«La “impertinent” alqueria de Macana (Foios, *s. XV- † s. XXI)»

El professor, historiador i arqueòleg Francesc-Xavier (Xesco) Duarte Martínez ens ha autoritzat per compartir el seu article «La “impertinent” alqueria de Macana (Foios, *s. XV- † s. XXI) », publicat a La Linde. Revista digital de Arqueología Profesional núm. 2, 2014. Com que este número ja no es troba en Internet, reproduïm el text i les fotografies ací mateix, però també es pot consultar en PDF, en el format original, fent clic en este botó.

L’antiga alqueria de Macana va desaparèixer definitivament en desembre de 2013. Xesco Duarte va fer les últimes fotos d’este edifici d’elevat valor patrimonial. Per recollir tota la informació possible sobre l’alqueria, reproduïm també la descripció que Víctor Algarra i Ignasi Mangue inclogueren en el seu article «El poblament i l’urbanisme de Foios», inclòs al llibre col·lectiu El patrimoni paisatgístic de Foios (Ajuntament de Foios, 2003, pp. 150-151).

La “impertinent” alqueria de Macana (Foios, *s. XV- † s. XXI)

Francesc-Xavier (Xesco) Duarte Martínez

Abans i desprès

L’alqueria anomenada de Macana fou construïda en algun moment de la segona meitat del s. XV… i desaparegué, definitivament, el desembre de 2013.

Çò és, 13 anys de l’aprovació de la primera Llei del Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1997) i 29 després de l’aprovació de la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol… i durant la redacció del Catàleg de Béns i Espais Protegits del nou Pla General d’Ordenació Urbana de Foios.

Part de l’alqueria de Macana, abril 2013, després de l’enderrocament del cos del s. XVIII.

Es tractava d’un conjunt arquitectònic format per tres cossos de fàbrica. El cos de fàbrica o mòdul prèviament enderrocat l’any anterior, tenia trets arquitectòniques típiques del s. XVIII. Sembla que amenaçava ruïna! Dels altres dos mòduls que varen quedar dempeus, els ara enderrocats, un d’ells lluïa característiques constructives medievals.

De la seua importància ens havíem fer ressò allà per l’any 2003 a una publicació pagada pel propi consistori municipal, però, malauradament, sembla que cap dels responsables municipals d’aleshores i d’ara s’havia llegit aquest llibre d’història local on a les pàgines 150 i 151, acompanyat de quatre fotos de l’alqueria podem llegir, després de la descripció del conjunt arquitectònic i referint-se a la mateixa “…la cronologia més antiga de tots els edificis del Foios actual”.

Paret d’obra de tàpia medieval.

Restes de murs del segle XV.

Moltes vegades he sentit que açò és molt important per la seua grandària, pel seu estat de conservació, per la seua singularitat o, l’argument més habitual, la seua antiguitat. Doncs 600 anys no foren prous per respectar-la, condicionar-la i gaudir-la.

Per altra banda, i aquest és un altre aspecte sobre el que cal reflexionar, sembla que el llibre, deu anys després de la seua publicació, no havia estat interioritzat pels foiers. Tampoc estava recollit en cap catàleg que poguera possibilitar la seua protecció. El seu interès no havia transcendit del món acadèmic… Un altre èxit de la “corretja de distribució” entre la ciència històrica i la societat!

Restes del paviment modernista d’una de les parts enderrocades a l’any 2012.

Única resta que es manté (de moment) de l’alqueria.

L’espai abans ocupat per l’alqueria.

És sarcasme?

***

Descripció de l’alqueria de Macana

En Víctor Algarra i Ignasi Mangue, «El poblament i l’urbanisme de Foios». Abel Soler, Josep-Vicent Frechina, Vicent Sales, Ignasi Mangue i Víctor Algarra (2003): El patrimoni paisatgístic de Foios. Ajuntament de Foios, pp. 150-151.

L’alqueria de Macana, vora l’horta regada per la sèquia del Roll.

