Arquitectura (inicis s.XX). Primera part: Sud del poble

Catàleg provisional (sud del poble) 

Quant als edificis que hem inclòs en este catàleg, algunes cases mantenen bellíssimes façanes molt decorades; altres conserven un estil auster, propi d’una zona rural. En general l’estil de les residències rurals valencianes és eclèctic, en aquelles més elaborades trobem elements del modernisme sezesionista, els elements art déco (molt més geometritzants), els detalls neoclàssics, l’historicisme i els detalls neomudéjars. En qualsevol cas, la seua harmonia és evident.

Quant als materials, en tots els casos ens trobem amb edificis amb una coberta de teula àrab i una fàbrica de maçoneria i rajola, amb façanes bé arrebossades i pintades, bé amb rajola vista o bé amb pedra projectada de diferents colors  i d’aplicació virtuosa.

Foios gaudeix d’un patrimoni arquitectònic fabulós i de bons ambients urbanístics.

Hem deixat fora edificis de construcció molt antiga que a vegades conserven bellíssims detalls: reixes, motllures o balcons de fundició d’estil modernista, però que han patit reformes poc acurades. Potser algun dia podríem ampliar el catàleg a eixos detalls, l’observació dels quals enriqueix els passejos pels nostres carrers: portes de fusta, reixes i balcons de forja o de fundició, mènsules, pilastres, ornamentació ceràmica o simplement “àngels d’aigua”, és a dir, la figura d’una careta, generalment de dona o de xiquet, en el baixant d’una canonada, que s’utilitzava com a marca de fundició.

Un tema més complex és introduir els ambients urbanístics tradicionals, una cosa que anirem fent més endavant.

Pròximament anirem ampliant la zona ressenyada i proposant més mapes i rutes pels diversos nuclis urbans i pel terme municipal, geolocalitzant cada element per facilitar-hi l’accés.

Carrer Antonio Bueno, 29 (1930)

La façana molt decorada i amb algunes transformacions (la porta d’alumini daurat), però que conserva la seua harmonia: La porta de fusta d’estil valencià, els finestrals simètrics amb les seues reixes, el balcó corregut de forja, les motlluretes de la façana o els respiradors baix de l’aler.

Carrer Antonio Sorli, 4 (2014)

Façana encoixinada amb pedra projectada de diferents colors, construint falses arquitectures. Xapat en pedra de sòcol i carreus de roderes i brancades A la planta baixa té una porta de fusta llisa, una finestra enreixada i una porteta d’accés al pis de dalt. En altura, un balcó de fundició i finestrals amb ampit del mateix estil, tot suportat per xicotetes mènsules ornamentals. Sota el ràfec, una sanefa ceràmica.

Carrer Colom, 12 (1920)

Una casa simètrica, de formes arrodonides molt elegants, emmarcada per pilastres . A la planta baixa té porta valenciana i dos finestrals amb reixa de forja, tots els vans rebaixats i amb llindes ornamentals inflades molt senzilles. El primer pis inclou un llarg balcó corregut amb tres accessos i motllures horitzontals entre altures. Com és habitual, el ràfec mereix més ornamentació, en este cas capitells als extrems i una sanefa ceràmica.

Carrer Dr. Joaquín Marco, 3 (1920)

Les façanes amb la rajola a cara vista van tindre el seu moment de glòria, i d’això tenim molts exemples fabulosos a Foios. Esta no és de les més decorades, i a més ha patit canvis en la planta baixa, però tot això volem agrair el manteniment de la façana despullada, la porta valenciana, el balcó i els balconets de forja amb les humils mènsules inferiors. També ens crida l’atenció els senzills arquets escarsers que es posaven en compte de la llinda de la porta.

Carrer Dr. Joaquín Marco, 5 i 7 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

La casa pareix partida per a tres propietaris, però tot i les diferents solucions manté el seu encís. A la planta baixa té a la dreta una porta valenciana i un finestral enreixat amb decoració en forma d’arquet. Al mig té una gran porta de fusta i a l’esquerra la porteta per accedir al primer pis. L’edifici està flanquejat per pilastres, i el primer pis està integrat per un gran balcó de forja corregut accessible per tres portes. Estes estan coronades per arquets com el de la planta baixa i embellidors per a les persianes. Entre les portes i el ràfec hi ha una sanefeta horitzontal en forma d’aigües.

