Retrat de Pedro Casanova de Cuyper (1758-1824).

Sobre Cuíper tenim una bibliografia en creixement que inclou dos meravellosos textos fundacionals: el manuscrit de, provablement, Joaquín Guerrero Casanova Apuntes biográficos de la Colonia Agrícola de Cuyper. Año 1993, i el de Juan Ruiz Subies, Memorias de Cuiper, ja publicats a Foiospèdia com a Dos relats fundacionals sobre Cuíper.

Hem de remitir també al lector a les mencions que fan sobre Cuíper el llibre de Vicent Badia i Marín (1954), Foyos, mi pueblo (Centro de Cultura Valenciana), i el d’Abel Soler, Josep-Vicent Frechina, Vicent Sales, Ignasi Mangue i Víctor Algarra (2003), El patrimoni paisatgístic de Foios (Ajuntament de Foios), que ja tenim disponibles a Foiospèdia com a patrimoni bibliogràfic important.

Per suposat, estem molt atents al blog de l’Associació de Veïns de Roca-Cuíper, que ha publicat informacions i documents molt importants sobre la història del poblet.

Ara a més a més volem incloure tot el material sobre la família Guerrero-Cuyper que ha anat publicant pacientment Joaquín Guerrero Guerola (besnét del fundador de la colònia agrícola, Joaquín Guerrero Casanonva) en la seua pàgina de Facebook. A més a més, Joaquín ens va rebre generosament a sa casa, on vam poder veure directament la pinacoteca familiar, fotografies, documents originals, segells o objectes tan singulars com la banda d’alcalde de València del seu rebesavi.

Amb totes estes fonts podem proposar un relat sobre Cuíper que aporta novetats sorprenents.

Orígens de Cuíper

Totes les fonts esmentades coincideixen que la partida de Cuíper era una zona d’aiguamolls sovintejada bàsicament pels ramats. Algarra i Manque situen la casa cantonera del número 10 del carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, a la voreta de la Font, entorn dels segles XV-XVI (p. 152), data sorprenentment primerenca en la qual ja estaria habitada aquella partida.

D’altra banda, el primer document conegut en què s’utilitza el topònim Cuíper és de 1717. Josep-Vicent Frechina relata que «es tracta d’un plet per un afer de contraban de sal en què es trobaven implicats la cartoixa d’Ara Christi i un vaixell anglès “que estaba ancorado frente la hermita de Ntra. Sra. de Arbuixech, i de la alqueria de Cúiper”».

Açò dóna credibilitat al relat de Joaquim Guerrero Casanova, provable autor dels Datos biográficos…, que explica que

Con el tiempo la proximidad al mar de estos terrenos incultos sirvieron con sus malezas á los traficantes en contrabando hasta el año 1808; en esta época el sucesor de “Cuyper” D. José Manuel Cuyper colocó al frente de la posesión á Pascual Montaña auxiliado de sus hermanos José y Antonio que vinieron a constituir tres familias al objeto de destinar la posesión como posada o albergue á los pastores que con sus ganados lanar y vacuno se dirigían a aquel punto aprovechando la abundancia de pastos. La importancia de la posesión creció con el destino que se le había dado hasta el punto de construir un centro de alimentación y contratación de ganado.

Seguint amb el relat de Joaquim Guerrero Casanova, en 1822 Pedro Casanova de Cuyper va reobrir l’oratori (presumptament malmés pels francesos en la Guerra de Successió), que es va rehabilitar i es tornà a consagrar. Les dades són molt precises, el que vol dir que hi havia documentació i memòria viva dels fets, i també que hi havia una alqueria anterior de certa envergadura:

Terminadas que fueron las obras de restauración habilitada nuevamente la Ermita para poder continuar celebrándose el santo Sacrificio de la Misa, D. Pedro Casanova de Cuyper por medio de su apoderado D. José Torres en 22 de Julio de 1822 acudió á la Curia Eclesiástica en solicitud de que fuese visitada y reconciliada para el citado efecto, lo cual tuvo lugar con arreglo al ritual romano con fecha 29 de Julio del referido año por el P. Dr. Don Rafael Cabrera Prior de la Congregación de san Felipe Neri y en su visita quedó autorizado el Santo Sacrificio de la Misa según decreto fecha 30 del referido mes y año dado por el M. Y. Sr. D. José Ribero y suscrito por D. Enrique Nandin.

