Rebem de Miquel Valls (fotògraf, dissenyador i artista) una col·lecció immensa, en quantitat i en qualitat, d’imatges i documents de la banda de música, recollides de diversos donants. Nosaltres hem separat la fotografia històrica de l’actual i dels documents (programes, llibrets, carnets…), i en esta col·lecció reunim les fotos des de principis del segle XX fins a meitat dels anys 80, amb preferència per les dels anys 50 i 60. És un patrimoni gràfic espectacular, tant per al Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios com per al propi poble.

En esta publicació oferim la primera part, amb 58 fotos; es pot veure ja la segona a Col·lecció de fotos de la Banda de Música (i II).

Les imatges recullen la història de la banda, però també suposen un exercici d’etnologia en què es descriuen les relacions socials i humanes entre els músics, amb el poble i el context social i històric en general. Mostren una complexitat riquíssima i ens ajuden a definir un relat raonat d’allò que va ser, i que ens serveix per a entendre qui som. Finalment, és un homenatge a aquells homes que van posar la seua il·lusió i la seua afició al servei del poble, i que fent-ho feien poble ells també.

A banda de facilitar l’accés a estes fotografies interessantíssimes estèticament i documentalment, pensem que les imatges mereixen un comentari que les ubique en un context social, humà, cronològic o espacial. Per a generar estos comentaris hem recorregut a distintes fonts d’excepció: en primer lloc als testimonis directes de Miguel Rodrigo Plasencia (1933), director de la banda durant 25 anys (i fill del director anterior) i de Salvador Murgui Casinos (1938) músic encara en actiu des de 1955!; a continuació hem utilitzat l’imprescindible documental de Miquel Valls In crescendo. Mirades al Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios, que inclou testimonis de músics i directius tristament desapareguts; i per suposat, a la pàgina web del mateix Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios.

Abans de la guerra

«Murga de Foyos en… La “Armonía”». Un grup organitzat abans de la Societat Musical Santa Cecília, és a dir, en les dos primeres dècades del segle XX, provablement amb un objectiu humorístic. Veiem els uniformes molt cuidats i els grans sombrerots d’estil colonial. Els instruments no són tal cosa: Miguel Rodrigo pensa que algú es construïa un saxo amb una carabassa i li posava un pito, per exemple; només el bombo i els ferrets són instruments reals. Salvador Murgui, veient la canya de l’instrument de l’esquerra, aventura que potser sonara com una dolçaina…

***

La primera formació de la banda de Foios, la Sociedad Musical Santa Cecilia. Miguel Rodrigo ens ha ajudat a identificar estes imatges amb molta precisió: és l’entrada d’un premi que guanyà la banda de Foios en Requena; estan a l’altura de la preciosa casa modernista del número 5 de l’avinguda Hugo Bacharach, que continua igual (en aquell moment l’avinguda s’anomenava de la Unión Foyense, i va ser sufragada per la Jutera), prop de la gasolinera. El carrer de terra es veu polsós i ben xafat de roda de carro.

En la col·lecció de fotos i documents reunida per Miquel Valls trobem el Diploma del premi aconseguit per la Societat Musical Santa Cecília de Foyos en el Certamen Musical de Bandas Civiles de Requena el dimarts 24 de setembre de 1929. El primer premi de la Segona secció ascendia a 750 pessetes de l’època.

Dels dos senyors vestits de negre que estan davant dels músics al mig del carrer, el de la dreta, amb la batuta, és Amadeo Gascó Camarena, director de la banda -després de Mariano Puig (1921-1928)-, que va ocupar el càrrec breument fins que en 1931 agafà el testimoni Miguel Rodrigo Corell (fins a 1955). El que està amb ell pareix ser Manuel Palau, el gran compositor valencià, que va estar molt vinculat també a la Societat Musical Santa Cecília.

***

Una altra imatge de la celebració del premi en el Certament de Requena. Al balcó de l’ajuntament estan exhibint la bandera amb el Diploma que hem reproduït ací dalt.

