Pèdia

portada-actes_WEB — «La organización de un municipio de la huerta de Valencia a través de sus ordenanzas: Foios en el siglo XVI»
Dos ordenances de Foios al segle XVI, que regulen part de la vida quotidiana del veïnat, ens permeten albirar aquella societat i aquell paisatge perdut.

5-MEMÒRIA-2025-I-PROJECTE-OK-1 — Daniel Corell: «Memòria i proposta d’activitat del Cronista Oficial de Foios» (2025)
La «Memòria i proposta d’activitat del Cronista Oficial de Foios» desenvolupa tres apartats: la necessària recuperació de la memòria i l’activació del patrimoni cultural de Foios; la memòria del Cronista Oficial de l’any 2025, i la proposta de treball per als anys següents.

4-Festa-d’hivern-1_WEB — Daniel Corell: «La gran Festa d’hivern de l’any 1903 a Foios» (2025)
El cronista oficial, Daniel Corell, començà la seua activitat amb un projecte ambiciós: la investigació i la publicació com a llibre de "La gran Festa d’hivern de l’any 1903 a Foios". S’hi conta com el 15 de novembre del 1903 tingué lloc a Foios una festa d’hivern en honor a la Mare de Déu del Patrocini veritablement extraordinària.

PortadaBodes–d_WEB — Llibre de festes 1955: bodes d’or de la Proclamació de la Patrona, bodes de plata de la Coronació
En 1955 se celebraren les bodes d’or de la Proclamació Pontifícia com a patrona de Foios de la Mare de Déu del Patrocini i les bodes de plata de la seua Coronació Canònica. El llibre de festes inclou el programa de les activitats, però també interessants textos sobre la història, l’economia i el patrimoni de la població.

Imatge-destacada_Corell-homenatge — «Josep Corell i Vicent. Homenatge»
Llibre-homenatge al cronista oficial i fill predilecte de Foios, Josep Corell i Vicent. Recull les intervencions d’un nodrit grup d’especialistes i amics reunits pel Centre d’Estudis de l’Horta Nord poc després de la seua mort.

imatge-destacada-C-5-2000 — Josep Corell: «Origen i significat del nom “Foios”» (2000)
El text aclareix l’origen etimològic del nom Foios, la raó de les seues vicissituds gràfiques i el sentit de l’opció oficial, inscrit en el procés de normalització lingüística de la nostra toponímia.

PF-2_p-12x — Josep Corell: «El document més antic referent a Foios» (2000)
El cronista dóna notícia del primer escrit en què es troba el nom de Foios, un text datat “durant el setge de la torre de Foios, a 25 de juny de 1235”. La menció indica que l'actual poble era una torre, al voltant de la qual hi hauria probablement algunes cases amb els seus habitants.

FOIOS-IGLÉSIA-llibre-VAL-1 — «L’església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu de Foios» (2007) de Rafa Jordà
En 2007, l’historiador Rafa Jordà publicà el llibret L’església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu de Foios. Un patrimoni a descobrir, editat per l’Ajuntament de Foios. Es tracta d’un volum bilingüe que s’ocupa de la fundació i la història de la parròquia, del seu patrimoni i de les peripècies al voltant de l’edifici, tot amb més de 80 imatges que documenten perfectament cada element important.

1-ENTREVISTA-CARRAIXET-PDF — «Entrevista. Daniel Corell, cronista de Foios»
Entrevista de Sergi Ruiz al nou cronista oficial de Foios, Daniel Corell i Cabo, en què es presenta i on definix les línies generals del que serà el seu treball pròximament.

Corell — Daniel Corell, cronista oficial de Foios. Textos d’història local
En esta publicació anirem reunint els enllaços a totes les publicacions de Daniel Corell, cronista oficial de Foios, de manera que estiguen accessibles a tota persona interessada.

FP30-destacada-web — El motor del Terset, el cultiu de la creïlla per a exportació i el centenari de la Jutera (La via verda, À Punt)
Esta publicació recull de tot el contingut relacionat amb Foios que es va emetre al programa La via verda, d'À Punt, el dia 15 d'abril de 2026. Amb entrevistes a Francesc Balanzà, Vicent Garcia Devís i Sergi Ruiz.