En eixos anys s’inicia -ens diu Joaquín Guerrero- la roturació de set hectàrees de terrenys amarjalats per a sembrar arròs. En 1830 es construeixen tres barraques per allotjar als fills de les primeres famílies, que en els anys 40, com diu Pascual Madoz, ja havia donat lloc a 14 veïns o unitats familiars, és a dir, entre 60 i 70 habitants (Algarra i Manque).

Abel Soler explica com

l’ulterior desenvolupament del poblat de Cuíper -colònia agrícola des del 1882- ajudaria de sobremanera a mamprendre l’última i definitiva conquesta de la marjal. La complicada tasca, de drenatge sistemàtic del sòl, sembla que conclogué a mitjan segle XIX, gràcies en part a l’abundància de mà d’obra d’aquella època i a algunes inversions privades de capital urbà. (p. 28)

By Francisco Ponce León, Jesús Tamarit, Pedro Bentabol y Antonio González Samper – Plano de Valencia y sus alrededores, Domini públic, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=13281191

En este mapa de 1883 que trobem a l’entrada Roca-Cúper de la Viquipèdia, podem veure la planta del poblet un any després de la instal·lació de la colònia: si ho interpretem correctament, les zones pintades de verd serien les terres en producció, i la resta s’aniria ocupant paulatinament. També s’aprecien les alqueries a partir de les quals s’articularia el barri de Roca. Hem trobat una explicació al blog rocaicuiper:

Al mapa “Plano de Valencia y sus alrededores” de 1883 ja s’aprecia el nucli de Cúiper i les alqueries que anaven conformant Roca. Recentment el va publicar l’AVIC (associació de veïns) a la seua xarxa social de Facebook: Vos reproduïm el que ells dien: “a la Wikimedia Commons hem trobat un mapa de Roca-Cuíper del 1883! Podreu comprovar com el nucli consolidat era el que ara coneixem com “Cuíper de baix” i se l’identifica com Cuper… Del de dalt algunes cases i una alqueria (de Juan) més cap a la mar. A Roca, alqueries disperses que s’anomenen de Ruiz, del mateix Roca, de Peris (2), del Blanco, de Gregorio, de Vicente, de Nadal… La del “Juge” és el que després va ser convent i es pot apreciar la seua grandària. També apareix el Molí del Mar i estan sense nom les actuals alqueries de Marcelino i Natàlia, junt a 3 més. Interessant!”.// En efecte, es veu com Cuíper ja estava consolidat com a nucli en eixe temps i com Roca es conforma originàriament d’alqueries que van construint-se al que actualment és el carrer de Sant Isidre i el de les Escoles. Actualment perdura eixa estructura de poble lineal. També es veu clarament l’alqueria del Jutge, que després passaria a mans de l’orde dels Predicadors (Dominics) de València, que la feien servir com a casa d’estudiants fins a la Guerra Civil. De fet, hi ha constància de l’Alqueria del Jutge com a nucli al llarg del segle XIX (alqueries de dalt la via), diferenciat del dels Xorets (baix la via) Certament ho és, d’interessant, per a vore d’on venim i saber cap on anem.

La següent xifra poblacional ja és de 1925 aproximadament: pertany a la Geografía General del Reino de Valencia, de Martínez-Aloy, i s’hi parla de 102 veïns. Els articles de premsa sobre les festes de la Mare de Déu dels Desemparats de l’any 29 conten que en estes festes prenen la comunió dos xiquetes, però l’any següent són cinc xiquetes i quatre xiquets (La “colònia agrícola” de Cuíper en la premsa valenciana (1890-1931)), la qual cosa demostra una població estable amb serveis suficients, una escola mixta i una església activa.

A principi dels anys 50, Vicent Badia contava, a Foyos, mi pueblo, que ja no existia l’església (vint anys arrere es feien festes i s’impartien els sagraments), un fet que vist des de fora costa d’entendre. Encara mantenia l’escola mixta, que perdria poc després.