Carrer Dr. Joaquín Marco, 9 (1920)

De la mateixa època que l’anterior que hem vist amb façana de rajola, amb els mateixos materials però amb un major desig de distinció. Destaquem els aspectes historicistes: l’arcada cega sota el ràfec, les pilastres, arquets, llindes, mènsules, etc., i l’ús de la rajola vista. Hem d’aturar-nos també sobre la gran porta valenciana amb brancades de pedra, les precioses reixes dels finestrals simètrics, el balcó de fundició corregut, les seues tres portes amb persianes que conserven els seus embellidors per amagar la persiana enrotllada, els finestrons de dalt i el ràfec finament treballat, amb una tira de falsos arquets correguts (l’arcada cega que hem anomenat abans) d’inspiració neomudéjar.

Carrer Dr. Joaquín Marco, 10 (1930)

L’harmonia de la façana es manté vigorosa tot i les transformacions que trobem sobre ella, en este cas, a la porta d’entrada i a les portes dels balcons. Este edifici conserva els finestrals enreixats, el balcó de fundició corregut, l’ornamentació com les falses pilastres i llindes al voltant dels vans o la resta de falses arquitectures en la primera planta. L’ampit que amaga la teulada, ressaltat en el centre, o la diversitat de materials en la lluïda i pintada de la façana són dignes de ser apreciades.

Carrer Doctor Millan, 3 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

Una caseta preciosa amb una porta de fusta de quatre fulles i llumeneres a la part superior. A banda i banda hi ha dos grandíssims finestrals amb reixes de forja i al primer pis un balcó corregut a què donen tres portes. La façana està emmarcada amb falsos carreus desbastats, el mateix material que el sòcol i les llindes dels vans de la planta baixa. Sobre les portes del balcó es mantenen este tipus de llindes però també hi ha garlandes. Amagant la teulada un ampit subjectat per quatre columnetes.

Carrer Dr. Millan, 4 (1920)

Una façana molt senzilleta a la que potser en algun moment es va privar de la seua ornamentació modernista. Conserva en la planta baixa la porta valenciana i dos grans finestrals amb precioses reixes de forja. En ells es manté l’embellidor per a les persianes. Al primer pis trobem l’estructura habitual del balcó corregut amb tres portes, però es tracta d’un model actual fet amb tub i soldadura. El que sí que conserva és el coronament amb un ampit amb centre floral.

Carrer Dr. Millan, 9 (1928)

Una façana sense l’ornamentació que ens hem acostumat a veure, però amb idèntics elements estructurals: una composició simètrica que té en el centre una porta valenciana i dos finestrals enreixats, i al primer pis un balcó de forja corregut a què s’accedeix amb tres portes.

Carrer Dr. Millan, 30 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]

Casa amb façana de rajola entre pilastres. Porta valenciana, finestral amb reixa a l’esquerra i porteta a la dreta. Tots els vans estan rebaixats i tenen portes de fusta. Balcó de forja corregut sobre sis mènsules, a què donen tres portes amb llinda ornamental i embellidors per a les antigues persianes. Contra el ràfec, una sanefa modular a manera de denticles, i als extrems mènsules o falsos capitells.