Imatge7-gros — Abril de 1926. Els inicis de la Jutera a Foios: Crònica d´un centenari
El 15 d’abril de 1926, l’industrial alemany Hug Bacharach i els seus socis demanaren permís d’obres per a la construcció de la Jutera. Cent anys després, el cronista oficial de Foios, Daniel Corell Cabo reconstrueix les raons, circumstàncies i personatges que participaren d’aquella maniobra que tindria tant d’impacte social i econòmic.

imatge-destacada — Josep Corell: «Fra Tomàs Gascó Navarro: Un il·lustre fill de Foios al Museu del Prado» (1985)
El cronista va publicar en dos parts (que reunim ací) la informació disponible sobre Fra Tomàs Gascó Navarro, frare de la Mercè natural de Foios. Una de les singularitats sobre Fra Tomàs és que fou retratat per Vicent López en una obra que es troba al Museu del Prado.

1984-12-Foios-BIM-6-1 — Josep Corell: «Dades sobre foios. L’església i l’ermita» (1984)
Dades sobre la història coneguda i descripció de l’església de l’Assumpció i l’ermita del Santíssim Crist de la Sang i la Mare de Déu dels Dolors de Foios.

Alqueria-Macana-1 — «La “impertinent” alqueria de Macana (Foios, *s. XV- † s. XXI)»
Descripció i fotografies de la desapareguda 'alqueria de Macana', del segle XV, a partir d'un article de Xesco Duarte i amb cites de Víctor Algarra i Ignasi Mangue.

1985-3-Foios-BIM-7-1 — Josep Corell: «Foios ha recuperat la Creu Gótica» (1981)
Relat de la troballa de la Creu Gòtica, la creu de terme instal·lada històricament a l’eixida del camí cap a València. En este text, el futur cronista de Foios contava amb entusiasme l’èpica història de la recuperació de la Creu.

Artillers—20240702_Uns-altres_Memoria-EstudiosPrevios-(0) — «Estudios previos para la restauración y puesta en valor de la Casa dels Artillers – Foios»
Uns «Estudis previs per a la restauració i posada en valor de la Casa dels Artillers», realitzats per l’estudi Balaguer i Vicén arquitectos, que permeten conèixer els detalls històrics i descriptius de la casa, tant de l’exterior com de l’interior, incloent estructura, coberta, sols, detalls ornamentals, mobiliari original, etc., amb moltíssimes fotografies, plànols i models 3D.

1983-9-Foios-BIM-1-1 — Josep Corell: «Notes per a la història de Foios: les escoles» (1983)
«Notes per a la història de Foios: les escoles» és un text molt bonic on el cronista es pregunta per la instrucció de foieres i foiers, per mestres i escoles a partir de la documentació existent des del segle XVIII.

Festes-patronals-Foios-agost-1980_organized-1 — Josep Corell: «La patrona de Foios» (1980)
Un article de Josep Correll, cronista oficial de Foios, per al llibre de festes de 1980, en el que, amb la seua honestedat intel·lectual, recollia tant les certeses sobre la patrona de Foios, com, i sobretot, els interrogants sobre la imatge, la festa i l’origen i el sentit de la llegenda.

Festes-patronals-Foios-agost-1978_removed-1 — Josep Corell: «Templo Parroquial» (1978)
Uns apunts del cronista, Josep Corell, sobre el temple parroquial de Foios, publicats al llibre de festes de 1978.

Fiestas-Patronales-Foyos-agosto-1976-1 — Josep Corell: «Apuntes para la Historia de Foyos» (1976)
«Apuntes para una historia de Foyos» és un text del cronista, Josep Corell, publicat en 1976 al llibre de festes. En ell, l’autor fa un exercici d’erudició respecte de la història, la documentació i la toponímia del poble.

