Compartim el dossier dedicat a la Jutera, que es va publicar en el número 11 (2002) de la revista La Roda del Temps. Inclou tres textos: La Jutera de Foios, de Ma Josep Aguilar i Lluïsa Carceller; La Jutera oficial, de Vicent Badia Marín; i La memòria de la Jutera, de Vicent Cubells, Maika Gil i Empar Margaix. Incloem els tres, tot i que el segon forma part de Foyos, mi pueblo, publicat ací, perquè l’article va acompanyat de dos fotografies que ens pareixen interessants. Els textos es publiquen amb permís de les autores i autors, que generosament han autoritzat la seua difusió per a tot el poble.

Els textos estan centrats especialment en tres moments de la Jutera: el primer arreplega informació i testimonis dels seus primers anys de funcionament (1926-1942); el segon parla breument de la fundació de la fàbrica, però se situa en el moment de la publicació del llibre Foyos, mi pueblo (1954-1955) del que forma part i està clarament guiat per la mentalitat de l’època. Per últim, el tercer text se sustenta en testimonis de persones que van treballar en la fàbrica entre 1931 i 1957 i després continua parlant de l’evolució de la Jutera fins al seu tancament definitiu en 1988.

Recomanem especialment el primer per conèixer les condicions de treball dels primers anys i sobretot la situació de les dones en la fàbrica. El segon, per fer-se una idea de la visió dominant de fàbriques com la Jutera i del seu funcionament durant la dictadura. I el tercer, com a revisió de la història de l’empresa dins de la lluita sindical i obrera i de la revisió de les condicions de treball més al detall: horaris, fitxes d’entrada i eixida del treball, etc. Entre els tres formen un dossier molt interessant que dóna gran varietat de dades contrastades sobre la Jutera i les condicions de vida en què s’insertava i que generava al seu voltant.


Índex de continguts

  • La Jutera de Foios, de Ma Josep Aguilar i Lluïsa Carceller
  • La Jutera oficial, de Vicent Badia Marín
  • La memòria de la Jutera, de Vicent Cubells, Maika Gil i Empar Margaix

La Jutera de Foios, Ma Josep Aguilar i Lluïsa Carceller

Este primer text combina dos tipus de fonts: l’arxiu de la fàbrica entre la seua fundació en 1926 i 1942, i els testimonis de treballadors i treballadores als que van enquestar en el seu moment. Amb este material analitzen en profunditat les primeres dècades de la jutera i les condicions dels seus treballadors, atenent especialment a la situació de les dones.

Després d’una introducció a la investigació, tenim una explicació detallada del procés de fabricació dels sacs, amb fotografies de les màquines que s’utilitzaven, descripcions de les cinc seccions i un llistat dels llocs de treball que existien en la fàbrica. Parlen dels càrrecs dins de l’empresa i ens sorprén llegir que les dones no podien ser encarregades ni pujar de categoria, una situació que no es donava en altres llocs com els magatzems de taronja. Expliquen també l’evolució de la plantilla de treballadors en general i diferenciant per sexes, així com les edats mitjanes d’entrada i eixida. Dediquen un espai a parlar de la procedència dels treballadors i treballadores i assenyalen detalls interessants, com que era menys freqüent que les dones anaren assoles des d’un poble. Les dones solien anar en grup per reduir els perills d’anar assoles pel carrer de matinada o a altes hores de la nit. Amparín Gascó ‘la Polida’, de Montcada, explica com anaven a Foios caminant en grup per treballar en la fàbrica.

El text posa especial atenció a l’anàlisi de la situació de les dones, que representaven aproximadament tres quartes parts de la plantilla total. S’expliquen detalls com que les dones que entraven per primera vegada a treballar sempre eren fadrines, o els motius perquè deixaven la faena que eren bàsicament: matrimoni, maternitat, ser necessitades en casa o anar a servir a una casa particular.