Miguel Rodrigo ens diu que existeix una altra foto (que no hem trobat) d’este acte en què a la porta de l’Ajuntament es veu a l’alcalde d’aquell moment amb Tomás Coronel, catedràtic de Madrid, professor de l’altre gran músic foier, Ramon Corell, que estiuejava a Foios i que ajudava a preparar la banda per als certàmens.

De nou és una fotografia bellíssima amb un valor documental immens: veiem el gran plàtan d’ombra i també l’edifici de l’ajuntament abans de reformar-se. Els anys 50 es va llevar l’arbre, la font i la casa que ací veiem en front, a la dreta de la imatge, de manera que va quedar la plaça quadrada com la coneixem actualment.

***

Una altra fotografia de la primera formació de la banda, amb el seu uniforme blanc tan elegant. També hi ha molta joventut que suposem que acabarien d’incorporar-se a la formació. Miguel Rodrigo pensa que el xiquet de davant a l’esquerra podria ser Vicent Palau, que esdevindria un altre gran músic del poble i que tocava el flautí abans de passar-se’n al clarinet.

Potser foren entre 25 i 30 músics, una banda xicoteta però ja veiem que de molta qualitat. Els curiosos que acompanyen a la banda portaven les populars gorres “irlandeses”, que es van posar de moda entre els treballadors durant aquells anys.

***

El dia que prengué la comunió Amparín ‘la Llumenera’, que és la xiqueta de blanc.

Una foto de la banda després de la guerra, en un mal moment social, artístic i econòmic. El mestre, tot un senyor, alt i prim, molt elegant, amb ulleres, és Miguel Rodrigo Corell, i està a l’extrem esquerre de la imatge. Al bombo el tio Vicente el Nulero, que va ser president de la Societat abans de la guerra i que va tocar fins a final dels anys 50 o principi dels 60. Els dos xiquets eren fills adoptius del tio Paco, que és l’home ajupit que està en mig; són Ramon el del Peix (amb una pandereta) i Paquito (amb tirants). Darrere de Ramonet el tio Surdo, besavi del xic que porta hui el bar del Musical, i al seu costat (darrere del xiquet dels tirants) Pepe el Surdo, el seu fill. Les dos tubes les tocaven Vicentet, (el tercer per la dreta) i el tio Cego, darrere entre els Surdos pare i fill. Etc. A la dreta el nebot del tio Llumener, amb la trompeta, i la mare de la xiqueta amb el davantal per servir la comunió.

Alguns dels músics de la dreta van “pegar a fugir” després de guerra per desavinences polítiques amb el bàndol vencedor; alguns tornaren un temps després.

En la foto hi ha vint-i-dos homes, segurament el pitjor moment en la història de la banda.

***

Fundadors

Don Mariano Puig, primer director de la banda de Foios, entre 1921 i 1928. La dedicatòria diu: “A mi entrañable amigo Eleuterio Reynal con un abrazo de su maestro, Mariano Puig”. Don Eleuterio Reynal és un altre gran músic, que va ser director de la Societat Musical Santa Cecília d’Alcàsser, entre molts altres mèrits.

***

Entre la informació rebuda està este fullet incomplet amb el currículum del mestre Don Mariano Puig.

***

Amadeo Gascó, segon director de la banda (1928-1931 ó 33, segons la font). Gascó venia d’Alcàsser, a on va ser fundador de l’Ateneo Musical del Porvenir de Alcácer (La Nova), de la que va ser director (1928-1933) a la vegada que ho era en Foios; allà va ser substituït, curiosament, per Mariano Puig. La foto està datada a València el dimarts 16 de desembre de 1930.

***

Abans de guerra D. Francisco Ruiz (Francisco Catarroja) ja va intentar fer un local per a la Societat; va convéncer al tio Roque ‘Roquet de Corriola’ (al que veiem en la foto) perquè donara el solar per al Musical. Fiu el local per llogar-lo a la Música, la companyia de teatre i les iniciatives culturals. Després el fill els desallotjaria, pareix que per discrepàncies polítiques.

