Col·lecció de fotos de la Banda de Música (i II)

Publiquem la segona part de la col·lecció fotogràfica sobre la Banda de Música de Foios, cor del Centre Artístic Musical Santa Cecília. La primera part (Col·lecció de fotos de la Banda de Música I) comptava amb 58 instantànies de les següents temàtiques:

• Abans de la guerra
• Fundadors
• Anys 50
• Certàmens
• Dignitats

En esta segona es poden veure 46 fotos més agrupades al voltant dels següents epígrafs:

• Músics
• Xarangues i conjunts
• Santa Cecília i el Musical
• Els músics de festa
• Xiquets

Com déiem en la publicació germana a esta, vam rebre esta gran col·lecció de Miquel Valls, que va fer un gran treball de replega. Ací només publiquem fotografies antigues, no actuals ni documents -als que tornarem més endavant-.

Tornem a agrair als nostres informants de luxe, de qui es pot llegir més a les seues respectives entrevistes: Miguel Rodrigo Plasencia (1933), director de la banda durant 25 anys (i fill del director anterior), i Salvador Murgui Casinos (1938) músic encara en actiu des de 1955! També hem tingut en compte l’imprescindible documental de Miquel Valls In crescendo. Mirades al Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios, que inclou testimonis de músics i directius tristament desapareguts; i per suposat, a la pàgina web del mateix Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios.

Músics

Un grupet de joves equipats per a la seua faena. Tot i la diferència d’estatura, no hi havia molta diferència d’edat entre els retratats; alguns van ser deixebles de don Miguel Rodrigo però perquè este va començar molt jove. A banda del director, reconeixem a Paco, Bartolomé, Franco, l’altre Paco i Echevarría.

***

Franco, Antonio i Bartolomé, els dos tubes i al mig el trombó. És una foto de finals dels anys 50, segurament estan en falles: darrere podem veure grans ornaments florals i cintes quadribarrades.

***

Enrique Lerma, xiquet amb trompeta. Enrique ha estat sempre molt vinculat al Musical, ha segut president durant els anys de canvis i del creixement quantitatiu i qualitatiu de la Societat, els de la construcció del Musical nou, etc. I continua tocant en la banda: ara la tuba.

***

No hem pogut identificar al xiquet; provablement són els exàmens que feien a Santa Cecília, en què, davant d’un tribunal, els feien preguntes de teoria, els feien cantar una lliçó de solfeig i els donaven diplomes.

***

Un jove (Vicent Saurí?) en actitud marcial davant d’una Mare de Déu coronada que no identifiquem.

***

Joaquín Abad i Vicent Saurí (?).

***

Podria ser un molt jovenet Vicent Saurí, bon clarinet en paraules del mestre Miguel Rodrigo, fill de Vicent “el Nulero”, que tocava el bombo. Estan en alguna ciutat que no hem aconseguit reconèixer, davant d’una escalinata i amb un mirador darrere.

***

El tio Vicent Saurí, “el Nulero”, preparat per a un viatge. Segurament anirien al certamen i ell aniria de seguidor. Conta Miguel Rodrigo amb molt d’humor que darrere de la banda de Foios anava un grup de huit o nou seguidors amb gaiato “pa cuidar-los”; els deien “els garroteros”.

L’autobús porta una pancarta sobre el motor en què amb dificultat llegim “BANDA MUSICAL… STA CECILIA…”. Veiem que a l’autobús pugen un grup de xiques que possiblement acompanyarien als músics.

***

Vicent Saurí, fill de Vicent el Nulero, i el seu fill. Estan a la plaça, reconeixem amb facilitat el carrer la Unió.

***

A l’esquerra Paco (“Paquito”), que tocava la trompa i ha estat de professor en la Banda de Mallorca. El de la dreta és Hidalgo, que també va fer carrera a Mallorca.

***

Enrique Sanlucas, clarinet, molt bon músic. Don Miguel destaca la seua gràcia per a composar marxes de processó i altres temes. “Enriquito” estigué un temps de director de la banda de Foios quan se n’anà Miguel Rodrigo.