Carrer Dr. Millan, 35 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]

Un altra de les xicotetes joies arquitectòniques de Foios, per la seua riquesa de detalls. En principi es tracta d’un model amb una estructura que coneixem: completament encoixinada amb pedra projectada de diferents colors, que suposarien un repte per a l’obrer. La façana està emmarcada entre pilastres farcides amb diferents tipus de taulellets ceràmics. La composició és simètrica, amb porta de fusta i un picaport ard déco, borejada per dos finestres amb reixes de fundició amb motius semblants a les la finca anterior (el número 32 d’este mateix carrer). Estes finestres porten falses brancades i una falsa llinda extremadament ornamentada, amb mènsules i quatre taulellets cada una amb motius egipcis (recordem que l’arqueologia egípcia també estava de moda en aquell moment). La planta superior té un balcó principal de forja i dos finestrals amb ampit de fundició. Entre vans hi ha pilastres farcides de taulellets amb decoració clàssica. El coronament és possiblement el més barroc que hem vist, amb cares humanes en mig relleu, ornamentació floral i més taulellets amb motius clàssics i egipcis. Tot un espectacle per a veure-ho tranquil·lament.

Carrer Dr. Millan, 37 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]

Recuuperem un poc la sobrietat sense anar-nos-en molt lluny, perquè esta és la casa del costat. Més ampla i amb una altura més, disposa d’una porta valenciana, de dos finestrals enreixats molt originals i una porteta per accedir als pisos superiors, que estan vorejats per pilastres sense molts detalls. Tots els vans de la casa estan rebaixats discretament. El pis intermedi compta amb un llarg balcó de fundició a què s’accedeix per tres portes; cada porta té una falsa llinda i un embellidor per als ancoratges de les persianes. El pis superior té tres portetes amb els seus respectius ampits de fundició. Baix del ràfec hi ha una sanefa de formes geomètriques, i entre altures motllures horitzontals.

Carrer Dr. Millan, 38 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]

Una altra singularitat arquitectònica de Foios: una finca amb façana groga i blava per efecte de l’alicatat amb manisa vidriada d’intensos colors. A més a més, reixes, balcons i embellidors de les persianes estan pintades de color verd. La façana segueix la tipologia que ja hem repetit tantes voltes: simètrica, amb una porta valenciana molt ben treballada i dos finestrals amb reixes de forja, tot rebaixat amb una tira de taulellets blaus. El pis superior té un balcó de forja corregut a que donen pas tres portes de fusta idèntiques. Estes portes porten embellidors per a les persianes, i també estan rodades de taulellet blau.

Carrer Dr. Millan, 40 i 42 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]

De nou una façana de rajola vista que explota totes les possibilitats ornamentals del seu material, que es troben entre les estètiques geometritzants i l’historicisme. En este cas, partint de baix una vegada més, veiem carreus de sòcol, roderes i brancades (estes últimes potser simplement xapades). Té una gran porta de fusta, molt treballada, i està acompanyada de dos alts finestrals amb reixes de fundició. La façana està encoixinada, amb pilastres emmarcant-la; hi ha nombroses mènsules modulars i tots els vans, tret de la porta principal, porten llindes ornamentals. En la segona planta, entre vans, les pròpies rajoles formen trenes; pel demés, la primera i la segona planta són iguals, amb llargues balconades de fundició a què s’accedeix per tres portes en cada pis. El coronament és molt barroc: hi ha uns conductes de ventilació en forma de flor i una arcada cega (una tira correguda de falsos arquets) d’estil neomudèjar, a la moda en aquell moment.

Carrer Francesc Corell, 1 (1900)

Els tres òculs de la segona planta, a més de la simetria del conjunt, l’encertat de la pintura, el balcó i balconets de forja, la porta valenciana i els dos finestrals enreixats, ens fan parar-nos en esta casa cantonera que també contribueix a la dignitat urbanística del carrer.

Carrer Francesc Corell, 2 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

Una porta d’entrada de fusta, grandíssima i molt treballada; fusta també en la resta de portes. Finestrals enreixats, balcó de forja corregut amb tres portes (una constant que trobem sovint) i òculs enreixats sobre elles. És una casa cantonera que vessa a dos aigües, amb molta ornamentació al voltant dels vans i de la pròpia façana. Formes arrodonides, amb una mena de garlandes, pilastres, etc.

Carrer Francesc Corell, 4 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

Una casa idèntica a l’anterior, amb canvis només en l’encertada pintura de la façana.

