Continuem els mapes de Foios amb una segona publicació dedicada a l’arquitectura de principis del segle XX, en este cas, a les cases situades al nord de la línia dibuixada pel carrer Major i el carrer Doctor Millán. Com sempre, és una aproximació provisional i anirem ampliant amb consultes a persones i col·lectius i en sessions obertes de documentació de què anirem informant.
Com en la publicació dedicada al carrer Major i la banda sud del poble hem preparat dos mapes del casc urbà de les nombroses cases d’estil modernista: el primer inclou la selecció de cases que podeu consultar en les dos publicacions i el segon aquelles que estaran comentades en esta segona part. Són cases que van ser construïdes abans de la Guerra Civil, i altres edificis singulars que constitueixen rics i característics ambients urbanístics. Continuem amb el mateix criteri de selecció: cases anteriors anys 50 i que mantenen una harmonia urbanística destacable, amb tipologies tradicionals o de tipus modernista. No es tracta de patrimoni monumental en el sentit convencional sinó d’edificis amb detalls dignes de tindre en compte, modestos però capaços de fer lluir els carrers.
Després dels mapes podeu consultar les imatges més grans (amb la resolució que ens permet treballar amb les imatges del cadastre) i amb comentaris individualitzats.
| Títol | Arquitectura (inicis s.XX). Segona part: Nord del poble |
| Publicacions relacionades | Arquitectura (inicis s. XX): Primera part, carrer Major i sud |
| Crèdits de les imatges | Seu Electrònica del Cadastre (http://www.sedecatastro.gob.es) |
| Data de publicació | Dimarts 12 d’abril de 2020 |
Mapa general de l’arquitectura a Foios, inicis del segle XX
Mapa específic d’esta publicació: Nord del poble
Després de fer-nos càrrec de la part sud del poble, baix dels carrers Major i Dr. Millán, ara fem una volta al nord d’estos carrers.
Fent clic sobre els elements situats al mapa s’obri el panell d’informació. Després, polsant sobre les fotografies de la columna de l’esquerra accediu a la galeria de fotos. La data que apareix junt a l’adreça és la que ens dóna el Cadastre, i és un bon referent encara que també es pot desconfiar de la seua precisió. Generalment no inclou totes les reformes en les façanes, tot i que a vegades han alterat la disposició dels seus elements o els seus materials.
Hem utilitzat la tecnologia Google Maps per proporcionar un mapa interactiu, que es pot ampliar i transitar. Fent clic sobre cada icona es pot accedir a informació i fotos de les cases.
Som conscients de les carències clamoroses del mapa, començant per la poca qualitat de les fotografies (aconseguides en temps de confinament, però que canviarem només poder) i seguint per la dificultat per a incloure tots els edificis amb testimonis d’un passat més lluidor arquitectònicament.
Catàleg provisional (nord del poble)
No podem afegir molt al que ja vam dir en la primera part (sud del poble): seguim parant la nostra atenció sobre cases de tipologies populars o d’estil burgés que han sobreviscut a la modernització de la segona meitat del segle XX. És una mirada més atenta a la riquesa de la diversitat i de l’urbanisme que a la de la monumentalitat descontextualitzada. Com arquitectures populars harmonioses que conserven la memòria d’altres formes de vida.
Entre totes estes segueixen destacant, òbviament, aquelles cases que mantenen façanes molt ornamentades, pròpies del modernisme xicotet-burgés valencià, on hi ha molta diversitat de solucions estètiques. Ja vam parlar de l’austeritat de certs edificis i dels excesos propis del modernisme sezesionista, l’art déco (molt més geometritzant), els detalls neoclàssics, l’historicisme o els detalls neomudéjars.
Seguim trobant de forma generalitzada les cobertes de teula àrab i els murs de maçoneria o rajola vista. En qualsevol cas, tornem a senyalar que Foios gaudeix d’un patrimoni arquitectònic fabulós i de bons ambients urbanístics. A continuació ho podem veure.
Carrer Església, 3 (1887)
Una caseta molt modesta amb una tipologia tradicional: la porta de fusta d’estil valencià amb un finestral enreixat a la dreta. Al primer pis un balcó simple de varetes i a la vora un balconet rasant.
Carrer Església 12 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]
Una façana simètrica de rajola vista molt treballada, seguint una tipologia que ja coneixem: carreus de sòcol, roderes i brancades; pilastres d’inspiració neomudéjar emmarcant la façana; arquets escarsers en tots els vans; motllura horitzontal cobrint finestres i porta d’entrada, i altres motllures horitzontals entre altures. A la planta baixa hi ha una gran porta de fusta i dos finestres amb originals reixes de forja. Al primer pis balcó de forja bombat i corregut, sobre mènsules, amb tres portes, i al segon tres balconets bombats del mateix estil. Tots els vans estan rebaixats i rematats per una llinda ornamental que segueix la curva de l’arquet.
