Temàtiques

agricultura arquitectura associacions col·leccions de fotos Cuiper cultura documents dona economia etnologia família folklore gastronomia guerra guerra civil història home horta indústria Josep Corell Jutera música oficis patrimoni postguerra premsa reg religió toponímia treball urbanisme

  • 45
  • 309
  • 3.727
  • 32.060

ÚLTIMA PUBLICACIÓ

El tio Francisco, mestre d’obres de Foios

Biografia de Francisco Ruiz Ferrando, "el tio Quico Caparotllos", mestre d'obres de Foios, constructor visionari i filantrop en el primer terç del segle XX.
Veure totes les publicacions

PUBLICACIONS ANTERIORS

MEMÒRIA ORAL

Veure més Memòria oral

“Rosa Xirivella. La primera tabaletera del País Valencià. Foios 2016”, Robert Cuenca i Montagut

En esta entrevista, feta per Robert Cuenca i Montagut en 2016, Rosa Xirivella (1948-2020) parla extensament de la història del cant i de la música valenciana. És una història amb fermes arrels en el poble i en la seua família que té com a protagonistes el tabal i la dolçaina, i en la que l'aprenentatge autodidacta i dins de casa és una part central. Al voltant del relat de Rosa veiem aparèixer constantment la història del poble, la seua relació amb la música i les relacions socials i afectives que genera.

PÈDIA

Veure més publicacions de Pèdia

El tio Francisco, mestre d’obres de Foios

Biografia de Francisco Ruiz Ferrando, "el tio Quico Caparotllos", mestre d'obres de Foios, constructor visionari i filantrop en el primer terç del segle XX.

TOTES LES PUBLICACIONS

“Rosa Xirivella. La primera tabaletera del País Valencià. Foios 2016”, Robert Cuenca i Montagut

En esta entrevista, feta per Robert Cuenca i Montagut en 2016, Rosa Xirivella (1948-2020) parla extensament de la història del cant i de la música valenciana. És una història amb fermes arrels en el poble i en la seua família que té com a protagonistes el tabal i la dolçaina, i en la que l'aprenentatge autodidacta i dins de casa és una part central. Al voltant del relat de Rosa veiem aparèixer constantment la història del poble, la seua relació amb la música i les relacions socials i afectives que genera.

‘El coloqui dels Borbons. per Nelo el de Foyos’

‘El coloqui dels Borbons. per Nelo el de Foyos’ és un romanç satíric molt breu que conta l’exili de la regina Isabel II en 1868. El nom de l’autor és una referència al Foios huitcentista en l’imaginari de l’Horta de València.

Rosa Rausell, dona treballadora, família de músics

La tia Rosita Rausell Carceller (1922) ens fa un relat de dona treballadora des de molt menuda: passejant xiquets de familiars, de “tiraoreta” en el magatzem de taronja o a la Jutera, i després duent endavant la seua família; una família singular de moltes generacions de músics que van creuant-se amb altres històries (per exemple la de la música popular a la base de la Societat Musical).

Fernando Barrachina, pintor vocacional

Fernando Barrachina Ausina (1933) és conegut al poble com a pintor. En esta entrevista ens parla de la seua passió per la pintura i del context en què va impulsar i crear junt a altres persones el Centre d’Art de Foios, un espai inèdit en la zona que ha ajuda a les persones apassionades per la pintura ajuntar-se i compartir la seua afició. També ens parla de la postguerra, de la guerra i d'altres temes.

Miguel Rodrigo Plasencia, música i bandes

Miguel Rodrigo Plasencia (1933) ens parla de la seua vida com a músic i del context en què es va formar: el context musical de Foios des de l’època de son pare, la banda de postguerra i l’impuls que li va donar millorant la formació dels músics i obrint les portes a la fabulosa banda i a la Societat Musical que és un dels orgulls de Foios.

La família Guerrero de Cuyper i l’origen de la colònia agrícola

L'origen de Cuíper ens proporciona relats extraordinaris, començant per la singularitat de la família propietària de les terres (possiblement des del segle XVII). Estos relats també són un patrimoni immaterial important, més encara quan estan recolzats per una galeria d'imatges i d'objectes com els que es mostren en esta publicació.

‘Foyos, mi pueblo’, Vicent Badia i Marín

De Vicent Badia i Marín (1919-1995), presentem l'edició digital del seu llibre clàssic 'Foyos, mi pueblo', publicat pel Centre de Cultura Valenciana en 1954. El treball de Vicent Badia va suposar un impuls molt important en favor dels estudis locals i la descentralització democràtica i cultural.

Salvador Murgui i la banda de Foios

Salvador Murgui Casinos (1938) parla de la seua vida com a músic de la banda, de la compatibilitat amb el treball en plena postguerra, de la seua activitat en festes de Foios i voltants —a on inicialment es desplaçaven a peu o en bicicleta—, i de totes les circumstàncies de la banda durant sixanta-cinc anys d’experiència, incloent l’evolució en la formació, repertori, desplaçaments, etc.

Lola Marco, la verduleria de ca José la Vaca

Lola Marco Gimeno (1935) ens detalla una vida de dona treballadora, des de la seua infància en la postguerra a la seua joventut en la Jutera. Descriu una dona forta, pionera per a traure’s el carnet de conduir, emprenedora i capaç d’aconseguir l’autonomia econòmica.

‘El patrimoni paisatgístic de Foios’

El patrimoni paisatgístic de Foios és un llibre que recull 8 textos d’alguns dels més destacats investigadors del nostre medi històric, geogràfic i humà. El va editar l’Ajuntament de Foios en 2003, i és sens dubte un dels treballs més importants que s’ha publicat sobre el patrimoni material i immaterial del nostre poble. Ací l’oferim en format digital per garantir la seua accessibilitat.

Dos relats fundacionals sobre Cuíper

Dos preciosos textos sobre la història moderna de Cuíper, recollits per Joaquín Guerrero Guerola, descendent directe del fundador de la colònia agrícola en 1882.

Paco Plasencia, del Forn Vell

Paco Plasencia (1919-2022) parla de la seua educació durant els any 20, de la República, la guerra i la dura postguerra, però sobretot del seu ofici al Forn Vell, en el que visqué tantes peripècies, i del seu poble, Foios.

Hemeroteca huitcentista de Foios

Recollim l’hemeroteca completa de mencions a Foios en el segle XIX, construïda a partir de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. La primera notícia de Foios és de la Guerra d’Independència, en 1810. El que trobem en estos titulars és un segle que alterna les guerres i les epidèmies, misèries i inestabilitat política i social.

Els melons de Foios en la premsa espanyola del segle XIX

Un recull de premsa de la segona meitat del segle XIX en què es glosa la qualitat del meló de Foios, "el millor d'Espanya" i ens ofereixen estampes del convuls context social, la competència entre productors i les circumstàncies de l'exportació.

Pastisseria tradicional

Incloem al nostre arxiu digital dos dels quatre vídeos que apareixen al compte de Youtube del Ministeri de Cultura i Esport: els que estan dedicats a la nostra gastronomia com a Patrimoni Cultural Immaterial valencià, és a dir, a la Coca Cristina i als Pastissets de Moniato, respectivament. Estan realitzats per Eduardo Barrachina per a Azor Producciones

Fotos aèries de Foios i Cuiper: 1945-2015

Utilitzem les fotografies aèries de la Fototeca Nacional per a observar els canvis en Foios i Cuiper des de 1945 fins a l'actualitat. Una veritable transformació de les formes de viure i de ser poble