Foto-JCorell — Josep Corell, cronista oficial de Foios. Textos d’història local
En esta publicació enllacem 12 textos breus de Josep Corell i Vicent (Foios, 1932-València, 2009), cronista oficial de Foios, sobre el nostre poble. Es publicaren entre 1976 i 1987, en diferents mitjans, hui de difícil accés.

0-Portada — El tio Francisco, mestre d’obres de Foios
Biografia de Francisco Ruiz Ferrando, "el tio Quico Caparotllos", mestre d'obres de Foios, constructor visionari i filantrop en el primer terç del segle XX.

IMG_20201230_0003-2 — Col·lecció de fotos de dolçaina i tabalet de la família Xirivella
Una col·lecció familiar de fotos que il·lustra la música popular del segle XX: des de Leonard Xirivella Saurí, patriarca de la família i "pare" dels primers músics de banda de Foios, fins a la família Palau-Xirivella, que han marcat una època en el nostre poble i en gran part del territori valencià i de més enllà.

creu-de-pedra — Josep Corell i Vicent: «La “cruz de término” de Foios. Su recuperación y restauración»
Recuperem el text de Josep Corell (1932-2009), Cronista Oficial de Foios, sobre la "creu de terme", «el monumento más antiguo y valioso que se conserva en la localidad». Un article breu que brilla per la seua erudició i que relata tot un exemple de recuperació del patrimoni propi.

Bodes-or-patrocini-pag.09-1 — Col·lecció fotogràfica de les Bodes d’Or i de Plata de la Mare de Déu del Patrocini (1955)
Col·lecció fotogràfica conservada per l'Ajuntament de les celebracions de 1955, any en què coincidiren les Bodes d'Or de la Proclamació Pontifícia com a Patrona del poble (1905-1955) i de les Bodes de Plata de la seua Coronació (1930-1955).

el-coloqui-dels-Borbons-imatge-destacada — ‘El coloqui dels Borbons. per Nelo el de Foyos’
‘El coloqui dels Borbons. per Nelo el de Foyos’ és un romanç satíric molt breu que conta l’exili de la regina Isabel II en 1868. El nom de l’autor és una referència al Foios huitcentista en l’imaginari de l’Horta de València.

FP-Foios-imatge-destacada — Dossier sobre la Jutera: Ma Josep Aguilar, Lluïsa Carceller, Vicent Badia Marín, Empar Margaix, Vicent Cubells i Maika Gil
Compartim el dossier dedicat que inclou tres textos: La Jutera de Foios, de Ma Josep Aguilar i Lluïsa Carceller; La Jutera oficial, de Vicent Badia Marín; i La memòria de la Jutera, de Vicent Cubells, Maika Gil i Empar Margaix. Estos textos revisen la història de la fàbrica posant especial atenció als testimonis dels treballadors i treballadores

071 — Col·lecció de fotos de la Banda de Música (i II)
Segona part de la col·lecció de fotos de la Banda de Foios, replegada per Miquel Valls i amb comentaris de luxe de Miguel Rodrigo Plasencia i Salvador Murgui Casinos.

215 — Col·lecció de fotos de la Banda de Música (I)
Primera part de la col·lecció de fotos de la Banda de Foios, replegada per Miquel Valls i amb comentaris de luxe de Miguel Rodrigo Plasencia i Salvador Murgui Casinos.

imatge-destacada — La família Guerrero de Cuyper i l’origen de la colònia agrícola
L'origen de Cuíper ens proporciona relats extraordinaris, començant per la singularitat de la família propietària de les terres (possiblement des del segle XVII). Estos relats també són un patrimoni immaterial important, més encara quan estan recolzats per una galeria d'imatges i d'objectes com els que es mostren en esta publicació.

Foyos,-mi-pueblo-imatge-destacada — ‘Foyos, mi pueblo’, Vicent Badia i Marín
De Vicent Badia i Marín (1919-1995), presentem l'edició digital del seu llibre clàssic 'Foyos, mi pueblo', publicat pel Centre de Cultura Valenciana en 1954. El treball de Vicent Badia va suposar un impuls molt important en favor dels estudis locals i la descentralització democràtica i cultural.