Carrer Francesc Corell, 3 i 5 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

Una altra façana preciosa que fa meravelles amb la pedra projectada de diferents colors. Compta amb porta valenciana de fusta, del mateix material que la resta de portes i portetes. Té una composició simètrica amb finestrals enreixats, un balcó de fundició corregut amb tres portes i tres finestrons a la segona planta. La façana està organitzada amb falses arquitectures, moldures horitzontals partint les tres plantes i baix del ràfec de la teulada. Sis mènsules simulen subjectar el balcó.

Carrer Francesc Corell, 15 (1902) [Catàleg PF Foios 1989]

Una altra meravella que combina la pedra projectada en la planta baixa i l’intens color roig de la rajola vidriada en el primer pis. És una caseta, una vegada més, d’estructura simètrica, amb la gran porta valenciana flanquejada per dos finestrals amb reixes. Dalt un balcó corregut de fundició amb tres portes (la del mig més ampla) amb la llinda amb decoració floral. Els embellidors per a les persianes també són de fundició amb els típics arabescs de l’estil sezession propis del modernisme. El ràfec amb mènsules sobre capitells i mòduls ceràmics preciosos.

Carrer Francesc Corell, 16 i 18 (1910) [Catàleg PF Foios 1989]

Una altra finca simètrica, de rajola vista, amb la planta baixa molt ornamentada i arquets escarsers en cada porta. Com en tots estos cassos, la decoració es fa només amb la pròpia rajola. El primer pis té un balcó central més gran i dos balconets un a cada vora, amb falses llindes. El segon pis té tres balconets iguals, més menudets. Tots els balcons són de fundició i estan lleugerament bombats. La façana està vorejada per pilastres fins al ràfec.

Carrer Francesc Corell, 19 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

Nova façana de rajola vista. A més de l’estructura simètrica que ja hem vist unes quantes voltes, té un altre balconet a la dreta d’un tamany distint a la resta. Començant de baix per amunt, s’estructura des d’una porta valenciana molt gran, amb brancades de carreus. Té dos finestrals enreixats i dos portetes a les puntes, una d’elles tabicada. Al primer pis un balcó de fundició central, un empotrat a cada banda i l’altre que s’ha esmentat, d’un tamanyet mitjà; el gran i este darrer sobre dos mènsules cada un. Sobre els balconets, llindes ornamentals. Totes les portes estan rematades per arcs escarsers. Les golfes de la casa reben ventilació per uns respiradors en forma de flor.

Carrer Francesc Corell, 30 (1920)

Una façana retocada en algun moment però que manté l’estructura tradicional i l’harmonia amb el conjunt del carrer. Té una bonica porta valenciana, un gran finestral a la dreta i una porteta a l’esquerra. La fusta s’utilitza en totes les portes. Al primer pis hi ha un balcó corregut de forja amb tres accessos molt lluminosos.

Carrer Francesc Corell, 34 (1920)

Com en la casa d’abans, esta façana assumeix les reformes mantenint l’estructura dignament. Fusta a les portes, la principal d’estil valencià, finestral enreixat i una porteta a la dreta. El primer pis, de nou, balcó corregut i tres portes que donen a ell.

Carrer Francesc Corell, 36 (1900)

El mateix per a esta casa, que tot i que apareix al cadastre com anterior a les que acabem de veure, manté la mateixa estructura i es veu modificada de no fa massa temps. La porta valenciana i els dos finestrals enreixats pareixen tradicionals. El balcó corregut ha canviat la balconada i les portes per unes d’estil mallorquí rodades de rajola.

Carrer Major 1 (1887) [Catàleg PF Foios 1989]

Després de tanta construcció modernista dóna gust trobar-se amb este edifici, la Casa Abadia, que està apegat a l’església. La referència del cadastre situa la seua construcció el 1887, però segurament és anterior, fins i tot pot estar començada al segle XVIII. En l’edifici predomina el mur net d’ornamentació, de rajola vista, sobre el va, i les brancades de finestrals i balcó estan obertes per rebre un poquet més de llum. La porta d’entrada és de fusta llisa i està flanquejada per dos finestrals reixats i una porta menuda. A la primera planta hi ha tres balcons senzills i a la segona tres finestres. El ràfec de fusta aporta noblesa al conjunt.

