PUBLICACIONS ANTERIORS
MEMÒRIA ORAL
PÈDIA
TOTES LES PUBLICACIONS
El tio Francisco, mestre d’obres de Foios
Biografia de Francisco Ruiz Ferrando, "el tio Quico Caparotllos", mestre d'obres de Foios, constructor visionari i filantrop en el primer terç del segle XX.
Josep Corell i Vicent: «La “cruz de término” de Foios. Su recuperación y restauración»
Recuperem el text de Josep Corell (1932-2009), Cronista Oficial de Foios, sobre la "creu de terme", «el monumento más antiguo y valioso que se conserva en la localidad». Un article breu que brilla per la seua erudició i que relata tot un exemple de recuperació del patrimoni propi.
Col·lecció fotogràfica de les Bodes d’Or i de Plata de la Mare de Déu del Patrocini (1955)
Col·lecció fotogràfica conservada per l'Ajuntament de les celebracions de 1955, any en què coincidiren les Bodes d'Or de la Proclamació Pontifícia com a Patrona del poble (1905-1955) i de les Bodes de Plata de la seua Coronació (1930-1955).
“Rosa Xirivella. La primera tabaletera del País Valencià. Foios 2016”, Robert Cuenca i Montagut
En esta entrevista, feta per Robert Cuenca i Montagut en 2016, Rosa Xirivella (1948-2020) parla extensament de la història del cant i de la música valenciana. És una història amb fermes arrels en el poble i en la seua família que té com a protagonistes el tabal i la dolçaina, i en la que l'aprenentatge autodidacta i dins de casa és una part central. Al voltant del relat de Rosa veiem aparèixer constantment la història del poble, la seua relació amb la música i les relacions socials i afectives que genera.
‘El coloqui dels Borbons. per Nelo el de Foyos’
‘El coloqui dels Borbons. per Nelo el de Foyos’ és un romanç satíric molt breu que conta l’exili de la regina Isabel II en 1868. El nom de l’autor és una referència al Foios huitcentista en l’imaginari de l’Horta de València.
Rosa Rausell, dona treballadora, família de músics
La tia Rosita Rausell Carceller (1922) ens fa un relat de dona treballadora des de molt menuda: passejant xiquets de familiars, de “tiraoreta” en el magatzem de taronja o a la Jutera, i després duent endavant la seua família; una família singular de moltes generacions de músics que van creuant-se amb altres històries (per exemple la de la música popular a la base de la Societat Musical).
Dossier sobre la Jutera: Ma Josep Aguilar, Lluïsa Carceller, Vicent Badia Marín, Empar Margaix, Vicent Cubells i Maika Gil
Compartim el dossier dedicat que inclou tres textos: La Jutera de Foios, de Ma Josep Aguilar i Lluïsa Carceller; La Jutera oficial, de Vicent Badia Marín; i La memòria de la Jutera, de Vicent Cubells, Maika Gil i Empar Margaix. Estos textos revisen la història de la fàbrica posant especial atenció als testimonis dels treballadors i treballadores
Fernando Barrachina, pintor vocacional
Fernando Barrachina Ausina (1933) és conegut al poble com a pintor. En esta entrevista ens parla de la seua passió per la pintura i del context en què va impulsar i crear junt a altres persones el Centre d’Art de Foios, un espai inèdit en la zona que ha ajuda a les persones apassionades per la pintura ajuntar-se i compartir la seua afició. També ens parla de la postguerra, de la guerra i d'altres temes.
Col·lecció de fotos de la Banda de Música (i II)
Segona part de la col·lecció de fotos de la Banda de Foios, replegada per Miquel Valls i amb comentaris de luxe de Miguel Rodrigo Plasencia i Salvador Murgui Casinos.
Miguel Rodrigo Plasencia, música i bandes
Miguel Rodrigo Plasencia (1933) ens parla de la seua vida com a músic i del context en què es va formar: el context musical de Foios des de l’època de son pare, la banda de postguerra i l’impuls que li va donar millorant la formació dels músics i obrint les portes a la fabulosa banda i a la Societat Musical que és un dels orgulls de Foios.
Col·lecció de fotos de la Banda de Música (I)
Primera part de la col·lecció de fotos de la Banda de Foios, replegada per Miquel Valls i amb comentaris de luxe de Miguel Rodrigo Plasencia i Salvador Murgui Casinos.
La família Guerrero de Cuyper i l’origen de la colònia agrícola
L'origen de Cuíper ens proporciona relats extraordinaris, començant per la singularitat de la família propietària de les terres (possiblement des del segle XVII). Estos relats també són un patrimoni immaterial important, més encara quan estan recolzats per una galeria d'imatges i d'objectes com els que es mostren en esta publicació.