***

Don Ramón Corell Saurí, fill de Foios, músic, compositor, director d’orquestra i catedràtic del Real Conservatori de Música de València des de 1949. Eixe mateix any, al seu poble li van retre un emotiu homenatge. Va dirigir l’Orquestra Clàssica de València i també va estar molt present en la vida cultural de Foios, lligada especialment a la seua Societat Musical.

***

En la placa de darrere veiem clarament que posa: “Calle del Maestro Ramón Corell”, potser és una imatge de l’acte en què se li va dedicar este important carrer al músic, director d’orquestra i catedràtic de Foios que hem vist en moltes d’estes fotos. El Mestre Manuel Palau, el tercer per l’esquerra, de negre, o Fèlix Rausell, un dels que estan davant de la placa de carrer.

***

El president del Musical després de guerra, Fèlix Rausell, i don Ramón Corell davant de l’església i sobre restes de la traca. Fèlix Rausell estava molt significat políticament (cosa normal en aquell moment), però va ser generós amb la Societat: va contribuir econòmicament quan calia, i va ser el president que va fer, per exemple, els uniformes nous per a la banda ja ens els anys 50 (es pot llegir el relat que en fa Salvador Murgui en la seua entrevista). Els uniformes, a proposta de Miguel Rodrigo Plasencia, es van fer com els de la Banda Municipal de València. Els van fer a Paños Mallent, vora el Mercat Central de València, i es van anar pagant poc a poc.

En la imatge algunes dones porten catret, altres encara llueixen el velet que utilitzaven per entrar a l’església.

***

Don Miguel Rodrigo Corell, ‘El tio Miquelet’, fundador de la Societat Musical Santa Cecília i director de la banda des de 1931 fins a 1955. Músic professional, tocava el saxo baríton en la Banda Municipal de València.

***

De nou Miguel Rodrigo Corell, ací més major però vestit per exercir el seu magisteri.

***

Anys 50

Un joveníssim Miguel Rodrigo Plasencia, fill de l’anterior, abans de ser director a Foios; el veurem més avant en nombroses fotos dirigint la banda. Va ser director titular des de meitat dels anys 50 i fins a l’any 1981.

***

Amado Marco i Miguel amb la bandera de la Unió Musical Santa Cecília, en Alfara del Patriarca. Amado tocava l’oboè amb més il·lusió que tècnica; tocà el baríton i després passà al bombo. En esta ocasió Miguel dirigia la banda, no recorda si ja com a titular o substituint a son pare.

***

Una imatge molt bonica i molt informal de la banda; amb la trompa reconeixem a Miguel Rodrigo fill, i el xiquet dels ferrets és José Luis, el seu germà. Al bombo ja coneixem a Vicent Saurí, “el Nulero”, president abans de la guerra. Ens conta Salvador Murgui que quan hi havia un xiquet solien posar-lo davant de la banda; después podia quallar o no com a músic. També ens destaca com els xavalets xulets es posaven la gorra torteta, com el que veiem més a la dreta.

Ací veiem una banda jove, de la que eixirien ja uns quants professionals de la música.

***

Cap a l’any 56 ó 57, quan Salvador Murgui tocava el saxo tenor; en aquell moment era el més jove de la banda (darrere de la planta, Fernando Garcia, que té un any més). Només hi ha 19 músics. En el moment de l’entrevista a Salvador només hi havia quatre supervivents. Al mig, en primera fila i amb els platillos, el tio Ximet, treballador de fàbrica, que de vegades, quan la gent eixia a berenar, anava amb la filla a vendre cacaus i tramussos pel poble. Preguntem per l’home que va sense uniforme i ens diu que és Germán el Filo, un bon músic “però senyoret”, que s’havia de distingir de tots i que se li consentia. Amado porta el saxo baríton en la mà, encara no tocava el bombo.

Estan el algun corral, però tot i que diu que ho han comentat el alguna ocasió, no recorda a on es fiu la foto exactament. Després de tocar es reunien en qualsevol lloc per seguir la festa.