Carrer Església, 17 i 19 (1900)
Un altre edifici senzill però molt bonic en estat d’abandonament. A destacar la gran porta llisa amb una bona solera de fusta, les finestres enreixades, la porteta amb la llumenera enreixada al damunt.
Al primer pis trobem dos balcons de fundició i tres finestrals amb ampits a joc. Baix del ràfec trobem ornamentació geomètrica.
Carrer Sarieta, 1 (1900)
Una ampla façana d’estructura molt senzilleta, sense molta ornamentació i de tipologia tradicional. La façana té una part principal que reprodueix la forma hegemònica: porta de fusta d’estil valencià rodejada de dos finestrals enreixats. Al primer pis un balcó corregut amb tres portes. A l’extrem esquerre hi ha un altre finestral enreixat i dalt una porteta tabicada.
Carrer Sarieta, 2 (1920)
En totes estes illes de molt d’interés urbanístic, ens crida l’atenció esta casa cantonera amb una porta de fusta llisa i amb la seua solera vista. Té una estructura simètrica verticalment, amb dos finestres enreixades i sobre elles dos balcons de forja sobre mènsules.
Carrer Sarieta, 20 i 22 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]
En esta façana creiem apreciar una barreja d’estils que ens planteja dubtes sobre la data que dóna el Cadastre. A banda de la porta de garaig, la planta baixa inclou un fals encoixinat i dos finestres de diferents mides i amb reixes creuades molt senzilles. A la dreta una porteta d’alumini per accedir als pisos superiors. Al primer pis hi ha dos balcons de vareta i una finestreta a l’esquerra. Al pis de dalt hi ha quatre finestres, tres d’elles recercades i amb ornamentació original.
Un altre detall de la façana és que al primer pis, a la punta de l’esquerra hi ha una base de l’antic enllumenat del que en algun moment caldria esbrinar la seua data.
Carrer Sarieta, 38 (1887)
Entre un pany de cases baixes i senzilles de tipologia tradicional trobem esta caseta estreta amb porta de fusta i llumenera emmarcats amb una motllura plana i apuntada en la part superior a la llinda. Dalt, un balcó de fundició amb una porta rodada de motllures.
De qualsevol manera, ens resulta interessant tot el conjunt, per la qual cosa hauríem de parlar d’ambients urbanístics.
Carrer Sarieta, 40 (1887)
La casa del costat manté la façana llisa, sense ornaments de cap tipus (tret del ràfic amb la rajola de biais), però manté perfectament la tipologia tradicional: una porta d’estil valencià i una finestra enreixada a la planta baixa, i un bacó de forja i una finestra en el primer pis.
Carrer Portalet, 10 (1900)
L’edifici del Forn del Portalet manté la seua dignitat; en esta imatge encara conservava el seu aspecte clàssic, amb la façana encoixinada, la porta de fusta amb solera amb les brancades amb manises blanques i negres; la finestra enreixada, la porteta amb llumenera enreixada, i dalt una balcó de forja i un finestral amb ampit rodats de motllures.
Carrer Pardines, 12 (1920)
Esta casa manté l’elegància de la rajola vista però amb molta més sobrietat que la majoria de les que hem vist en el poble. Té una gran porta valenciana i una finestra enreixada a la vora. Al primer pis, dos portetes amb ampit de fundició; tots els vans amb la forma redoneta de l’arc escarser. També reconeixem la seua autenticitat per la careta “d’àngel” que té a la canonada que baixa des de la teulada.
El carrer manté nombroses casetes humils que conserven l’harmonia de l’arquitectura tradicional.
Carrer Pardines, 17 (1920)
La superfície de la façana conserva alguna cicatriu del seu estat original (la llinda de rajola sobre la finestra de baix, per exemple), però els canvis produïts no han alterat en absolut la seua estructura i tipologia. Rajola vista, una gran porta de fusta amb llumenera al damunt, balcó de fundició i porteta amb ampit en un altre estil.