Portada-web — ‘El patrimoni paisatgístic de Foios’
El patrimoni paisatgístic de Foios és un llibre que recull 8 textos d’alguns dels més destacats investigadors del nostre medi històric, geogràfic i humà. El va editar l’Ajuntament de Foios en 2003, i és sens dubte un dels treballs més importants que s’ha publicat sobre el patrimoni material i immaterial del nostre poble. Ací l’oferim en format digital per garantir la seua accessibilitat.

182052_191268767560988_1983463_n — Dos relats fundacionals sobre Cuíper
Dos preciosos textos sobre la història moderna de Cuíper, recollits per Joaquín Guerrero Guerola, descendent directe del fundador de la colònia agrícola en 1882.

prensa_0482 — Hemeroteca huitcentista de Foios
Recollim l’hemeroteca completa de mencions a Foios en el segle XIX, construïda a partir de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. La primera notícia de Foios és de la Guerra d’Independència, en 1810. El que trobem en estos titulars és un segle que alterna les guerres i les epidèmies, misèries i inestabilitat política i social.

Roca-Cúiper_-Meliana_i_Foios-_(Valencia,_València);_de_1883 — La «colònia agrícola» de Cuíper en la premsa valenciana (1890-1931)
El repàs a la premsa valenciana sobre el llogaret de Cuíper ens dóna molta informació sobre la vida que s’hi vivia en els temps en què era una “colònia agrícola” fundada per la família Guerrero Casanova ‘de Cuyper’ i ens els anys posteriors fins a la guerra civil.

prensa_melons1 — Els melons de Foios en la premsa espanyola del segle XIX
Un recull de premsa de la segona meitat del segle XIX en què es glosa la qualitat del meló de Foios, "el millor d'Espanya" i ens ofereixen estampes del convuls context social, la competència entre productors i les circumstàncies de l'exportació.

Arquitectura-2-destacada — Arquitectura (inicis s. XX). Segona part: Nord del poble
Continuem amb les publicacions de mapes amb una revisió d'algunes de les cases més singulars del poble. En esta segona publicació ens ocupem de la part nord.

Esglesia-foios-destacada — «Un temple singular a l’Horta Nord: L’església de l’Assumpció de la Nostra Senyora» d’Albert Ferrer Orts
Enllacem un text d'Albert Ferrer Orts que parla de l'enderrocament de l'antiga església medieval i de la construcció de l'actual.

Arquitectura-Foios-destacada — Arquitectura (inicis s.XX). Primera part: Sud del poble
Estrenem les publicacions de mapes amb una revisió d'algunes de les cases més singulars del poble. En esta primera publicació ens ocupem de la part sud, començant als carrers Major i Doctor Millan

Foios-pastisseria-destacada-projecte — Pastisseria tradicional
Incloem al nostre arxiu digital dos dels quatre vídeos que apareixen al compte de Youtube del Ministeri de Cultura i Esport: els que estan dedicats a la nostra gastronomia com a Patrimoni Cultural Immaterial valencià, és a dir, a la Coca Cristina i als Pastissets de Moniato, respectivament. Estan realitzats per Eduardo Barrachina per a Azor Producciones

Foios-aeri-destacada-blanc — Fotos aèries de Foios i Cuiper: 1945-2015
Utilitzem les fotografies aèries de la Fototeca Nacional per a observar els canvis en Foios i Cuiper des de 1945 fins a l'actualitat. Una veritable transformació de les formes de viure i de ser poble

Foiospèdia en Facebook

Indicacions de citació

Autoria dels textos, vídeos i imatges: en cada publicació s’indiquen les persones donants dels materials i, en el seu cas, els autors i les autores dels textos publicats (llibres, revistes, articles, etc.).

Els textos i tot tipus de materals produïts per a Foiospèdia –incloent explicacions, anàlisis, documentals, fotomuntatges i qualsevol altra producció– s’han d’atribuir a: Nelo Vilar i Laura Yustas.

Idea original de les “pèdies” i desenvolupament: Laura Yustas i Nelo Vilar, dins dels projectes Etnopèdia, Etnograma.