(…) A l’extrem Nord-est del poble, a la fi del carrer del Portalet, es localitzaven dos antigues cases o alqueries, una de les quals ha sigut ja derrocada. Se situaven a la replaça on s’ajunten el carrer del Portalet i el de Ia Sarieta. Són aquestes un clar exemple de construccions rurals a tocar del nucli urbà. Aprofitaven d’aquesta manera els servicis que Foios assegurava, alhora que desenvolupaven sense destorbs les activitats pròpies d’una casa de camp, quant a la cria d’animals, o a l’emmagatzematge i tractament a gran escala de les collites. Encara que, en ocasions, corrien en el risc de ser engolides per l’expansió del poble sobre el camp; com, per exemple, en el cas de l’alqueria edificada entorn del carrer del Delme. Les dues alqueries del Portalet de què parlàvem, sempre estigueren aïllades.

L’alqueria que resta en peu, coneguda popularment pel nom de Macana, es compon de tres cossos d’habitatge i producció agrícola, rodats per tramuntana, llevant i ponent d’una tàpia de maçoneria. Dins el clos delimitat per la tàpia, hi foren afegits uns altres cossos secundaris, més una nau amb coberta a dos aigües, ganivets metàl·lics i tancament d’uralita. Aquesta última part, fou habilitada modernament per donar servici a unes porcateres, que hui en dia són quadres de cavalls.

Dels tres cossos de la façana, el principal és de dues plantes, dividit en dues crugies i amb cobert a dos aigües. El tractament de la façana és senzill: una porta central d’arc escarser i una finestra enreixada a cada costat. L’organització es repeteix en el pis superior, on la porta ve reemplaçada per un balcó. Aquest esquema és un fidel reflex dels espais que ens esperen a l’interior, on el tradicional pas de carro central recorre la casa fins al pati i permet accedir a les habitacions laterals, que es distribueixen a cada costat. L’escala de l’habitació del fons trau cap a l’extensa cambra d’emmagatzematge. Aquests trets arquitectònics, més les propietats que presenten els murs de sustentació, fets d’una mescla de rajoles i maçoneria, situarien el moment d’edificació en la segona meitat del segle XVIII.

El cos central de la part frontera de l’alqueria de Macana, presenta una porta forana adaptada al pas de vehicles. Aquest i altres indicis -planta d’una sola habitació amb dues crugies, i mateix sistema de coberta a dos aigües del cos principal-, inviten en principi, a pensar de bell antuvi que es tracta d’un edifici de servici de l’anterior cos, per a usos agrícoles d’emmagatzematge d’apers i collites en la seua planta superior. Nogensmenys, la realitat és una altra, doncs, una vegada transpassat el llindar d’accés, l’anàlisi detingut dels murs i l’estudi superficial de l’estructura interna, donen a aquest cos, aparentment col·lateral de l’alqueria de Macana, la cronologia més antiga de tots els edificis històrics del Foios actual. Som davant les restes de la típica alqueria medieval de l’Horta. Aquesta que ens ocupa, si atenem a l’anàlisi muraria de la tàpia i a la tipologia de les voltes, deu ser, aproximadament, de la segona meitat del segle XV.

Murs de tàpia, biga de fusta i antic revoltons: petjades del passat centenari de l’alqueria de Macana.

És a dir, que degué haver-hi aleshores una gran unitat de producció agropecuària, conformada per aquest edifici, d’ús residencial; cambres d’emmagatzament, assecadors, trulls, corrals, etc. Senyal encara perceptible d’aquelles activitats econòmiques, és l’orifici que hi ha sobre la porta principal, que trenca la volta de l’entrada i comunica la cambra amb la planta baixa. Aquest element permetia descarregar productes agrícoles, des de la cambra del primer pis, a la planta baixa; aquests productes ensacats, adés a l’engròs i carregats al carro. Finalment, afegirem que hi ha un cos edificat al cantó oest, que data de la darreria del segle XVII. (…)

*