Entenem que entre la població de Cuíper hi havia dos tipus de persones: les que llogaven les terres a la família Guerrero i li pagaven una renda, i els bracers que eren la mà d’obra necessària. Juan Ruiz Subies conta que els jornals eren tan pobrets que sovint els treballadors havien d’emigrar:

Sus habitantes, fundamentalmente, son colonos de la familia Guerrero, cuyas tierras trabajan. Cuando uno se casaba la daba el amo, casa y leña, y un jornal tan bajito que apenas podía vivir. Recuerdo el caso del criado Zanón, natural de Torrente, que al no poder dar de comer a sus hijos, tuvo que volver de nuevo a su pueblo de origen.

La Família Guerrero-Cuyper

Joaquín Guerrero Casanova dóna, en el text citat, dades precises de la família Casanova de Cuyper des de 1808. Sabem que la partida Cuíper ja existia abans, i que hi havia una alqueria amb este nom en 1717.

Joaquín Guerrero Guerola, el nostre informant, compartia des de la seua pàgina de Facebook la següent cita del llibre editat per José Andrés Gallego en 1991, La Crisis de la hegemonía española, siglo XVII, que informa sobre els orígens del cognom a València:

Felipe de Cuiper; mercader flamenco muerto en 1688, que llegó a ciudadano honrado de Valencia. Su hijo Juan Bautista adopto el género de vida aristocrático y obtuvo el rango de “cavaller” en 1690. Su fortuna entonces estaba valorada en 26.000 libras de plata. Solo la mansión familiar en Valencia valía más de 2.000 libras. Además poseía otras tres casas, una posada y una extensa finca en Foios. Se matrimoniaba mucho entre los del mismo rango y parecida fortuna o, a ser posible, con alguien de un estatuto legal superior. En Valencia, en la década de los setenta, el término medio de las dotes que se daban entre el patriciado y la burguesía era de unas 2.000 libras, aunque también las había de 5.000, como la que aportó la esposa de Juan Bautista Cuiper, hija de un patricio.[1]

Segons açò, l’arribada dels Cuíper es produiria en el segle XVII. Des de principi del segle XIX coneixem a tots els propietaris de la finca: en 1808 pertanyia a D. José Manuel Cuyper; en 1822 ja se n’havia fet càrrec Pedro Casanova de Cuyper (1758 – 1824). La filla d’este, Joaquina Casanova Agud de Cuyper (? – 1857, pareix que va faltar encara jove), es va casar amb José Antonio Guerrero Ludeña (1808 – 1891), i en 1860 ja era una de les propietats de Joaquín Guerrero Casanova de Cuyper (1840 – 1910), fundador de la colònia Agrícola de Cuyper en l’any 1882, que formalitzava una activitat agrícola ja existent i un assentament que al llarg del segle havia anat creixent.

Abans de l’aparent declaració de “colònia agrícola”, l’activitat del llogaret ja era la que continuaria sent durant dècades: treball agrícola en terres de la família Guerrero de Cuyper. Quin avantatge suposava esta declaració, feta aparentment en 1882? Els propietaris que s’acollien a la Ley de Colonias Agrícolas promulgada el 3 de juny de 1868 (mesos abans de la revolució de la Gloriosa i l’exili de la reina), aconseguien avantatges fiscals, entre d’altres aquells que comptaven amb «terrenos desecados y saneados por el desagüe de lagunas, pantanos y sitios encharcados». Joaquín Guerrero Guerola recull una cita sense menció a la font que diu el següent:

Durante el reinado de Isabel II, y siendo ministro de fomento Severo Catalina, se promulga el 3 de junio de 1868 una Ley que trata de facilitar el desarrollo agrario español, promoviendo la colonización de grandes extensiones de tierras, que por diversas circunstancias no estaban roturadas y se encontraban relativamente alejadas de los núcleos urbanos.

Los propietarios de estas tierras que participaran se verían recompensados con una importante reducción en la exención de los impuestos territoriales: si la casa o edificación distasen más de siete kilómetros de la extremidad de la población, los propietarios de la finca no pagarán durante 20 años más contribuciones que las directas hubiesen satisfecho por las mismas tierras el año anterior; además, otra medida secundaria también les eximía del pago del arancel sobre la maquinaria agrícola de última tecnología no producida en territorio español. Así, en el artículo 15 de la indicada Ley se especifica que “los propietarios y los arrendatarios podrán mientras disfruten de los beneficios de la presente ley, introducir en España toda clase de aperos, instrumentos y máquinas para su empleo en la agricultura, sin pagar más derechos de arancel que el uno por ciento del respectivo valor.