***

Xarangues i conjunts

A Salvador Murgui, que estigué vint-i-set anys d’ajustador de la banda, li contractaven colletes de set o huit músics per anar a comunions o xicotets actes, com podria ser este cas. Estan molt còmodes i somrients, i ja ens resulta fàcil reconèixer a Felipe, Bartolomé, Paquito “el Caixa”, Pepe “el Ferrer”, Hidalgo abans d’anar-se’n a Mallorca, Vicente Valls…

***

Provablement una altra partició que acudiria a un altre esdeveniment. Estan al corral d’alguna casa, i el que veiem darrere és un galliner. Un d’ells serveix vi a un jove molt elegant; Salvador Murgui està a la dreta d’esta persona. De Pepe Ruiz, “el Maur” (a la dreta de Salvador) ens diu Miguel que tocava molt bé el trombó, però que a més cantava per Pepe Blanco, i que estar amb ell era una festa.

***

Catorze músics molt jovenets, potser d’una altra partició. No reconeixem la “Fuente de S. Juan Evangelista”, que tenen darrere.

***

La Plaça del Poble, amb l’església i els arbres de fondo. Ací la xaranga no porta uniforme. Amado als platets, amb el bombo, és Germán el Filo —de qui ja havíem dit que no es posava uniforme i que també ha deixat fills músics—, Quico “el Cabo” amb la caixa, Echevarria amb el baix i el Maur amb el trombó (darrere n’hi ha altres tants que no veiem).

***

La tia Amparito i el tio Toni, que estaven de conserges en el Musical; darrere està l’orquesta “El Peque y sus muchachos”, en què també tocava Salvador Murgui (ell està al mig, darrere de la la tia Amparito). El “Peque” és el músic més a la dreta, que té entre mans una trompeta; darrere d’ell està Enaro. En el teló veiem escrit: “Les desean feliz 1963”; és clarament la festa de cap d’any.

***

Santa Cecília i el Musical

El Musical com era abans, amb el xicotet escenari al què s’accedia per la porta de l’esquerra. Baix de l’escenari es posaven tots els aparells d’escena o de la banda en general, i a l’armari alt de la dreta posaven la bandera. El bar mantenia taules antigues, amb marbre i ferro colat, i les seues cadiretes de fusta, i altres taules i cadires de formica o railite, que es va posar de moda en aquell moment i va revolucionar el món de l’ebenisteria. Pareix que estan inaugurant o beneint alguna cosa, amb el retor revestit arruixant el local amb l’hisop i les clavariesses de negre, amb les seues mantellines, enguantades i lluint collars i complements.

***

L’antiga seu de la Societat Musical; la banda assaja al carrer, possiblement tindrien algun acte proper. Al principi l’edifici era només la planta baixa, però entre tots van construir el pis de dalt, amb treball voluntari i materials que posava el president de l’entitat. Salvador ho conta així en la seua entrevista:

«Sí, la sede està, està encara, lo que passa és que ara és un bar. Antes tamé era… Quan jo vaig vindre era bar i tenia un teatro. Tenia l’escenari i tot de un teatro: el teló… I allí se feien els concerts i feien algunes obres de teatret. Después quan feia molta calor eixíem al carrer. Al carrer és un tros de carrer que no n’hi ha trànsit. Estava molt bé. Poc de veïnat però algú sempre a l’horta matinava… I això encà està, lo que passa que l’escenari i tot això se llevà, i no hi hava piso dalt i feren piso. Però a treballar allí tot Cristo viviente, no n’hi hava un duro. Uno que estava de president era constructor i posava tot el… “Ieh, demà a fer açò”, ells ho preparaven. “Demà tots allí a…”».

Miguel Rodrigo ens fa observar que el director ja no era ell, per tant dedueix que això seria a meitat dels anys 80, i que estaria de director “Enriquito” Sanlucas, amb qui també van anar a nombrosos certàmens, per exemple a València, en la primera secció.

***

“Falange española tradicionalista y de las J.O.N.S. Jefatura local. Frente de Juventudes. Foyos. Delegación local”. Davant de la comitiva l’alcalde i don Eugenio, un capellà de qui ens diuen que pintava més que l’alcalde. Darrere, Sánchez Lacruz, retor fill del poble, i part de la junta i autoritats: Fèlix Rausell, Miguel Palanca el jutge municipal… La bandera de la música aguaita per damunt de la gent, i també el cap del director. Són festes de Santa Cecília.