Per últim, dediquen un espai important a parlar de la vaga de 1932. Una vaga que començà en octubre d’eixe any arran de l’acomiadament a tres treballadors que formaven part de la CNT. El motiu era que el sindicat estava plantejant-se iniciar una vaga per demanar millors condicions laborals. En el text expliquen com van ser el tres anys i mig que durà la vaga, les conseqüències, l’aconseguiment de drets laborals i la seua pèrdua poc de temps després, en acabar la guerra civil.

La Jutera Oficial, Vicent Badia i Martín

En este fragment de Foyos, mi pueblo de Vicent Badia tenim un poc d’informació sobre la creació de la fàbrica i dades tècniques de l’edifici (mides, detalls de la disposició de les àrees). Badia també explica amb gran exaltació les mesures de seguretat de la fàbrica, per exemple es refereix a un “equip quirúrgic” disposat a curar les ferides dels “accidents poc freqüents”. Trobem un gran contrast amb el següent text en què s’explica que els accidents eren freqüents perquè es cobrava poc i es treballava a estall, que només hi havia de manera constant un ATS i que el metge passava tots els dies, però no estava permanentment. Fins i tot es parla de dones que es deixaven la faena per por a tindre un accident.

Badia també dóna alguna informació sobre els materials i la producció i inclou altres dades com el nombre de treballadors, el sou mitjà o els torns de treball. Crida l’atenció la diferència de sou entre homes (15,00) i dones (8,75). L’autor destaca també la filantropia dels amos de la fàbrica, qüestionada en els altres dos textos, especialment en el tercer, quan s’analitzen les precàries condicions laborals de dones i homes.

És un text més divulgatiu, però que té la particularitat d’apropar-nos a la mentalitat d’un moment històric en què els drets laborals eren cosa de rics.

La memòria de la Jutera, Vicent Cuberlls, Maika Gil i Empar Margaix

Per últim, Memòria de la Jutera, trau conclusions d’una sèrie d’entrevistes a antics i antigues treballadores de la Jutera. Persones que havien treballat en ella entre 1931 i 1957, començant entre els catorze i els vint anys. Els autors expliquen al principi del text que la majoria de les entrevistades eren dones, en harmonia amb la seua presència majoritària en la fàbrica. Estes persones entrevistades no apareixen citades directament per por a les represàlies.

El text està dividit en onze parts que donen una idea bastant precisa del seu contingut: 1) els protagonistes (sobre els entrevistats/des), 2) acudir a la feina (distàncies, recorreguts, quedar-se en casa de companyes tota la setmana perquè es vivia lluny…), 3) el control, els directius (sobre les fitxes d’assistència, l’exigència de tornar a arreglar la faena debades si s’havien enganyat…),  4) l’hora d’esmorzar (els trenta minuts no pagats de l’esmorzar, els horaris i l’evolució fins que el descans va ser remunerat), 5) acomiadaments (motius per l’acomiadament de les dones i ‘pagues’ al casar-se, entre d’altres), 6) sou i pagues extraordinàries (condicions econòmiques del treball), 7) treball a destall (relació amb la paga, accidents, etc.), 8) accidents (freqüència, atenció mèdica), 9) jubilació (cotització, part de la plantilla amagada quan arribaven les inspeccions…), 10) la vaga (breu explicació) i 11) del Jute als pantalons (canvis en la producció i fracàs de la cooperativa).

Autoria Ma Josep Aguilar, Lluïsa Carceller, Vicent Badia Marín, Empar Margaix, Vicent Cubells i Maika Gil
Títol general Dossier: La Jutera de Foios
Articles La Jutera de Foios, Ma Josep Aguilar i Lluïsa Carceller, pp. 8-24

La Jutera oficial, Vicent Badia Marín, pp. 25-26*

La memòria de la Jutera, Vicent Cubells, Maika Gil i Empar Margaix, pp. 25-29

* El text forma part de Foyos, mi pueblo.

Edició La Roda del Temps (revista d’estudis, divulgació i opinió de l’horta nord), n. 11. 2002, pp. 8-29
Data d’entrada Dimecres 28 d’octubre de 2020
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.