Carrer Major, 7 (1914) [Catàleg PF Foios 1989]

Una altra casa modernista de rajola vista en què s’ha aprofitat el baix per posar un comerç, modificant la seua estructura. La resta s’ha respectat: està encaixada entre pilastres i té tots els vans rebaixats. Al primer pis un balcó de forja corregut suportat per mènsules; les tres portes que hi accedeixen estan coronades per llindes decoratives i embellidors per tapar l’ancoratge de les persianes valencianes. El ràfec està molt adornat amb mènsules i denticles.

Carrer Major, 11 (1910)

Com en el cas anterior, en una caseta de rajola vista de principis del segle anterior s’ha sacrificat el baix i el llindar del balcó per posar una botica. Tot i això, el primer pis conserva el balcó de forja corregut amb dos portes rebaixades i les motllures horitzontals.

Carrer Major, 14 (1900)

Esta casa també ha fet lloc a una tenda, però les portes de fusta, llisa amb picaport art déco una i acristalada l’altra, donen molta noblesa al conjunt. En el primer pis hi ha un balcó de forja corregut, amb dos portes amb llindes decoratives, i tota la façana està emmarcada amb pilastres amb bonics capitells.

Carrer Major, 16 (1900)

Una altra façana menuda i senzilla que ha patit algunes reformes però que conserva part del seu encís i de la noblesa del seu ús. Manté una porta valenciana i un finestral enreixat. També el balcó es va canviar en algun moment, però la senzilla ornamentació baix del ràfec indica l’època i el seu model constructiu.

Carrer Major, 18 (1900)

De nou una casa senzilla que ens interessa per la tipologia que representa. Té una porta valenciana i un finestral enreixat amb forja a la moda del principi del segle XX. Al primer pis un balcó de fundició i un finestral amb ampit també de fundició.

Carrer Major, 19 (1920)

Una casa molt estreteta, amb espai suficient només per a una porta valenciana amb brancades i sòcol xapades de pedra, i dalt una finestra amb ampit de fundició. La façana intermitja imita un encoixinat amb pedra projectada de diferents colors, i separa les distintes altures amb motllures horitzontals.

Carrer Major 28 (1920)

Seguim amb les cases menudes del carrer Major, que contribueixen a proveir-lo encara d’un ambient urbanístic rural i elegant de molt de valor. En esta casa es van substituir la porta d’entrada de fusta, el finestral i la seua reixa i la porteta d’accés al primer pis per models més pràctics. Tot i això conserva l’encoixinat de la façana, les pilastres d’ordre corinti de les vores, les mènsules sota ràfec i balcons, les llindes i motllures horitzontals, o el detall ceràmic sobre la reixa de la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó de fundició i un ampit o balconet empotrat també de fundició en una finestra.

Carrer Major, 37 (1930)

Una casa molt senzilla, amb els vans amb un rebaix llis al seu voltant. Pareix una casa més recent que la majoria de les que hem vist: la porta continua sent valenciana però les finestres de les vores són d’un model distint, més quadrat. Al primer pis continuem veient el balcó de fundició central i dos finestrals amb ampit de fundició flanquejant-lo. Motllures horitzontals entre pisos i baix del ràfec.

Carrer Major, 39 (1930) [Catàleg PF Foios 1989]

Tornem a la noblesa de la rajola vista i a l’estructura simètrica. Porta valenciana amb dos finestres enreixades, i al primer pis balcó de fundició central i finestrals amb ampits de fundició del mateix estil. Tots els vans tenen un arquet escarser. El baix està xapat de pedra en sòcol i brancades. Motllures horitzontals entre pisos i baix del ràfec, que segueix les ones dels arquets escarsers.

Carrer Major, 43 (1930)

Una façana senzilla encoixinada. La porta del carrer és llisa i el finestral de la vora estranyament no té reixa. Al primer pis balcó de fundició i un finestral amb ampit del mateix estil. Motllures horitzontals entre altures.