***

Una foto de la primera meitat dels anys 60; veiem una banda de 30 músics en uniforme d’estiu que acabaven d’estrenar; anaven arromangats i sense guerrera, que es feia molt pesada desfilant al sol en ple estiu. Salvador Murgui ens ha reconegut als músics. Estan davant del Musical vell.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix són Vicent Saurí, José Martí, Vicente Sánchez, Fernando García, Vicent Valls, Vicent Saurí, Miguel Castillo (professor del Conservatori de Castelló, director de la Banda de Nules i fundador de la Banda de Puçol), Francisco Saurí, “Nardo”; Joaquín Abad i Salvador Murgui.

En la fila del mig l’abanderat Vicent Rosell, “el Pintoret”; Julián Ferrer; José Ruix “el Maur”; Pepe el Ferrer (germà de Julián); Paco, professor de la Banda de Mallorca; Baltasar el “papelero”, que va faltar molt prompte; Toni Lacruz, un xic d’Albuixech, Vicent Saurí, José Lacruz, i Miguel Rodrigo Plasencia, el director.

I davant, ajupits, Bertomeu Real; Felipe Martí, germà de José; Amado Marco; Antonio Ruiz, José María Puchol, Enrique Sanlucas (músic de formació i autor musical), Francisco Bendicho; Echevarría (al germà major, que està absent, li dien “Echavarriot”, i tocava el baix); i Gustavo Orts.

***

El mateix dia, la mateixa formació en el mateix lloc, ara sense gorra. Quan es van fer este uniforme d’estiu, que era més suportable que el negre amb guerrera, els deien que “eren els del trage de la Coca-cola”, perquè l’uniforme era com el dels treballadors de la Coca-cola.

***

La Plaça del Poble, possiblement cap a 1950. Veiem a l’esquerra l’edifici de l’Acció Catòlica, que hui és una finca, i a la dreta l’edifici de l’ajuntament abans de la remodelació, amb l’antiga font. La santeta que porten en processó és Santa Cecília, patrona dels músics, a qui es feia la festa amb la processó, hi havia festers i molta gent que s’afegia. Curiosament, és una processó de matí; vindrien del Musical, que aleshores estava al carrer Secretari Higon (on hui encara hi ha un café-taperia).

***

La processó del trasllat de la Mare de Déu del Patrocini, que entra a la plaça des del carrer la Unió, amb les seues elegants cases modernistes que continuen igual. Darrere veiem els cadafals que s’hi feien amb portes sobre barrils. En terra veiem la traca preparada per a ser cremada. Tot i la calor d’agost, els homes anaven molt elegants amb jaquetes i corbates. Darrere de la Mare de Déu veiem la bandera de la banda.

Pareix ser que es tracta d’un any en què no hi havia clavaris per a la festa i es va animar un grup d’amics, molts dels quals del Musical.

***

Un concert a la plaça. Miguel Rodrigo ens crida l’atenció sobre el detall de les sabates blanques que porta el director. Recorda que va ser el dia que va caure mal son pare; li ho van dir a ell però tenia els uniformes en la tintoreria, i va haver de dirigir amb trage particular i sabates blanques; va ser en 1956.

A Salvador Murgui li fa gràcia com se solucionava la necessitat d’atrils, posant un taulell que servia per a quatre o cinc músics.

Contem fins a 33 músics més el mestre, amb una secció de percussió reforçada de quatre músics.

***

Tres instantànies d’un altre concert. Miguel Rodrigo observa que la formació està “al revés”: ara es posen el saxofons a la dreta, per exemple, però a son pare li pareixien massa innovacions respecte de la formació tradicional i ell li ho respectava.

La banda està sobre un entaulat front a la façana del flamant l’ajuntament; en altres ocasions havien tocat sobre fustes assentades sobre bidons -com hem vist abans-. Pareix que continuen sent 33 músics; el mestre és Miguel Rodrigo. En la primera fila dels espectadors veiem una caterva de xiquets i algunes xiquetes molt interessats en l’espectacle. La casa de la dreta està en obres, potser perquè s’havia llevat la casa que eixia dins de la plaça. Sobre les rajoles veiem publicitat del Cinema España, a Foios. Entre els músics en veiem bufant però també rient. Salvador Murgui està en la segona fila, davant del mestre, a la vora de l’altre saxo; quan este se’n va anar a Alemanya, Salvador es va quedar sol amb el seu instrument.