***

Dignitats i banda passant per davant del Musical antic, en la façana del carrer Barons d’Alcahalí.

***

Capellà, alcalde i dignitats, i darrere la banda visibilitzada per la punta de la bandera. Miguel Rodrigo reconeix, a més dels habituals, a Miguel Palanca, jutge en aquell moment (a la dreta) i amb barret a un home vinculat a la Caixa d’Estalvis de València. Fèlix Rausell estava molt ben relacionat i sovint venien personalitats de distints àmbits. A l’esquerra Vicentet “el Xafandín”, segurament regidor, amb Eliseo.

***

L’elegant entrada del musical. A la dreta veiem al director de la banda, Miguel Rodrigo, amb l’uniforme i la gorra i la batuta a la mà, i a l’alcalde amb el seu trage claret que ja hem vist unes quantes voltes. En front Vicentet, el regidor.

***

Alcalde, capellà i molta gent davant de la peanya de Santa Cecília. Estan dins del Musical, al fondo veiem els banys, a la dreta de la barra. Potser estaven inaugurant les reformes del local.

***

Aplaudint a la banda en el saló de dalt de l’antic Musical, que com s’ha dit el van fer els músics treballant fora hores.

***

La Musa de la Música de bracet amb Eliseo, l’alcalde en aquell moment (amb una atrevida corbata, per cert). Darrere, la tia Filomena, àvia de la jove i dona de Fèlix Rausell, amb teja i mantellina, i a l’esquerra Vicente Martí, president de la Societat en aquell moment. Estan a la porta del carrer de ca Fèlix Rausell, arreplegant a la Musa, suposem que amb l’acompanyament de la banda.

***

Miguel Rodrigo pare i fill. Imaginem que el primer està rebent una distinció de mans del seu fill, rodat de músics i de la Musa de la Música. Miguel Rodrigo pensa que pot ser a la fi d’un concert, perquè porta el cabell escarotat.

***

Les xiquetes disposades en el repartiment d’insígnies i distincions. No hem pogut reconèixer a la persona homenatjada.

***

La Musa de la Música i la seua ajudant júnior li posen una insígnia a Paquito el Calo en presència del director i de la banda. Estan sobre un entaulat davant de l’antiga seu de la Societat Musical Santa Cecília.

***

Posant insígnies; ara no és la Musa sinó una altra xica joveneta. Les que sí que repetixen són les xiquetes. Ací el músic és Enrique Lerma.

***

Paco “Nardo” va passar del saxo soprano (el recte) al saxo alt (que, com es veu, malgrat el nom és el més curt, ja que fa referència al to de l’instrument). Bon amic de Salvador, és un dels que tocava en el conjuntet que hem vist abans: “El Peque y sus muchachos”, durant molts anys. Junts anaven també a “l’arreplegà”, un diumenge abans de falles, i a la “puntà”, que es feia després de festes; anaven sis o set músics, feien la seua faena remunerada i un bon esmorzar.

***

Durant alguns anys es va fer el trasllat de Santa Cecília a casa del clavari. Santa Cecília és la festa que organitzen els músics, i una de tantes que van anar reduint-se fins a quedar poc més que en l’àmbit privat de la banda.

***

Els músics de festa

Els músics, amb l’uniforme “de la Coca-cola”, contents després de dinar, com si la trompa fóra una metàfora.

***

Esta fotografia està feta en Olocau pel propi Salvador Murgui. Van anar a tocar a festes d’aquell poble, quatre o cinc dies, i com les comunicacions no eren com ara es quedaven allí a dormir. El primer dia caigué una tronada molt forta i es van suspendre les activitats; el segon va morir un xic d’accident en moto, de manera que durant dos dies no van tocar i els músics de Foios estigueren desfaenats; en esta imatge estan d’excursió per la muntanya. Darrere veiem córrer el barranc del Frare.

***

Una altra foto de Salvador en Olocau. Músics de cul, toreros i de jugarota amb matolls de la muntanya. Ja s’ha dit que plogué i a més el poble estava de dol; la majoria no portaven altra roba i anaven amb l’uniforme. Tretze músics més el fotògraf. Davant de tots, amb camisa negra, Paco “Nardo”, i Paquito, Bartolomé, Enrique, etc.