Carrer Pardines, 22 (1920)
Una altra façana que ha patit algunes reformes, reduint el va de la porta i refent les brancades de porta i balcons, però que manté gran part de la seua estructura i materials. Per primera vegada trobem una barreja de rajola vista en marges de vans i límit de façana, simulant carreus, i la pedra amb què es van construir els seus murs. Conserva una porta de fusta d’estil valencià i un finestral enreixat en la planta baixa, i un balcó i un balconet a ras en el primer pis. Tots els vans porten arcs escarsers per a donar-les eixa forma arrodonida.
Carrer Pardines, 37 (1940)
De nou una casa molt senzilla, sense els excessos ornamentals que ens hem acostumat a veure, però que llueix el carrer d’una forma exemplar, per la porta d’entrada de fusta amb pedres roderes a les brancades, les dos finestres enreixades i el balcó de forja corregut a què donen tres portetes. Sobre estes portes, immediatament baix del ràfec, tres respiradorets que ajudaran a ventilar les golfes o la cambra.
Carrer Barons d’Alcahalí, 6 a 14 (2002?) [Catàleg PF Foios 1989]
Una tireta de quatre edificis edificats amb un mateix estil molt singular, amb variacions en el número 14 (el de l’esquerra). Incorporen grans portes de fusta i finestrals amb reixes de forja molt originals. Tots els vans tenen arrodonits els seus angles. Al primer pis balcons d’obra idèntics excepte el número 14 que està fet de balustres. Entre edificis hi ha una tira vertical de rajoles que simulen carreus. Sobre els vans hi ha motllures de superfícies irregular, imitant pedra. La caseta de l’esquerra inclou pilastres, segells i altres motllures.
Carrer Barons d’Alcahalí, 11 (1920)
Tornem a comprovar la noblesa que donen la fusta i la forja. La porta d’entrada és de fusta llisa i inclou llumeneres en la part superior. Té un finestral enreixat i dalt un balcó corregut amb dos portes.
Carrer Barons d’Alcahalí, 21 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]
Un estil semblant a les cases del 6 al 14 d’este mateix carrer: els vans també són arrodonits però ací ha desaparegut la fusta, els barrocs enreixats de forja i els balcons d’obra. Tot i això, la façana també incorpora falses arquitectures en forma d’encoixinat o de carreus desbastats en cantoneres o llindes, i una bonica sanefa horitzontal en la planta baixa que li donen certa singularitat.
Carrer Barons d’Alcahalí, 30 (1930)
La típica estructura simètrica amb la porta valenciana al mig entre dos finestres enreixades amb un bonic disseny de forja. Dalt un balcó de forja corregut a què donen tres portes. Al ràfec, baix d’un ampit que pareix més recent, tot un ràfec de manises i tres respiradors en forma de rosetó.
Carrer Forn Vell, 3 (1920)
Façana discreta que crida l’atenció per la porta de fusta amb els seus picaports. Esta porta està vorejada per dos finestres enreixades, i al primer pis hi ha tres portetes amb ampit de forja.
Plaça d’Espanya 1 i 2 (1922) – Casa de Cultura [Catàleg PF Foios 1989]
La seu de la Casa de la Cultura, on s’ubiquen la Biblioteca Pública, Serveis Socials i Llar dels Jubilats, és l’edifici de les Antigues Escoles Municipals. Reproduïm el text que apareix a la web de l’Ajuntament, segons el qual les escoles foren «realitzades segons projecte de Ramon Lucini pel mestre d’obres local Francisco Ruiz Ferrando i inaugurades el 1917, sobre una parcel·la donada per la baronessa d’Alcahalí expressament per a tal ús. L’edifici ocupa una illa, emmarcada per quatre carrers tres dels quals reben el nom dels seus benefactors, el carrer dels Barons d’Alcahalí, el carrer de Ruiz de Lihori (baró d’Alcahalí per Real Carta de Successió de divendres 30 d’agost de 1850) i el carrer Pardines (per Pascuala Pardines, dona del baró). L’estil arquitectònic de l’edifici s’emmarca dins del modernisme valencià. És una de les poques obres que l’arquitecte Ramon Lucini ens va deixar en el seu pas per València. La seua construcció respon a les característiques que este arquitecte va utilitzar en altres edificis com l’Asil de Lactància, que va realitzar després de dirigir les obres de l’edifici de la Fàbrica de Tabacs de València. Un llenguatge modernista ornamental, que s’expressa amb la utilització de la rajola cara vista com a material que dóna forma i textura a la façana, o els detalls de taulelleria policromada plana sobre la fàbrica de rajola. Ramón Lucini es forma a Madrid, encara que la seua destresa amb la rajola siga pel seu coneixement de l’arquitectura mudèjar que va estudiar durant els anys que va treballar com a arquitecte municipal a Terol».