***

La banda desfilant en alguna festa. A la bandera llegim fragments de “Sociedad Musical Santa Cecilia” i “Año 1921”, que és l’any en què es va formar formalment la banda. Un xiquet uniformat porta els ferrets: és el fill de Vicent Bendicho, que va tindre una curta carrera com a músic.

***

Una altra imatge de la banda desfilant per un poble que no hem identificat.

***

En aquells anys, com contava Salvador Murgui en la seua entrevista, la banda de Foios anava a tocar a tots els pobles dels voltants, que no tenien banda pròpia. Encara no hem reconegut a on es troben en este cas, podria ser Cullera o Gandia, ens diu Miguel Rodrigo. L’abanderat, Vicente Rosell, estigué molts anys portant la bandera: cobrava com un altre músic i tenia a més l’inconvenient que en dies de vent costava mantindre quiet el pal. Les cintes normalment les llevaven, es posaven només als actes més distingits.

***

Una foto un poc més antiga, amb la banda desfilant per la nit. L’home a la dreta del mestre era Baltasar, el “papelero”, que portava els papers (les partitures) de la banda.

***

Miguel Rodrigo demanant a la gent que tiren avant.

***

Afegint un llaç a la bandera de la banda. Salvador està a l’esquerra de la imatge, amb el seu inseparable saxo. Miguel Rodrigo pensa que pot ser Foios, però no és segur.

***

Desfilant pels carrers del poble; comptem 36 músics, entre ells un xiquet i almenys tres persones sense uniforme. Entre el nombrós públic veiem un home amb una bicicleta, el medi de transport més habitual entre treballadors -i també entre els músics-. Salvador Murgui és el quart de la primera fila.

***

Certàmens

El desfile d’entrada a la plaça de bous de València en 1961. Cada banda feia l’entrada fins a l’entaulat tocant un pasdoble, davant de 3.000 persones i amb un ambient clamorós. Conta Miguel que si fallava alguna cosa també pitaven: era un públic tan entusiasta com exigent.

En la primera fila reconeixem a Baltasar, que portava el maletí amb els papers; era un home major que ja havia deixat l’instrument però que es mantenia vinculat a la banda.

***

De nou el certamen de bandes a la plaça de bous de València, en juliol de 1961. Davant de la banda els set membres del jurat prenien nota; entre ells hi havia membres estrangers d’altíssim nivell.

L’entaulat era gran per a quan tocaven les altres bandes; la de Foios en un roglet cabia. Comptem 39 músics més abanderat i director. Davant de l’entaulat, a la banda dreta, pareixen estar gravant el concert, possiblement per algunes ràdios. Com es pot veure, els concerts es feien a la banda d’ombra de la plaça.

***

Un document preciós que recull tota la plantilla de la banda per al certamen de València que acabem de vore. Eren 41 persones, incloent uns quants reforços de València, Sagunt, Paiporta i Cullera; a banda, director, abanderat i “papelero”. Escrits a mà trobem els bombardinos: el primer Benjamín Esparza, de qui ja ens hem ocupat més amunt, i el segon Costa, bombardino de la Banda Municipal de València.

***

La banda desfilant darrere de la junta; quatre educands amb uniforme de la banda porten els dos premis de Gandia: el del matí, amb una obra obligada, i el de vesprada, amb obra de lliure elecció. Ells es van repartir els premis amb la Banda de Paiporta.

Reconeixem a Miguel Rodrigo pare, davant del seu fill, en uniforme de director. Davant d’ell Vicent Bendicho, president de la Societat i Fèlix Rausell

***

Una segona imatge de la mateixa desfilada amb els directius esmentats: Vicent Bendicho, Miguel Rodrigo Corell i Fèlix Rausell.