Carrer Manuel Martínez, 9 (1920)

Esta casa d’una sola planta ens ha cridat l’atenció, sens dubte, per l’encert a l’hora de pintar la façana i destacar totes les seues virtuts. És una façana simètrica al voltant de la porta d’entrada, d’estil valencià i de divertides formes arrodonides. Al seu voltant dos finestrals amb reixes de forja. Tots els vans estan rebaixats amb una línia llisa; sobre cada element hi ha una mena de rosetó per a la ventilació. Una motllura horitzontal separa esta part de la façana del coronament, que conté un ampit mixtilini amb quatre pilars que suporten les seues respectives petxines. En el centre, l’any de construcció: 1930.

Carrer Manuel Martínez, 15 (1989)

Una casa reformada que manté exemplarment la singularitat arquitectònica de l’entorn. Segueix l’estructura simètrica en una façana xapada de sòcol i de marges verticals, simulant un encoixinat. Este mateix xapat s’utilitza com a rebaix en tots els vans. En escales i brancades i sota el llindar del balcó s’ha alicatat taulellets amb dibuixos florals en blau. La porta és valenciana, i a les vores dos finestres enreixades. Al primer pis hi ha un balcó de forja corregut (possiblement original, a diferència de les reixes de baix) per a tres portes. El coronament es resol amb una motllura horitzontal.

Carrer Manuel Martínez, 17 (1920)

Una altra casa d’una sola nau que sap traure partit a la seua modèstia. Ho fa rebaixant els contorns de porta i finestrals, i substituint amb línies llises les pilastres laterals que hem vist en tants edificis. Té una porta valenciana i dos finestrals amb reixes de forja. Una motllura vertical separa esta part del coronament, que inclou tres respiradors circulars en formes orgàniques. Dalt remata la façana un ampit amb columnes, balustres i un cos central.

Carrer Mestre Ramon Corell, 4 (1920)

Façana simètrica encoixinada, amb carreus de sòcol, roderes i brancades. Té una ampla porta valenciana flanquejada per dos finestrals amb reixes, i al primer pis la mateixa estructura: un balcó de fundició central rodejat per dos finestrals amb ampit o balconet empotrat del mateix estil. Motllures horitzontals entre altures i tres rombos horitzontals sota el ràfec.

Carrer Mestre Ramon Corell, 16 (1920)

Casa simètrica amb carreus de sòcol i brancades. Porta valenciana entre dos finestrals altíssims amb reixes de forja. Al primer pis balconada de forja correguda amb tres accessos.

Carrer Mestre Ramon Corell, 20 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]

Façana encoixinada amb pedra projectada de diferents colors, construint falses arquitectures. A la planta baixa té una porta valenciana, una finestra enreixada i una porteta d’accés al pis de dalt. En altura, un balcó de fundició suportat per dos mènsules florals. A banda i banda, finestrals amb ampit del mateix estil.

Plaça de la Creu, 32 (1930) [Catàleg PF Foios 1989]

Tornem a l’exitós model de la façana amb rajola vista, ara amb xapat de sòcol i carreu de roderes i part de les brancades. Estructura simètrica i vans amb arquets escarsers. Porta valenciana flanquejada per finestrals enreixats. Motllures horitzontals entre altures. Dalt un balcó de fundició sobre dos mènsules de rajola, i a cada vora una porta amb ampit de fundició del mateix model. Sobre estes portetes, llindes ornamentals.

Plaça de la Creu, 34 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]

Carreus de sòcol, roderes i brancades. De nou estructura simètrica amb pilastres a cada vora i vans amb arquets escarsers; pel demés, és molt semblant a la casa anterior. Porta valenciana flanquejada per finestrals enreixats. Motllures horitzontals entre altures. Dalt un balcó de fundició sobre quatre mènsules de rajola, i a cada vora una porta amb ampit de fundició del mateix model. Sobre les portetes, llindes ornamentals.