No és estranya que la rajola vista i la inspiració neomudèjar estiga tan present en el poble.
Sobre la inauguració de les escoles, vegeu per exemple el text de Sergi Ruiz “Les escoles velles de Foios”, al número 8 d’hivern de 2019 de la revista Espai Carraixet (pp. 10-11).
Plaça d’Espanya, 14 (1926)
Una façana amb porta enreixada valenciana envoltada de dos finestrals amb originals reixes de forja. Al primer pis un balcó de forja corregut a què ixen tres portes. Tots els vans tenen els angles arrodonits. Amagant la coberta de teula àrab, un ampit mixtilini amb quatre columnetes sobre les que pareix que anaven algunes peces ornamentals desaparegudes.
Carrer Mare de Déu del Patrocini, 11 (1920)
Un conjunt de tres casetes d’una sola planta de les que en destacarem dos. Esta és la més menuda, amb una porta d’entrada de fusta, amb arquet i llumenera i una finestra de forja amb arquet molt bonica. Està rematat per un ampit mixtilini i unes motllures horitzontals. Té un xicotet respirador en forma de rosetó.
Carrer Mare de Déu del Patrocini, 13 (1920)
La segona casa a la dreta de l’anterior, amb una porta d’estil valencià rodada de dos finestrals amb reixes de forja. Té un ampit amb una reixa de forja i tres respiradorets en forma de rosetó. El sòcol simula carreus desbastats.
Carrer Ruiz de Lihory, 11 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]
Una altra de les joies de l’arquitectura modernista de Foios, una caseta d’una sola planta amb sòcol, encoixinada entre vans, amb una porta de fusta i dos alts finestrals amb reixes de forja. Sobre la porta un coronament molt florejat, i sobre els finestrals llindes ornamentals plenes de detalls. Sota el ràfec motllurat trobem una línia de decoració seriada. A l’ampit de la teulada hi ha una balustrada amb florons sobre els pilars i un ampit central, mixtilini, amb volutes, un rosetó central i altres decoracions florals. Un pastisset arquitectònic amb un jardí la tanca del qual ens recorda a l’arquitectura de les Antigues Escoles, amb rajola vista, maçoneria rejuntada i formes geomètriques.
Avinguda Hugo Bacharach, 5 i 7 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]
Molt bonica façana, plena de detalls interessants. El basament o sòcol de la casa i les brancades de la porta són de pedra. La porta d’entrada és gran i inclou dos reixetes de forja molt boniques. Està bordejada per una finestra enreixada i la porta d’accés al pis superior. Dalt té un balcó central de fundició i dos portetes amb ampit a les vores. Tots estos vans estan recercats i entre cada peça hi ha un segells estrellats que es repeteixen baix del ràfec.
Avinguda Hugo Bacharach, 15 i 17 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]
Dos cases unifamiliars bessones, amb façana de rajola vista, cadascuna emmarcada entre pilastres. Motllures horitzontals entre altures. Carreus de sòcol, portes de fusta amb reixes de forja. A cada banda de porta una finestra entreixada. Al primer pis, sobre mènsules, balcons de fundició correguts amb tres portes coronades per embellidors de fundició per a les persianes. Tots els vans estan recercats i tenen llindes ornamentals. A les golfes respiradors amb reixes d’obra, i baix dels ràfecs sanefes horitzontals.
Carrer Sant Josep, 7 (1933) [Catàleg PF Foios 1989]
Un edifici exempt dins de la seua pròpia parcel·la ajardinada, amb planta baixa i una altura i coberta de teula àrab a quatre vessants. Hui ens pareix un xalet exòtic vora un edifici de cinc altures, però en algun moment va estar sol entre camps de cultiu (es pot veure a la foto aèria de 1946). Sense més informació ens pareix més un edifici d’estil modern que una caseta d’abans de la guerra; imaginem que se li hauran fet moltes modificacions, en el tipus de finestres i de reixes si més no. El jardinet/ hortet tancat és un privilegi i el converteix en una singularitat al poble.
Carrer Jutera, 10 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]
De l’antiga Jutera resulten interessants tant les pròpies naus de la fàbrica, construïdes en els anys 20 segons l’exquisit gust de l’època, amb encoixinats, motllures i rebaixos, com el xalet que s’utilitzava com a habitatges dels directius, ja d’estil modern, amb rajola vista però sense més detalls que l’estructura de l’edifici.
Un poc més d’informació aporta Ivan Brull a “La Jutera de Foios”, de nou a la revista Espai Carraixet (número 3, tardor de 2018, pp. 22-23).
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!