‘Foyos, mi pueblo’, Vicent Badia i Marín
De Vicent Badia i Marín (1919-1995), presentem l'edició digital del seu llibre clàssic 'Foyos, mi pueblo', publicat pel Centre de Cultura Valenciana en 1954. El treball de Vicent Badia va suposar un impuls molt important en favor dels estudis locals i la descentralització democràtica i cultural.
Salvador Murgui i la banda de Foios
Salvador Murgui Casinos (1938) parla de la seua vida com a músic de la banda, de la compatibilitat amb el treball en plena postguerra, de la seua activitat en festes de Foios i voltants —a on inicialment es desplaçaven a peu o en bicicleta—, i de totes les circumstàncies de la banda durant sixanta-cinc anys d’experiència, incloent l’evolució en la formació, repertori, desplaçaments, etc.
Lola Marco, la verduleria de ca José la Vaca
Lola Marco Gimeno (1935) ens detalla una vida de dona treballadora, des de la seua infància en la postguerra a la seua joventut en la Jutera. Descriu una dona forta, pionera per a traure’s el carnet de conduir, emprenedora i capaç d’aconseguir l’autonomia econòmica.
‘El patrimoni paisatgístic de Foios’
El patrimoni paisatgístic de Foios és un llibre que recull 8 textos d’alguns dels més destacats investigadors del nostre medi històric, geogràfic i humà. El va editar l’Ajuntament de Foios en 2003, i és sens dubte un dels treballs més importants que s’ha publicat sobre el patrimoni material i immaterial del nostre poble. Ací l’oferim en format digital per garantir la seua accessibilitat.
Dos relats fundacionals sobre Cuíper
Dos preciosos textos sobre la història moderna de Cuíper, recollits per Joaquín Guerrero Guerola, descendent directe del fundador de la colònia agrícola en 1882.
Paco Plasencia, del Forn Vell
Paco Plasencia (1919-2022) parla de la seua educació durant els any 20, de la República, la guerra i la dura postguerra, però sobretot del seu ofici al Forn Vell, en el que visqué tantes peripècies, i del seu poble, Foios.
Hemeroteca huitcentista de Foios
Recollim l’hemeroteca completa de mencions a Foios en el segle XIX, construïda a partir de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. La primera notícia de Foios és de la Guerra d’Independència, en 1810. El que trobem en estos titulars és un segle que alterna les guerres i les epidèmies, misèries i inestabilitat política i social.
La “colònia agrícola” de Cuíper en la premsa valenciana (1890-1931)
El repàs a la premsa valenciana sobre el llogaret de Cuíper ens dóna molta informació sobre la vida que s’hi vivia en els temps en què era una “colònia agrícola” fundada per la família Guerrero Casanova ‘de Cuyper’ i ens els anys posteriors fins a la guerra civil.
Els melons de Foios en la premsa espanyola del segle XIX
Un recull de premsa de la segona meitat del segle XIX en què es glosa la qualitat del meló de Foios, "el millor d'Espanya" i ens ofereixen estampes del convuls context social, la competència entre productors i les circumstàncies de l'exportació.
Arquitectura (inicis s. XX). Segona part: Nord del poble
Continuem amb les publicacions de mapes amb una revisió d'algunes de les cases més singulars del poble. En esta segona publicació ens ocupem de la part nord.
“Un temple singular a l’Horta Nord: L’església de l’Assumpció de la Nostra Senyora” d’Albert Ferrer Orts
Enllacem un text d'Albert Ferrer Orts que parla de l'enderrocament de l'antiga església medieval i de la construcció de l'actual.
El tio Paco, el del Forn Vell. Revista de premsa d’un centenari
Repassem el centenari del tio Paco el del Forn Vell (Francisco Plasencia), celebrat en les festes patronals, segons la informació apareguda en premsa i mitjans escrits i audiovisuals, com les notícies d'À Punt.
Arquitectura (inicis s.XX). Primera part: Sud del poble
Estrenem les publicacions de mapes amb una revisió d'algunes de les cases més singulars del poble. En esta primera publicació ens ocupem de la part sud, començant als carrers Major i Doctor Millan
Pastisseria tradicional
Incloem al nostre arxiu digital dos dels quatre vídeos que apareixen al compte de Youtube del Ministeri de Cultura i Esport: els que estan dedicats a la nostra gastronomia com a Patrimoni Cultural Immaterial valencià, és a dir, a la Coca Cristina i als Pastissets de Moniato, respectivament. Estan realitzats per Eduardo Barrachina per a Azor Producciones
Fotos aèries de Foios i Cuiper: 1945-2015
Utilitzem les fotografies aèries de la Fototeca Nacional per a observar els canvis en Foios i Cuiper des de 1945 fins a l'actualitat. Una veritable transformació de les formes de viure i de ser poble