***

Entrant a l’església -encara amb els bancs antics-, les festeres porten els diplomes dels premis de la banda. Amb dificultat llegim: «FALLAS AYUNTAMIENTO DE VALENCIA – FERIA DE JULIO 1961. CERTAMEN MUSICAL. El jurado calificador, ateniéndose al mérito de la Banda de Música SOCIEDAD MUSICAL SANTA CECILIA de FOYOS que dirige D. Miguel Rodrigo Plasencia, ha tenido a bien concederle el Primer Premio de la Sección Segunda, consistente en ocho mil pesetas». El músic de l’esquerra és Miguel Castillo, a qui ja hem mencionat: professor del Conservatori de Castelló, director durant molts anys de la Banda de Nules i fundador de la Banda de Puçol.

***

Les mateixes festeres exhibint l’altre premi, que de nou llegim amb dificultat: «SECCIÓN SEGUNDA. Premio de Dirección concedido a D. Miguel Rodrigo Plasencia, dirige la Banda de Música Sociedad Musical Santa Cecilia de Foyos». Suposem que estan davant del Musical antic, al carrer Secretari Higon, que aleshores estava poblat d’acàcies. Les xiques seran les que feien la festa de Santa Cecília, “les cecilieres”. Servien als músics, preparaven la santa i altres funcions adscrites a la festa i a la Societat Musical.

***

El director, Miguel Rodrigo, don Ramón Corell i Lucas Conejero —catedràtic del Conservatori de València i solista de la Banda Municipal—, que ajudaven a preparar a la Banda per als certàmens.

Amb el baix Paco, i a l’altra punta el tio Toni.

***

De nou exhibint els dos premis (a la banda i al seu director) en el Certamen de la Fira de Juliol de València. Salvador Murgui pensa que Vicente Valls, l’home de l’esquerra, era el president en aquell moment.

***

Al Certament de Cullera, en el camp de futbol. En primer plànol la bandera, a on es veu bastant clarament la Mare de Déu del Patrocini davant del campanar. Al principi el Certamen el feien al camp de futbol, després ja va passar a la plaça del poble.

Per a participar als certàmens portaven 40 músics, si no els tenien demanaven reforços per completar la formació, per tindre dos flautes, l’oboè, etc. Eren certàmens per a bandes a partir de 40 places.

***

El revers de la foto anterior, que ens dóna informació de quin va ser el pasdoble obligat (“Gallito” -Santiago Lope Gonzalo, 1904) i del pasdoble lliure (“Lagartijilla” -José María Martín Domingo, 1912). Eren 47 places incloent “papelero y director”. L’autor de la fotografia seria Miguel Iborra Devesa, de Meliana, i està datada el diumenge 5 d’abril de 1964.

***

La plaça de bous de Cullera. Miguel Rodrigo ens conta que portaven el millor bombardino d’Espanya, Benjamín Esparza Gil, de Benimodo: professor solista de la Orquestra de Ràdio i Televisió (ORTV), solista de la Banda Municipal, gerent i mànager de la ORTV, gerent després de la Simfònica de Còrdova, i amic de Don Miguel. Amablement va anar a tirar-los una maneta en els certàmens.

Entre el nombrós públic Salvador Murgui reconeix a sa mare, a qui eixe dia li van trencar les ulleres i li les van arreglar. Ell està darrere de la bandera, el paper li tapa la cara. Es veuen les banderes de cinc bandes, que ja són molta gent i suposen una organització i un acte ambiciós. Ens conta Salvador que com hi havia diversos premis hi havia banda que doblava: dos primers o dos segons premis, o qualsevol combinatòria. Ens diu que li agradava molt participar en certàmens.

***

El tio Vicent Saurí, “el Nulero”, preparat per a un viatge: segurament anirien al certàmen i ell aniria de seguidor. Conta Miguel Rodrigo amb molt d’humor que darrere de la banda de Foios anava un grup de huit o nou seguidors amb gaiato “pa cuidar-los”; els deien “els garroteros”.

