Josep Corell: «Origen i significat del nom “Foios”» (2000)

El Periòdic de Foios núm. 3. Maig 2000, p. 12.

El text aclareix l’origen etimològic del nom Foios, la raó de les seues vicissituds gràfiques i el sentit de l’opció oficial, inscrit en el procés de normalització lingüística de la nostra toponímia.

El nom del nostre poble apareix per primera vegada en un document de 1235. A partir d’ací, el trobem al Llibre del Repartiment de València (ed. A. Ferrando, València 1978: assentaments núm. 29,415,1443,2196); en la Crònica de Jaume I (paràgraf 218) i, sobretot, en escrits referits al poble. En l’esmentada documentació hem trobat quatre grafies diverses: Foyos, Ffoyos, Fojos i Foios. És completament comprensible si tenim en compte dues coses. D’una banda, les llengües (com totes les coses vives) evolucionen. D’altra banda, en el passat no hi havia institucions públiques que regularen i fixaren els noms de llocs i les llengües en general. Degut fonamentalment a aquesta falta de normalització ortogràfica, constatem una gran oscil·lació en els noms dels pobles. Posem uns exemples de pobles veïns: en lloc de l’actual Meliana, trobem a l’esmentat Llibre del repartiment (que és de mitjans del segle XIII) «Miliena» i «Meliena»; en compte de l’actual Alboraia, hi apareix «Alborayatz”, “Alborayet”, «Alboreaix”, etc.; en lloc de Vinalesa, figura en la documentació antiga «Bynalesa”, «Binalessa», «Binalesca», etc. (J. Coromines, Onomasticon, VIII, 73). No són més que tres exemples d’un fet general. Vistes les grafies, ens preguntem ¿de quina llengua deriva Foios i què significa? La resposta ens la dóna la toponímia, la disciplina que estudia els noms de lloc. Gràcies a aquesta, sabem que Xàtiva i Llíria deriven de l’ibèric; Tavernes, Campanar, del llatí; Albalat, Massamagrell, de l’àrab. Aquesta disciplina, a més d’investigar l’origen i significat dels noms de lloc, ens ajuda a descobrir quines ètnies i civilitzacions han passat per cada país. Així, qui sap que Vinalesa, Meliana, Alfara, Albalat, Museros, Massamagrell, Rafelbunyol són topònims àrabs, té molt clar que a L’Horta Nord es van assentar gents que parlaven àrab. Vejam ja quina és l’etimologia de Foios. Sabem que el nom es remunta al llatí. encara que no directament.

Foios designava en un principi la plana que s’extenia des de la sèquia de Montcada a la mar.

M’explicaré. En primer lloc sembla que en llatí fovea donà foia (“hoya” en castellà). La paraula “foia” significa concavitat, depressió del terreny. Encara que actualment no és una paraula del llenguatge corrent, tanmateix abunda com a topònim al País Valencià: «la Foia” és una partida del terme de Torrent; recordem “La Foia de Bunyol», el «Pla de les Foies» i “Serra de les Foies» en el terme de Benassal, el «Barranc de les Foies» a Torres Torres, etc. En segon lloc, de la paraula “foia” deriva la masculinització «foio», de la mateixa manera que el castellà “hoya” donà “hoyo”. Finalment, el valencià “foio” té el plural «foios». La denominació Foios degué en un principi designar la plana que s’estén entre la sèquia de Montcada i la mar. Més tard, quan a la plana es van construir la torre de defensa i algunes cases al seu voltant, el topònim Foios es convertiria en el nom del primer nucli de població. El 13 de maig de 1979 la corporació municipal, per adequar la forma del nom al valencià, va proposar substituir «Foyos» per Foios. La proposta, aprovada per la Generalitat Valenciana, es va publicar al Butlletí Oficial del Consell Valencià I’1 d’agost del 1979. El canvi que substitueix la “i” grega per la “i” llatina és mínim però important perquè s’inscriu dins d’un ampli procés de normalització lingüística de la nostra toponímia.