició o l’ofici del seu pare. Com hem dit abans, el tabalet és metàlic i planet; hui en dia són difícils de veure.

Els músics estan allumenats amb amb flash, i darrere el moviment de la càmera fa que la llum dels ciris dibuixe eixos trets blancs tan curiosos.

**********

Adolfo i la seua filla Rosa en bicicleta. Els desplaçaments entre els pobles es feien tradicionalment a peu, fins que durant els anys 50 del segle XX van anar popularitzant-se les bicicletes -després les motos i finalment els cotxes-. Com es veu, els carrers eren de terra, plens de clots, pols o fang.

La foto està signada darrere amb el segell de Manuel Ramón, fotògraf valencià.

**********

D’esquerra a dreta i de dalt avall: Salvoret el “Ratat”, Joan Blasco, Tio Pepe, Adolfo Chirivella i Rausell (Foios), Fernando (timbaler de l’Ajuntament de València), Rosa Chirivella i Rausell (Foios: xiqueta), Lleonart Chirivella i Rausell (Foios). Estan a la plaça de Sant Vicent Ferrer, coneguda popularment com la “Plaça dels Patos”, davant de la font, i darrere tenen l’església de Sant Tomàs i Sant Felipe Neri. 1954.

A banda dels actes que acompanyaven Adolfo, Leonardo i Rosa, sempre van tindre contacte amb altres dolçainers i tabaleters, fins i tot de la rellevància de Joan Blasco i molts altres. L’aïllament dels músics també generava diversitat i peculiaritats de cada u, una riquesa que en l’actualitat, amb la formació més reglada, està desapareixent.

**********

Rosa Xirivella Rausell segurament en el mateix dia que la foto anterior, a la festa del Corpus a València en 1954, quan Rosa tenia només sis anys. En concret està a la plaça de l’Almoina, de cul a la porta romànica de la Seu.

**********

Una foto de 1956 en què veiem a Adolfo Chirivella als 38 anys i la seua filla major, Rosa, que aleshores només en tenia 8.

La foto està signada darrere amb un segell per Pedro Fuentes Giménez, de nou fotógraf de València.

**********

Processó a les festes de Foios en 1959. Adolfo i Leonardo, pare i tio respectivament de les xiquetes, tocant la dolçaina, i María Luisa, de 9 anys, i Rosa, de 11, amb els tabalets. Dídac ens fa observar que sovint els dos dolçainers també portaven penjant els tabalets, i que en processons o actes molt llargs quan u es cansava de bufar podien rellevar-se. És curiós també fixar-se en els diferents tipus de tabal: tant el de Rosa com el de Leonardo són més fins que el que toca María Luisa.

Quant a la processó, com és costum els dolçaners van davant de la creu. Acompanyant el cap de la processó veiem xiquets a l’esquerra i xiques joves a la dreta, elles amb el cap tapat per un vetlet.

**********

María Luisa i rosa Chirivella, amb tabals diferents, davant de son pare i son tio, Adolfo i Leonardo, en la mateixa processó.

**********

Adolfo i la seua filla María Luisa, que també va acompanyar a son pare en la seua infància. Ací tindria al voltant de 7 anys.

Tot i que el dolçainer continua molt mudat, l’estiu justificava que portara jaqueta blanca però també espardenyes de veta, a la manera llauradora.

**********

Preparant-se per a un altra processó, ara amb dos companys tabaleters, gran i menut.

**********

Els germans Xirivella, ara sense ajuda de ningú, acompanyant una imatge. És el diumenge de Pasqua pel matí i la mitja processó és l’Encontre, un acte molt emotiu en què el Crist es troba de cara amb la Mare de Déu.

Circulen pel carrer Doctor Millan; estan arribant a la plaça del Poble. Les cases que veiem a la dreta són un fragment de l’ajuntament (núm. 2), la següent és la que s’ha comprat per ampliar les dependències municipals (núm. 4), i de la tercera (núm. 6) veiem que no ha patit cap transformació. És molt curiós veure com el número 4, que tenia una bonica façana de principis del segle XX, es va lluir i se li va canviar la balconada, eliminant les motllures i tota l’ornamentació —excepte l’ampit de la teulada—. Ens preguntem si l’Ajuntament la tornarà al seu estat original.

**********

Rosita Rausell, la seua filla Rosa Xirivella, la xiqueta Amélia, Leo, Pepita, Maria (la dona de Leonardo Chirivella) i Maria Luisa.

**********

Processó en Foios en 1974: Adolfo Chirivella ja amb 60 anys, amb el tabal planet; darrere el gendre, Pepe Palau, marit de Rosa; el fill d’Adolfo, el xiquet Leonardo Adolfo Chirivella, que ací està tocant el tabal; el net d’Adolfo i fill de Pepe, Dídac Palau Xirivella, amb un anyet, i el germà d’Adolfo, Leonardo Chirivella amb la dolçaina.

**********

Una foto de la mateixa processó en què veiem de nou a Adolfo Chirivella Rausell amb el seu fill menor, Leonardo Adolfo Chirivella Rausell, que tenia aleshores 10 anys, i el seu net, Dídac Palau Chirivella, amb un anyet.

**********

Continuem en la mateixa processó, amb els germans dolçainers Adolfo i Leonardo i acompanyats pel fill menor del primer i el seu net Dídac, que també ha desenvolupat una brillant carrera musical al voltant del folklor valencià, tant des de l’activitat o l’ensenyament de la dolçaina i el tabalet a l’Escola de Foios, com en iniciatives tan punteres com el grup Tres fan ball.

**********

La família Palau-Xirivella amb el seu amic i col·laborador Rafa Ros, en una processó.

**********

D’esquerra a dreta, Dídac Palau Xirivella, sa mare Rosa Xirivella i son pare Pepe Palau.

**********

En algun acte informal al voltant de dolçaina i tabal: Pepe Palau i Rosa Xirivella.

**********

Pepe Palau.

**********

De nou Pepe Palau amb els seus fills Dídac i Rosa.

**********

Remigi (un amic dolçainer de la família), Dídac Palau i Pepe Palau, amb indumentària tradicional.

**********

Diumenge 11 d’octubre de 1981, 1er Festival de dolçainers i tabaleters al Puig de Santa Maria. Sobre l’escenari estan tocant Rafa Ros, Pepe Palau, els seus fills Dídac i Rosa, i Rosa Xirivella.

**********

Durant molts anys Rosa Xirivella ha cantat en el Grup de Danses de Moncada. En la fotografia veiem a la família Palau-Xirivella equipada amb indumentària tradicional valenciana vora el guió del Grup de Danses.

**********

Esta imatge es va imprimir com a postal. Al darrere porta imprés l’historial del Grup de Danses de Moncada entre 1978 i 1986, un resum de 24 activitats que inclou nombroses actuacions d’àmbit internacional. A la dreta de la imatge trobem a la família Palau-Xirivella.

**********

Ara que ja coneixem als protagonistes tenim la sort de mostrar tres dolçaines familiars, amb valor històric però també sentimental: són els instruments de Leonardo Chirivella Saurí i dels seus fills Leonardo i Adolfo Chirivella Rausell, les eines amb què acompanyaren tants actes i tanta festa.

***

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.