L’autobús porta una pancarta sobre el motor en què amb dificultat llegim “BANDA MUSICAL… STA CECILIA…”. Veiem que a l’autobús pugen un grup de xiques que possiblement acompanyarien als músics.

Conta Salvador que quan van anar al certamen de Cullera era diumenge vespra de Sant Vicent (4 d’abril de 1964), i al dia següent anaren a sa casa i feren un gran esmorzar. Eixe era el nivell de camaraderia i el bon ambient en la banda.

***

Dos xiquetes vestidetes de festeres sobre dos taules de bar amb el primer premi d’un altre certamen musical. Darrere tenen la imatge de Santa Cecília, possiblement estaven al local del Musical vell.

***

Dignitats

Al mig, assentat, amb corbata, Tomás Coronel, a qui hem anomenat abans (catedràtic a Madrid, professor de Ramon Corell). Es van fer la foto amb el senyor retor, amb Alfredo el Figo (assegut a la punta de la dreta), directiu (“molt listo”, ens diuen); un parell de personalitats que vingueren de València i altres directius de la Societat Musical.

***

Pareix que estan imposant un llaç més a la bandera des del balcó de l’ajuntament. L’home al fons, que mira a càmera, és Miguel Rodrigo pare, i davant d’ell don Santos, farmacèutic i alcalde de Foios. El músic és Paco “Nardo”.

***

D’esquerra a dreta el tio Pepe “el Atauter”, el funerari i que feia els taüts; “el tio Fèlix (Rausell)”; al mig el director de la Jutera de Foios; Ramon Corell, i Miguel Rodrigo pare. Darrere va la banda, dirigida per Miguel Rodrigo Plasencia, alt, traient-li un cap a la resta.

***

Festa de Santa Cecília. La banda desfilant i davant alguns membres de la directiva. Amb la jaqueta clara Pepito Mora; davant “el Sabateret” i a la dreta “el tio Nelo”.

***

Una altra instantània del mateix acte. La persona més a la dreta era el tio Federico Navarro.

***

La banda en Roca (Meliana), el dia que inauguraren les campanes de la seua església. Davant d’ells està l’arquebisbe, don Eugenio (el senyor retor), i Eliseo, l’alcalde de Foios, que vivia a on ara està el Musical. El retor del poble està presentant-li a l’arquebisbe al “Peque”, el trompeta.

***

Algun acte de la banda -que es veu baix de l’escenari-. El que parla era el president de la Societat, Vicente Martí. Entre les persones assegudes a l’escenari distingim dos capellans, el més proper és Roque Ruiz, canonge i persona important en l’arquebisbat.

***

No hem pogut esbrinar a on està feta esta foto, amb eixes grades d’obra i la tanca de fusta de primer plànol. Miguel Rodrigo reconeix al tio Nelo, l’home ros assegut darrere. Potser fóra alguna festa, alguna correguda de bous…

***

Un grup de joves, potser en festes de la Puríssima o potser “cecilieres” d’eixe any amb un entaulat darrere. Els xics eren gent molt propera al Musical. Vicentet el Bessó, Pepito Mora, el Sabater…

Una taula amb comensals d’alt nivell: començant per l’esquerra, una catedràtica del Conservatori de qui no coneixem el nom; María Teresa Oller, una immensa compositora i folklorista, una de les deixebles preferides de Manuel Palau; Ramón Corell i la senyora Conxa, la seua dona; Don Juan Alós, professor de Violí catedràtic del Conservatori de València. Vindrien convidats a alguna festa de Foios i es farien la foto. Per a nosaltres demostra el destacat nivell de la música culta al nostre poble, una fabulosa anomalia en el riquíssim context musical valencià.

*

Títol Col·lecció de fotos de la Banda de Música (I)
Informants Miguel Rodrigo Plasencia

Salvador Murgui Casinos

Fonts Miquel Valls Marco, In crescendo. Mirades al Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios. Documental. Centre Artístic i Musical Santa Cecília de Foios.

Web del Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios, https://www.musicalfoios.org/

Data d’entrada Divendres 25 de setembre de 2020

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *