Josep Corell: «La patrona de Foios» (1980)

Festes Patronals Foios, agost 1980, p. 41

L’aportació del cronista en 1980 recollia tant les certeses sobre la patrona de Foios, com, i sobretot, els interrogants. I tant sobre la imatge com sobre l’origen i el sentit de la llegenda. Altres textos breus d’història de Foios escrits per Josep Corell en Josep Corell, cronista oficial de Foios. Textos d’història local.

Desgraciadament s’han perdut, destruït i sostret molts documents tant a l’arxiu de la parròquia com al de l’Ajuntament. Per altra banda, hem de reconéixer que no hi ha massa interés i afecció a deixar constància escrita en actes, articles o escrits de qualsevol classe, de les coses més significatives que passen al poble. Tot açò explica la penúria en documents i notícies amb què entropessa qui vol escriure alguna cosa sobre el nostre passat, sobre les nostres pròpies arrels.

El fet és que, quan em van demanar que escriguera un article sobre la Patrona del poble, comencí a buscar documents i notícies per tal de dir coses amb fonament. I en seguida em vaig adonar de l’escassetat de documents a la qual m’he referit. EI resultat al qual he aplegat és el següent:

Sobre la Verge del Patrocini ignorem diversos aspectes. En primer lloc, no sabem a quina època es remunta la devoció del poble a la Mare de Déu baix el títol de Verge del Patrocini; per quins motius concrets va començar i com ha anat evolucionant aquesta devoció amb el temps.

En segon lloc, si bé se sap que la imatge de la nostra Patrona és molt antiga, ignorem, no obstant això, de quina època és exactament. Així mateix, encara no han estat estudiades les diverses restauracions i retocs que ha sofert la imatge al llarg del temps. Tampoc no sabem quan es va formar la poètica llegenda sobre l’ocultació i prodigiós trobament de la imatge ni el sentit precís d’aquesta llegenda. ¿Es va formar simplement per tal d’envoltar la imatge d’un aire de misteri? ¿O tal vegada en la base de la llegenda hi ha, a més, algun conflicte o rivalitat amb Montcada? Com se sap, a Montcada es troba efectivament una campana anomenada “Verge del Patrocini”.

Sobre aquestos aspectes, avui encara ignorats, tal volta siga possible dins d’algun temps aportar alguna llum nova.

Però no tot ens és desconegut. Sabem, per exemple, que l’any 1905 Foios va enviar una instància al Papa Pius X, en la qual sol·licitava la confirmació de la Verge del Patrocini com a Patrona principal del poble. El document, una reproducció del qual es conserva a l’arxiu parroquial, està subscrit pel rector, Joan B. Soucase, el coadjutor, Agustí Sancho, i per vint-i-dos hòmens del poble. Segons aquest document, Foios ja venia celebrant la festa a la Verge del Patrocini des de l’any 1830.

Una altra data que cal fer ressaltar és la de 1930. En aquesta ocasió el poble, essent rector el reverend Antoni Sorlí Balbastre, va sol·licitar de Roma l’autorització per a coronar canònicament Ia Patrona. EI fet s’acomplí el 19 d’octubre del mateix any per mans de l’arquebisbe de València, Prudenci Melo i Alcalde. Però aquesta corona va desaparéixer enmig dels avalots de la guerra civil. Així que el poble essent rector el reverend Eugeni Bisbal i Sanz, va ofrenar una nova corona a la seua Patrona, la qual fou coronada de nou l’any 1955 per Josep Pont i Gol, bisbe aleshores de Sogorb.

Així que aquest any recordem tres efemèrides referents a la Verge del Patrocini: les bodes de diamant de la confirmació com a Patrona (1905), les bodes d’or de la coronació canònica (1930), i les bodes d’argent de la nova coronació t1955).

No cap dubte que aquests tres moments són molt importants, puix que posen ben de manifest una de les dimensions més profundes i arrelades d’un poble: els seus sentiments religiosos. Però tots sabem també que en tals moments culminants es barregen sentiments i interessos de tota índole. Per això creiem que el que més ressalta en la història de la imatge de la Patrona i del gran i sincer afecte que se li professa és que unes dones i hòmens del poble, els noms dels quals no s’oblidaran mai, arriscaren la seua vida, per tal de salvar-la durant la guerra.

A tots ells, així com també als que crearen el clima propici per a realitzar semblant acte, es dirigeix el nostre testimoni d’admiració i gratitud.