Carrer Mestre Sauri, 5 (1930)

Un edifici trossejat i amb alguns canvis en la seua estructura original. Tanmateix ens agraden el balcó i els balconets de fundició amb la seua base discretament motllurada, i les altes portes de fusta que suggereixen antics usos.

Plaça del Poble, 1 (1945) [Catàleg PF Foios 1989]

A Ca la Vila, la seu de l’Ajuntament, trobem formes no vistes fins ara. És una casa cantonera que té la façana principal a la Plaça del Poble, amb tres portes simètriques, i un accés pel carrer del Doctor Millan. La façana principal està recorreguda per un llarg balcó amb una balustrada i sostingut per sis mènsules. Les tres portes que eixen al balcó estan perfilades amb motllures. La teulada a tres aigües està amagada per un ampit format per una balustrada que roda les dos façanes de l’edifici, i que en la que dóna a la plaça mostra un escut sobre un frontó partit.

Plaça del Poble, 7 (1887) [Catàleg PF Foios 1989]

Sobre l’església ens ocuparem més amplament en una altra publicació. De moment fem trampa i apeguem ací el comentari que apareix a la web de l’Ajuntament: «La parroquialitat de l’església de Foios data, segons pareix, del temps de la conquesta i tingué molta importància, ja que al segle XVII la seua jurisdicció abastava als pobles limítrofs de Meliana, Albalat dels Sorells i Vinalesa.

El temple antic fou enderrocat l’any 1729 i es construí l’actual, la primera pedra del qual es posà el 17 de Gener de 1730. La direcció de les obres estava a càrrec del  mestre José Mínguez. La façana és de rajola i pedra, la porta principal té dues columnes estriades d’ordre dòric, l’arquitrau és dentat i el campanar no és tant esvelt com els del segle XVII, però destaca sobre la façana. L’interior del temple és espaiós, amb tres naus i l’altar major dedicat a la Mare de Déu del Patrocini.»

Plaça del Poble, 8 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

A la plaça del Poble tornem a trobar-nos amb cases de rajola vista amb elements que ja hem trobat en diferents ocasions: carreus de sòcol, roderes i brancades; arcs escarsers en tots els vans; porta valenciana; dalt balcó de forja corregut amb tres portes. Cada va està rebaixat i porta una llinda ornamental que segueix la curva de l’arquet.

Plaça del Poble, 9 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

Nova casa de rajola vista, amb pilastres a les vores, sanefes verticals entre vans i mènsules geomètriques baix de dos balconades corregudes en primer i segon pis. És una façana simètrica amb la porta central i dos finestrals enreixats, i totes les portes amb llindes i embellidors per amagar l’enganxament de les persianes. La porta d’entrada té una gran reixa en la part superior. Baix del ràfec tres respiradors en forma de creu aplatada.

Carrer la Unió 9 (1887) [Catàleg PF Foios 1989]

Una de les joies arquitectòniques de Foios. Es tracta d’una façana molt ornamentada amb falses arquitectures i motius florals i escultòrics de tipus fantàstic. Té unes portes altíssimes i una parella de finestrals igualment alts, amb atapeïdes reixes de forja, i una teuladeta cònica en forma de petxina. Al primer pis un balcó de fundició corregut a què s’accedeix per tres portes separades per pilastres i rematades per arcs amb decoració molt barroca. Al segon pis tres portetes amb balconets empotrats, i rematant la façana un ampit amb quatre escultures d’animals fantàstics i un cos central florejat.

Carrer la Unió, 2 i 4 (1920) [Catàleg PF Foios 1989]

Altres dos façanes amb la superfície falsament encoixinada amb plaques de pedra projectada. Tots els vans estan rematats amb arquets escarsers. Es tracta de dos cases simètriques amb portes valencianes al mig i un finestral enreixat a cada vora. Al primer pis hi ha dos balcons de fundició en mig i altres dos rasants a cada banda. Entre altures i baix del ràfec hi ha sanefes ceràmiques amb complexes motius modernistes.