No sabem si té alguna cosa que veure, però Juan Ruiz Subies conta també que «No se sabe en virtud de qué ley o privilegio, los naturales de Cuiper, podían bautizarse y casarse en la Ermita del caserío, yo he conocido aún a personas que aquí recibieron estos Sacramentos. También en esa época se daba el hecho relevante y singular de que los hijos de Cuiper, estaban exentos del servicio militar».

La sorpresa la trobem quan en una nota de premsa del periòdic El Regional: órgano de la comunión tradicionalista, diario de la mañana, n. 345, de diumenge 19 de desembre de 1897, llegim: «El Sr. Gobernador ha recibido una real orden desestimando el expediente instruido para declarar colonia agrícola la finca denominada de Cuyper, sita en termino de Foyos».

És possible que no arribara a formalitzar-se la declaració de “colònia agrícola”? Podria ser, però igualment per al veïnat no n’hi havia un canvi substancial en les seus condicions de vida: era un poblet dedicat a l’agricultura, com tots els dels seus voltants, i continua sent-ho en l’actualitat -si bé la població ha diversificat la seua activitat professional.

El besnét de Guerrero Casanova, Joaquín Guerrero Guerola, conserva llenços a l’oli dels seus ascendents -que podem veure ací mateix. Amb ells podem esbrinar la línia familiar que porta fins a la família Guerrero de Cuyper. Als quadres veiem a Jacobo de Cuiper (1522-1570), a Sebastiano de Cuyper (1551-1608) i a Francisco de Cuiper (1580-1663), avantpassats flamencs. Ja hem vist que Felipe de Cuiper (mort en 1688) podria ser el primer Cuiper establert a València. El va succeir el seu fill Juan Bautista, i hi ha un buit en la genealogia fins arribar a José Manuel Cuyper, de qui sabem que en 1808 es feia càrrec de la finca de Cuíper. L’heretat l’assumiria Pedro Casanova i li la passaria a la seua filla Joaquina Casanova Agut de Cuyper (que va faltar en 1857), i a la seua mort les rebria el seu fill Joaquín Guerrero Casanova (1840-1910). Este va tindre deu fills de dos matrimonis, dels quals només se’n van casar tres; a la fi, de la colònia agrícola es va fer càrrec Vicente Guerrero Cervelló (que va iniciar una nissaga de dentistes des de Picassent), qui, segons diu Juan Ruiz Subies, va començar a vendre als colons les terres que treballaven, i la casa familiar i els seus terrenys a la família de Vicente Peris. El fill de Vicente Guerrero, Joaquín Guerrero Ferrando, va despatxar les últimes propietats, segons la família per cessió directa, perquè ja eren més un destorb que una inversió; a ell es va dedicar un carrer en Cuíper a petició de l’associació de veïns (instància amb registre d’entrada a l’Ajuntament el divendres 19 d’abril de 2002).

Iacobo de Cviper.nasio el año de.1522.imvrio el de 1570.


Sebastiano de Cuyper. Nasió el año.1551.y murio en elde 1608.


FRANCISCO DE CUIPER. NASIO EL AÑO DE.1580.MURIO. ELDE.1663.


Tres membres de la família Cuíper nascuts en el segle XVI. Recordem que Flandes i els Països baixos meridionals formaven part de l’Imperi espanyol; potser la Guerra dels 80 anys tingué a veure amb l’emigració de la família belga. A propòsit dels retrats, es pot observar que tenen una mateixa estructura i que la inscripció està inclosa en un espai amb una mateixa ornamentació. Això vol dir que no són quadres contemporanis als personatges, sinó posteriors, possiblement dels segles XVIII o XIX, potser còpies de retrats anteriors. També veiem les vacil·lacions amb la grafia Cuiper / Cuyper. Potser la preferència per la “Y” en el segle XIX, quan ja s’havia perdut el cognom (el “de Cuyper” s’afegia després dels dos cognoms) s’explica com a signe d’estatus, exhibint abolengo o noblesa del llinatge, un gest habitual en les famílies benestants d’aquella època.

D. PEDRO CASANOUA Y DE CUYPER. NACIO EN 21 DE JUNIO DEL AÑO 1758. Y MURIO EN 31, DE MAYO DE 1824.


En el paperet que porta en la mà dreta es pot llegir clarament “JOAQUINA CASANOVA” […Agut de Cuyper], filla de Pedro, dona d’Antonio Guerrero y Lueña i mare del “fundador” de la colònia agrícola de Cuyper.