***

El carrer del Musical, cr. Secretari Higon, amb els seus arbrets hui desapareguts. La casa del fondo continua igual. En esta taulada dinaven i sopaven al carrer, sobre cavallets i amb cadires de bova; ací es coneix que ja havien acabat de dinar; a la punta de la taula el director, Miguel Rodrigo.

***

Després de festes, amb els diners que havien guanyat, els músics eixien un dia de viatge i feien una paella en algun lloc. Ací podrien estar a Benicàssim, disfressats i desfilant a migdia, potser cara el dinar. Conta Salvador Murgui que un dels músics tenia un bar a Nules, i que un dia de matí desfilaren per eixe poble tota la banda, i van anunciar que de vesprada tornarien a passar: efectivament, eixa vesprada estaven esperant-los. Este tipus de viatge el van fer durant uns quants anys: al Saler un parell d’anys, a Altura dos vegades també, etc. L’escena és molt divertida i hi ha molta diversitat de disfresses: gorres i barrets, nassos, levites, ponxos, objectes com un sabre, etc. El que va davant amb sabre i xistera és el director, Miguel Rodrigo.  Quan tornaven de nit, amb tota l’alegria de la festa, eixia tot el poble a rebre a la banda.

***

Salvador Murgui a la dreta, en un grup d’amics disfressats. És la preparació dels viatges que feien després de festes: llogaven vestits i se’ls preparaven.

***

Una altra foto de Salvador Murgui, que retratà als seus companys a l’Albufera. Darrere, a la dreta, Enaro. Després de festes anaren al Saler, potser una vintena d’ells, i una vegada ben dinats feren una volta en barca. Conta una anècdota d’aquell dia: es van creuar amb una barqueta amb set xicones i el barquer, i que una d’elles els va fer una monada; els músics van reaccionar exageradament i un d’ells va caure de la barca. Per la faenata li van haver de pagar doble al barquer.

***

Xiquets

Educandos de la banda; davant vint-i-dos xiquets que estarien aprenent el solfeig i darrere altres onze ja amb l’instrument. Al mig Miguel Rodrigo, que es faria càrrec de l’ensenyament dels joves; això ho va inventar ell. Conta Miguel que els que complien i anaven bé passaven al Conservatori, i ha hagut nombroses carreres musicals.

Ja mamprenia la cosa a fer-se gran.

***

Més xiquets rodant al mestre. El primer per l’esquerra és Miguel, fill del director i professional de la música culta (amb una trompa, com son pare); el segon també és Miguel, un dels germans Lacruz, músics professionals tots ells —germà de Carlos, de David o de Raquel per exemple, professora del Conservatori de Castelló i molt lligada al Musical de Foios—; Antonio, amb la caixa, té la carrera però no l’exerceix; el següent és oboè de la Banda de la Guardia civil en Madrid; i el de la dreta flauta professor de Conservatori. Ací es pot mesurar la importància del treball de Miguel Rodrigo Plasencia en la banda i en la Societat Musical de Foios.

***

El professor de fusta que dugué Miguel Rodrigo i els xiquets que entraren en un any en la banda: tretze joves que anirien afegint-li nivell. En la fila de davant, el tercer per l’esquerra toca el contrabaix en l’Orquestra Municipal de València, una plaça que guanyà per oposició, i com altres continua lligat a la banda i tocant quan hi ha compromisos. En la mateixa fila, a la punta dreta i amb una trompa en Si bemoll de les bones, Mejía. El més xicotet de davant és Carlos Lacruz. A l’esquerra té a Salvador Rubio, amb l’oboè, que és professor d’Estètica i teoria de les arts a la Universitat de Múrcia. També a l’esquerra d’este, el contrabaix de l’Orquestra de València

I a l’extrem oposat, el primer per dalt de l’esquerra, és Vicente Ruiz Soro, ‘el Soro’, conegut torero professional que tocava el fiscorn.

***

Una foto escolar, esta molt més antiga; el mestre és Don Andrés, l’única relació que li sabem amb la música és que Miguel Rodrigo Corell va anar a parlar amb amb ell cap a 1946, quan el seu fill tenia 13 anys per a dir-li que anava a traure’l d’escola per a que estudiara música.

*