Carrer la Unió, 11 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

N’hem vist altres semblants a esta, però en realitat totes tenen la seua singularitat: els constructors es guardaven de fer-ne dos iguals. En este cas es tracta d’una casa de façana feta amb rajola vista, amb planta baixa, primer pis i possiblement unes golfes a què donen uns respiradors en forma de flor. A la planta baixa tenim una gran porta valenciana amb arc escarser i brancades de pedra, vorejada per dos finestrals enreixats. Al primer pis hi ha balcó de fundició corregut amb tres altes portes amb llinda ornamental (com els finestrals de baix). Com és habitual, hi ha motllures entre altures i baix del ràfec i pilastres emmarcant la façana.

Carrer la Unió, 15 (2011) [Catàleg PF Foios 1989]

Que no ens marege la data del cadastre: és una casa de la mateixa època que l’anterior i per tant haurà superat els 100 anys. Una altra façana de rajola vista, amb la planta baixa encoixinada, motllures horitzontals entre plantes, pilastres emmarcant la façana i una sanefa en el ràfec. Quant als vans, l’estructura és simètrica: a la planta baixa té porta de fusta d’estil valencià, una porteta a l’esquerra i un finestral amb reixa de forja; el primer pis balcó corregut de forja amb tres accessos. A les golfes tres finestrons. Tots els vans estan remarcats i tenen una llinda ornamental. Hi ha mènsules baix els balcons i el ràfec. Les portes dels balcons, a més a més, conserven els embellidors de les persianes, que ja no s’utilitzen.

Carrer la Unió, 8 (1920)

Una caseta estreta que ha vist transformada la façana a nivell de carrer però que conserva elements originals molt interessants: la porta valenciana, el balconet de fundició amb mènsules i llinda ornamentada, o els capitells corintis recolzant el treballat ampit de la teulada, on pareixen faltar alguns elements (florons, etc.).

Carrer la Unió, 17 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

Casa d’estructura simètrica molt ben conservada, que manté totes les portes de fusta originals. Carreus de pedra en sòcol i porta principal, incloent pedres roderes. Primer pis encoixinat; portes, finestrals i balcons rebaixats, amb llindes ornamentals i embellidors per a les persianes de fundició i amb motius d’estètica modernista. Les distintes plantes estan separades amb motllures horitzontals, i el ràfec es mostra profusament decorat. Balcons de fundició suportats per mènsules. La façana està emmarcada amb pilastres d’ordre corinti.

Carrer la Unió, 10 (2001)

Una façana molt transformada però que s’ha esforçat per dialogar amb el seu context arquitectònic i ha mantingut alguns elements originals. L’entrada s’ha substituït completament, tanmateix ha conservat els finestrals amb les seues reixes de forja. S’ha mantingut també el balcó de forja corregut i s’ha rebaixat les tres portes d’accés. Tots els vans de la façana tenen arc escarser. Esta planta superior està emmarcada amb pilastres i un rebaix general en forma d’arquet.

Carrer la Unió, 21 (1900) [Catàleg PF Foios 1989]

Casa bessona al número 9.

Carrer la Unió, 25 (1887)

Una façana humil que ha mantingut la seua estructura i la seua rusticitat. S’ha afegit un xapat de sòcol de pedra que s’ha utilitzat com a rebaix en brancades i en el rebaix de tots els vans. La casa té una porta d’estil valencià, dos finestrals de forja enreixats, i dalt un balcó de forja amb dos finestres al voltant. La teula àrab contribueix a la dignitat de la façana.

Carrer la Unió, 14 (1900)

D’esta casa ens interessa l’estructura de la façana amb la coberta de teula àrab a dos vessants, que ha conservat la porta d’entrada en estil valencià, els dos finestrals de forja a les vores, i el balcó de forja corregut.

Carrer la Unió, 16 (1900)

Com en el cas anterior, ens interessa l’estructura de la casa tot i les reformes més recents. És molt interessant el sòcol de pedra que inclou les brancades i rebaixos de porta i finestrals i les pedres roderes en la porta valenciana. El balcó ha estat substituït però es conserven els vans originals.