La col·lecció de pintura inclou estos tres retrats de persones desconegudes: una xiqueta amb una cistelleta, un quadre molt deteriorat d’algun prohom renaixentista de la família Cuíper, i la imatge jacent d’un difunt de la família.


Deixem la pinacoteca i passem a la col·lecció fotogràfica: ací tenim dos imatges de Don José Antonio Guerrero Ludeña (1808-1891), dit “Degà de la democràcia espanyola”, en dos moments de la seua vida. El segon retrat és de la seua etapa com a diputat a Corts (veure entrada de José Antonio Guerrero Ludeña en Wikipedia). En 1840 va ser membre de l’ajuntament espartista, en 1854 de la Junta Revolucionària de València i des d’aquell moment va ser un dels personatges capdavanters en el republicanisme valencià. Va ser governador provincial en 1869, diputat en 1869 i alcalde de València en 1870. El dilluns 9 de juliol de 1906 se li va posar el seu nom a un carrer d’aquella ciutat (l’actual carrer de les Carabasses, a la vessant sud del Mercat Central). Era fill del coronel d’Infanteria Don Antonio María Guerrero y Romero Sanzo y Gallego, Benemèrit de la pàtria en grau heroic.


El consogre de l’anterior: José Vicente Cervelló y Giner (1812-1883), pare d’Emilia Cervelló Catalá, veí de la Vila Joiosa, graduat en 1838 en Filosofia i Dret a la Universitat de València, va participar en la primera Guerra carlista com a oficial de cavalleria. Va ser diputat a Corts en les eleccions de 1839, 1840, 1843, 1853, 1857 i 1864 (les dos primeres per Alacant, les quatre següents per València).


Joaquín Guerrero Casanova i Emilia Cervelló Catalá en elegants fotos d’estudi fetes durant l’últim quart del segle XIX.


Vicente Guerrero Cervelló i Vicenta Ferrando Martín (Juan Ruiz Subies diu que el segon cognom era “Tamarit”), filla de dos colons, que va morir en el part del seu únic fill, Joaquín Guerrero Ferrando.


Joaquín Guerrero Ferrando, de xiquet i de major, i Concepción Guerola Martínez, la seua dona.


I el nostre informant, Joaquín Guerrero Guerola, i Ana Montalbán García, de qui només tenim bones paraules i que ens van dedicar generosament tot un matí. Són part d’una Història que enriqueix exponencialment el patrimoni de Cuíper i de Foios.


Bibliografia

Víctor Algarra i Ignasi Mangue, El poblament i l’urbanisme de Foios, en Abel Soler, Josep-Vicent Frechina, Vicent Sales, Ignasi Mangue i Víctor Algarra (2003), El patrimoni paisatgístic de Foios (Ajuntament de Foios).
Vicent Badia i Marín (1954), Foyos, mi pueblo (Centro de Cultura Valenciana).

Josep-Vicent Frechina, Denominant les hortes: la toponímia, en Abel Soler, Josep-Vicent Frechina, Vicent Sales, Ignasi Mangue i Víctor Algarra (2003), El patrimoni paisatgístic de Foios (Ajuntament de Foios).

José Andrés Gallego (ed.) (1991): La Crisis de la hegemonía española, siglo XVII. Madrid: Rialp.

Joaquín Guerrero Casanova, Apuntes biográficos de la Colonia Agrícola de Cuyper. Año 1993, dins de Dos relats fundacionals sobre Cuíper.

Juan Ruiz Subies, Memorias de Cuiper, dins de Dos relats fundacionals sobre Cuíper.

Abel Soler, Foios, un poble per a viure, en Abel Soler, Josep-Vicent Frechina, Vicent Sales, Ignasi Mangue i Víctor Algarra (2003), El patrimoni paisatgístic de Foios (Ajuntament de Foios).

L’entrada Roca-Cúper de la Viquipèdia

blog Rocaicuiper

La “colònia agrícola” de Cuíper en la premsa valenciana (1890-1931)

El Regional: órgano de la comunión tradicionalista, diario de la mañana, n. 345, de diumenge 19 de desembre de 1897

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *